Corbes interessants i paisatges increïbles. Conduir a la Costa da Morte era això
Des de la dècada dels 50 del segle passat, i gràcies a la contribució literària dels protagonistes de la Generació Beat nord-americana, les carreteres han esdevingut un símbol de llibertat, aventura i una incertesa desitjada. Així, almenys, les descrivia Jack Kerouac a Pel camí (1957), obra en què narrava les seves experiències recorrent la famosa Ruta 66 americana.
Durant aquests dies en què tan sols podem contemplar aquestes vies d'asfalt des de la finestra o en el nostre camí a la feina, la nostra imaginació es torna més agusada i ens evoca paisatges i vivències que estem desitjant experimentar tan bon punt passi la quarantena. I quan això passi, aquestes seran algunes de les serps grises que s'entestaran a mostrar-nos algunes de les millors postals que posseeix el nostre divers i bell país.
LA VIA DE LA PLATA
No són pocs els que donen el sobrenom de la Ruta 66 ibèrica a aquesta carretera – o carreteres, doncs discorre per la nacional N-630 i alguns trams de l'autovia A-66 – que uneix les ciutats de Gijón i Sevilla. Alguna cosa més de 800 quilòmetres de traçat que s'internen a set províncies (Sevilla, Badajoz, Càceres, Salamanca, Zamora, Lleó i Astúries) distribuïdes per quatre comunitats autònomes.
En recórrer la Via de la Plata, apareixen davant del viatger vastes planes, camps de cultiu, ciutats monumentals, jaciments arqueològics, pobles adormits, embassaments, rius, dens boscos, ports de muntanya... I tot això amanit amb una gastronomia intensa i diversa.
La Via de la Plata té el seu origen a les rutes comercials creades pels tartessis i millorades, i expandides, pels romans. Als seus inicis, es tractava d'un traçat de 470 quilòmetres que unia les urbs de Mèrida (Augusta Emerita) i Astorga (Asturica Augusta).
El traçat original no s'alteraria fins ben entrat el segle XX, encara que la Via de la Plata continua passant pel costat de les restes de l'antiga calçada romana. Un viatge inoblidable pel cor de la història i la cultura de la península ibèrica.
La serpentejant carretera de Sa Calobra, a Mallorca
La petita cala mallorquina de Sa Calobra és un dels llocs més fotografiats de les Illes Balears. Tot i això, el protagonisme, en aquest cas, és compartit amb la carretera que porta a aquest refugi de pau i roca, llepat per les benvolents i temperades aigües del mar Mediterrani.
El traçat (MA-2141), d'uns 14 quilòmetres de longitud, serpenteja pels penya-segats d'una preciosa secció de la Serra de Tramontana, columna vertebral calcària de l´illa de Mallorca. El recorregut no és apte per als conductors que perdin els nervis al volant i tampoc per a aquells que agradin de distreure's amb el paisatge, ja que un nombre ingent de corbes impossibles – el Nus de la Corbata és una corba de 360 graus – exigeixen atenció i tranquil·litat màximes.
Des del mirador del Nus de la Corbata es pot contemplar part de aquesta magnífica obra, realitzada el 1932 sense maquinària pesada, que culebrea per un paisatge on combinen a la perfecció el blau del mar, el verd de la vegetació i els tons ocres de la muntanya.
LLACS DE COVADONGA
Des del santuari del Reial Lloc de Covadonga – on es troben la Santa Cova i la Basílica de Covadonga – part una sinuosa carretera de 14,5 quilòmetres de longitud que puja cap a una de les estampes paisatgístiques més belles d'Astúries: els llacs de Covadonga.
Llac Enol
Tranquil·les vaques, alienes als visitants que fan fotos al seu voltant, pasturen als prats que envolten els llacs glaceres Enol i Ercina, que llueixen, acompanyats pel llac Bricial, bells i estàtics en aquesta part de els Pics d'Europa. La carretera té un bon nombre de racons des dels quals admirar aquest regal de la Mare Natura.
COSTA DÓNA MORT
Al nord-oest de la península ibèrica, abocant-se a l'Atlàntic molt a prop dels límits de l'antiga fi del món, la Costa Da Morte gallega suposa un desafiament majúscul per als valents mariners que pesquen davant seu. Des de terra, on el perill del ferotge Atlàntic només es percep en el rugit de les onades, l'espectacle és simplement esglaiador.
La carretera que recorre la Costa Da Morte té una infinitat de llocs on aturar-se a admirar dramàtics penya-segats que enfonsen les seves rocoses arrels a les braves aigües atlàntiques, petits pobles pesquers on gaudir dels millors peixos i mariscs del món, fars solitaris des dels quals emocionar-se davant d'imponents capvespres i vastes extensions verdes per on passejar en dies assolellats.
És complicat triar una carretera específica entre totes les que tallen la volcànica geografia de l´illa de Lanzarote. Qualsevol transporta a un lloc estrany, que més sembla pertànyer a la Lluna que a la Terra.
Terra de volcans, Lanzarote presenta al viatger una aventura per carreteres jalonades de terres d'aparença erma, però en les que, tanmateix, creixen vinyes que proporcionen bons vins, com a la comarca de la Geria.
Difícil escollir només una carretera de l'illa
Platges de sorra grisa, però també daurada; cases emblanquinades aquí i allà; i la respectuosa – envers la natura - obra de Cèsar Manrique són només algunes de les meravelles on s'endinsen les poc transitades carreteres de Lanzarote.
RUTA DELS PANTANS
La carretera P-210 realitza un traçat de uns 55 quilòmetres que discorre per la comarca de la Muntanya Palentina, al nord de la província de Palència. Uneix les localitats de Velilla del Río Carrión i Cervera de Pisuerga i travessa els bells embassaments que abasteixen daigua a aquesta comarca.
Al vessant del riu Pisuerga, aquests dipòsits aqüífers posseeixen els noms de Ruesga i Requeixada, mentre que els embassaments de Camporedon i Comport són els que es troben al vessant del riu Carrión. Aquí, els embassaments apareixen envoltats de un paisatge de gran bellesa, amb rius, boscos de faigs, pins i roures, i pics muntanyosos, com a Penya Rodona, Penya Escrita o Penya Prieta.
Passant Ventanilla hi ha un trencall a l'esquerra cap a Sant Martí dels Herreros i Rebanal de las Llantas, on es pot contemplar el naixement del riu Rivera a la Font Deshondonada.
Carreteres que s'entestaran a mostrar-nos algunes de les millors postals del nostre país
CARRETERA DE LES MUNTANYES DE MÀLAGA
L'antiga C-345 - avui A-7000 i coneguda amb el nom de la carretera de les Muntanyes de Màlaga, del Colmenar o carretera de Bailén a Màlaga - va començar sent una sendera medieval, oberta per la necessitat de transportar l´excés de producció agrícola d´una zona a una altra. Avui dia, s'ha convertit en una via d'importància secundària, utilitzada només per alguns treballadors del camp i gent local que vol prendre's un dels saborosos plats que serveixen en les vendes que jalonen el serpentejant camí.
Una bona opció per tastar l'autèntica cuina malaguenya és el restaurant Los Tres Cincos , amb receptes de tota la vida servides en taules disposades a una antiga venda envoltada de bosc.
El traçat va ascendint, descrivint unes tancades corbes, fins aconseguir regalar unes espectaculars vistes de la capital malaguenya. El paisatge, a banda i banda de l'asfalt, és el típic bosc mediterrani, amb els pins blancs com a principals protagonistes.
El Parc Natural Montes de Málaga és accessible per aquesta carretera i s'erigeix com l'opció perfecta per als amants del senderisme o les passejades amb bicicleta de muntanya.