Sigüenza, la teva propera escapada
Visitar Sigüenza és gairebé traspassar un túnel espai-temps que travessa l'Espanya dels celtíbers, els romans, els visigots i els àrabs fins a la Reconquesta . La ruta pot començar bé pel Castell, un palau fortalesa del segle XII convertit en parador turístic i que vigila tota la ciutat des de dalt.
Bruixejar pels carrers de la Ciutat del Doncel et farà xocar amb un call jueu i una moreria, amb botigues d'artesania medieval i cases que amaguen tresors arqueològics sota el terra.
Parada obligada és la catedral de Santa Maria de Sigüenza , una meravella del segle XII que va ser remodelada als segles successius i ornamentada fins a entrat el segle XVIII. Els estils romànic i gòtic conviuen al seu interior, mentre que a l'exterior és custodiada per dues muralles dels segles XIV i XVI. Una meravella.
Aquest any ha estat escollida capital del turisme rural 2017 segons el portal Escapada Rural, un referent al sector. “El primer que et ve al cap és no defraudar els viatgers i visitants que vinguin. La nostra oferta cultural i turística és un mirall del que som” narra Oscar Hernando , regidor de turisme de Sigüenza. I és que aquest petit impuls ens descobreix un paradís a la Serra Nord de Guadalajara.
La catedral de Sigüenza
SIGÜENÇA: DE LA TRADICIÓ A LA MODERNITAT
La gastronomia de Sigüenza s'ha despertat gràcies a dos grans visionaris. D'una banda, gràcies al seu desaparegut cronista, Juan Antonio Martínez Gómez-Gordo , que va ser qui va rescatar aquesta cuina tradicional de la veu d'aquelles guisanderes d'antany.
El turisme cultural va unit a Sigüenza a la seva gastronomia, i això ho va convertir en axioma. Tot i que sempre hi ha hagut turisme, als 60 la gent viatja a Sigüenza a passar el dia i dinar allà , cosa que va fer que l'oferta gastronòmica de Sigüenza es disparés i convertís la ciutat en una destinació d'estiueig a tenir en compte.
A partir de l'any 2000 aproximadament , Siguenza experimenta una evolució de la cuina tradicional cap a una més sofisticada, El motor de la innovació gastronòmica té un segon nom: Santos García Verdes, fill gran d'Estefania Verdes, empresària del Restaurant La Granja , mort fa quatre anys en un tràgic accident.
Va conquistar el primer premi del certamen de tapes medievals fins a cinc vegades i va ser el que va animar el reconeixement dels que estan darrere de la gastronomia, els que no es veuen.
En memòria seva la família va decidir seguir la seva feina, apostant per la imaginació als fogons . “Es tracta d'imaginar coses. Un recordatori d'una cosa que has viscut i que decideixes transmetre-ho a través de la cuina”, comenta una emocionada Estefania. I és que Santos era un dinamitzador social nat, molt actiu en diverses associacions i que va voler que cada plat i cada tapa tinguessin darrere un missatge o un homenatge a aquest tros del seu cor anomenat Sigüenza.
JOIA GASTRONÒMICA DE LA SERRA NORD DE GUADALAJARA
Actualment, hi conviuen uns 30 establiments d'hostaleria, amb incipient cultura de vermut. Rostidors, bars de tapes, restaurants tradicionals o moderns bistró conformen l'oferta, com assegura Enrique Pérez , empresari del restaurant El Doncel i quarta generació d'hostalers: “Aquesta oferta tan variada és el que ens fa ser diferents i ser una alternativa com a potencial turístic. Respectem molt el producte regional , cuidant els recursos de la zona i recuperant-ne alguns que gairebé havien desaparegut”.
Si no s'hagués renovat la gastronomia, a Sigüenza fa anys que no trobaríem més que rostidors, i això no és així. Elements autòctons perduts com la truita o el cranc de riu reapareixen als restaurants amb noves creacions que redefineixen receptes de més d?un segle d?antiguitat. El mateix passa amb les molles, el cabrit o les rostes.
No falten productes de temporada com els bolets a les seves jornades micològiques o la caça, molt present a tota ciutat medieval que es preï. Si la vostra destinació és Sigüenza per a finals de setembre i primers d'octubre, serà fàcil trobar harinoses a les seves pastisseries, unes empanades farcides de raïm negre molt típiques de la Serra Nord de Guadalajara.
Restaurant El Doncel
I un reclam fabulós és el seu Fi Seguntí , una refrescant beguda aconseguida de la barreja de gasosa, vermut i cervesa. Als anys 60, un torero seguntí anomenat Paco Berlanga “El Fino”, va arribar a Casa Anguita i va demanar alguna cosa per pal·liar la set.
El taverner li va fer un combinat amb el que hi havia: vermut, sifó i cervesa. El va barrejar amb una mica de gel i un raig de cervesa i per això va sorgir la idea. Actualment es demana moltíssim a l'hora del vermut i és reclam gastronòmic.
Una de les opcions més avantguardistes de la ciutat
QUATRE RECOMANACIONS GASTRONÒMIQUES
**1- Restaurant Nöla ** _(Plaça de Sant Vicent, Casa del Doncel) _. Una de les opcions més avantguardistes de la ciutat, que arriba de la mà de Jorge Maestro. Escabetxats, bacallà i fins i tot un salmorejo amb cabra es pot trobar a la carta. Ideal per als amants de l'slow food.
**2- Alameda Tapes Gastrobar ** (Passeig de l'Albereda, 2) . Un dels temples del Fi seguntí. Ideal per als amants de les barres de broquetes. Treballen molt el perdigit (anxoves de primera qualitat en una torra de pa amb tomàquet natural i ali oli) . Favetes amb calamarsets, torrades de pop, torrades de filet… Es posa a rebentar.
Restaurant Nöla: ideal per als amants de l''slow food'
3- Restaurant La Granja (Ctra. Sigüenza a Medinaceli, km 5'9) . L'Ànima de Santos García continua guiant les mans de la seva mare Estefania a les pedanies . La Granja ofereix molles, rostits i escabetxats que han canviat i s'han adaptat als nous paladars. Aquest any han fet un matahambre en una nova versió amb una pera folrada en pasta de full a manera de olla.
La tapa d'orella a la mel amb aroma de farigola és un imprescindible avui dia. És una torra de pa que es passa per la planxa amb una reducció de vinagre balsàmic i infusió de farigola amb la mel i l'orella amb all i julivert descansant per sobre.
**4- Carrer Major ** _(carrer Major, 21) _. Perfecte pels turistes que viatgen en família i pels amants del vi. Al menú degustació es pot gaudir d'una galta o d'un garrí digne de qualsevol banquet medieval . El tracte al client és senzillament excepcional.
UNA DESTINACIÓ TURÍSTICA PER ALS MÉS EXIGENTS
Sigüenza va apostar al seu dia per restaurar el parador. Quan arriba el boom de les cases rurals, també es rehabiliten algunes cases que estaven perdudes i es dóna vida a les pedanies.
Aquesta nova oferta permet que hi hagi molta cobertura d'hostalatge durant tot l'any, incloent-hi festes i esdeveniments especials. Els seus racons pintorescos empenyen moltes parelles a donar el sí, vull a la localitat, molt conegut com a destí nupcial.
La ciutat del Doncel té moltes tradicions d'arrelament medieval. Els “Armeu-vos” per Setmana Santa o el seu Certàmen de pinxos i tapes medievals en donen fe . Els amants de la natura podran recordar a la vall del riu Dulce un Fèlix Rodríguez de la Font entre àguiles, que va ser on va gravar.
“Hi ha un nivell d'activitats que es fan a Sigüenza els caps de setmana espectaculars i durant tot l'any. Hi ha gent aquí a Sigüenza que organitza fins i tot sarsueles o festivals de jazz, més ara que Sigüenza ha rescatat la rondalla i els seus dolçainers”, comenta Pilar Martínez Taboada , professora de la Universitat Complutense de Madrid i actual cronista de la ciutat.
TRES LLOCS PER HOSPEDAR-SE
1- Per a sibarites. Sens dubte la millor elecció és el Parador de Sigüenza, un hotel Castell del segle XII amb tot luxe de comoditats,. Els que prefereixin tenir-ho tot encara més a mà, poden optar per l'hotel Casa del Doncel (P. de l'Albereda, 3) .
2- Per als que allarguen estada. Sigüenza està plena de cases rurals, entre les quals es poden destacar les de Top Medieval _(Travessanya Alta, 5) _ en ple centre de Sigüenza. Són perfectes per als que volen sentir la història sota els peus.
3- Per a parelles i amants del bon menjar. La possibilitat de desplaçar-se a una pedania, sentir la natura i menjar com mai no és possible en llocs com el Mirador d'Alcuneza (Camí de l'Ermita s/n) .
Parador de Sigüenza
DADES PER A CURIOSOS
- Sigüenza és coneguda per la seva artesania botera. Les botes de vi són una veritable meravella. És curiós per a una localitat que no produeix raïm autòctona A Sant Joan els veïns de la localitat es reuneixen per fer uns arcs de flors i col·locar-los pels carrers.
- Alguns vestits de la sèrie Isabel de TVE estan exposats a la seva catedral.
- A Sigüenza s'han preocupat per ajudar els refugiats de diferents conflictes, afavorint la seva integració a l'entorn social i laboral.
- Al Museu de Sigüenza tenen un llibre encadenat. Pregunteu per què.
- L'Església de Sant Jaume, davant la negativa del govern, les ha d'enginyar per aconseguir finançament per reconstruir-la i apadrina ni més ni menys que els seus carreus.
- A la catedral, des de la Plaça Major , mirant cap a la Torre del Gall , s'observen a l'última finestra sobretot trets de la Guerra Civil.
- La universitat de Sigüenza va acabar sent un col·legi universitari que depenia de la universitat d'Alcalá de Henares fins a la seva clausura el 1837. Això no els ha frenat per celebrar aquest any el V Centenari de la mort de Cisneros.
El fantasma de la jove reina Donya Blanca passeja pels passadissos del Parador de Sigüenza.