Ampudia i els seus carrers porxats.
Encaixada entre Cantàbria, Burgos, Lleó i Valladolid, Palència és i ha estat sempre zona de pas i accés. I, tanmateix, massa (i equivocada) freqüència no es considera lloc de parada, imprescindible.
El Camí de Sant Jaume la travessa d'est a oest. Entrant per Itero de la Vega i sortint per San Nicolás, amb localitats en el seu recorregut tan importants i de destacada història, com Carrión dels Comtes o Fròmista, i deixant a prop llocs d'interès, com ara Astudillo. Seguir la Carretera o el Camí de Sant Jaume seria una bona opció per veure part de la província, passar de El Tancat a la Terra de Campos i desembocar a la Vega-Valdavia, algunes de les comarques polítiques i naturals de la província.
Més de 400 cellers poblen aquest barri.
Però nosaltres triem una altra ruta, una que també ens porta per les comarques tan diferenciades pels seus habitants i ens puja fins al nord, a la Muntanya Palentina. És una ruta per pobles amb encant i amb història. Amb altres joies romàniques, renaixentistes i celtibèriques. És part de la Terra de Campos, entorn rural on es va creuant el Canal de Castella i la gastronomia és contundent. El palentí és de bona taula.
BALTANÀS
Hi ha qui diu que les xemeneies de els cellers de Baltanàs van inspirar Gaudí en idear les de La Pedrera. Més de 400 cellers subterranis treuen el cap en set pisos sobre els vessants del turó a la part superior d'aquest poble. A la seva època de paisatge més verd, gairebé sembla Hobbiton. I des de dalt s'aprecia una bona vista de la localitat i del Cerrato, la comarca de la qual és capital des de fa segles. Avui dia, els cellers encara es fan servir per a la fabricació del vi i són Bé d'Interès Cultural.
Per comprendre més la història del poble i de la comarca, al seu centre es troba el Museu del Cerrato Castellano, antic Palau-Hospital de Sant Tomàs, un edifici barroc que se suma als altres punts d'interès, com la Església de San Millán o el Convent de San Francisco, restes del moment àlgid que va viure el poble entre els segles XV i XVIII.
Diuen que Gaudí s'hi va poder inspirar.
BECERRIL DE CAMPS
"El poble més bonic d´Espanya 2016". Així s'anuncia i va ser així, per votació popular. Com el seu cognom indica, Becerril està en plena Terra de Campos, potser la comarca més popular de tot Palència (tot i que també s'estén per les províncies veïnes). Tot i la seva mida actual, va arribar a tenir set esglésies i vuit ermites, encara que no totes han arribat fins avui i les que han arribat no estan sempre senceres, aquesta riquesa eclesiàstic-artística explica la importància que va tenir la localitat a l'Edat Mitjana i posterior.
Així com altres pobles de Campos són joies del romànic, Becerril és un estendard renaixentista. Pedro Berruguete, Joan de Juni o Allunyat de Vahia s'hi van instal·lar i encara queden restes excel·lents de la seva obra.
Al Museu-Església de Santa Maria, la que millor es conserva, amb un pòrtic d'allargades i fines columnes, es troba el retaule amb 13 taules de Berruguete i les escultures d'Alejo de Vahía. I un enteixinat mudèjar del segle XV.
A la Església de Sant Pere, de la qual només en quedaven restes, han transformat el seu interior en un centre cultural i astronòmic. La torre de la de Sant Martí, també mudèjar, és el que millor es conserva. Ruïnes arquitectòniques que contrasten amb el perfecte estat de l'ajuntament modernista o del Humiliador del segle XVI. Vorejat pel Canal de Castella, les restes històriques senyorials xoquen amb les cases de fang pels carrers. De tant contrast i tanta història se n'entén la reconeguda bellesa.
Església de Santa Maria.
LLENÇOLA
També dins de la comarca del Cerrato, la imatge de Palenzuela més famosa avui és, irònicament, la de ruïnes de l'Església de Santa Eulàlia. Però quines ruïnes més fotogèniques. Han quedat drets els arcs apuntats, la torre emmerletada. L'esquelet d'un gran centre religiós a l'alçada del que va ser Palenzuela, ciutat emmurallada, amb castell. Altres ruïnes que també donen oportunitat d'interessants fotos al camp.
Però no tot són restes del seu passat, on cal fer molta imaginació. La Església de Sant Joan Baptista i els blasons de casa seva senyorial al nucli antic d'origen medieval donen bona prova d'un altre temps
Ruïnes fotogèniques.
AMPÚDIA
Tornem a la Terra de Campos, al sud de Palència, i seguim rastrejant la història medieval de la província en un dels seus centres més importants aleshores i ara per obres tan monumentals com aquest castell, construït entre els segles XIII i XV, avui monument nacional. Al seu interior, es va signar el pas de la capital de Valladolid a Madrid, amb Felip II, que li va concedir al seu favorit, el Duque de Lerma. Actualment, és propietat de la Família Fontaneda (els de les galetes, sí) i acull la col·lecció artística i arqueològica d'Eugenio Fontaneda.
El casc antic, de carrers empedrats i porxos, és també Conjunt Historicoartístic i un passeig molt agradable intramurs, pel qual van sortint altres monuments, com la Col·legiata de Sant Miquel, d'estil gòtic renaixentista, amb una decorada torre que anomenen la Giralda de Camps.
Només pel Castell ja mereix una visita.
AGUILAR DE CAMPOO
I ja, per fi, pugem al nord de la província, a la Muntanya Palentina, la comarca que limita amb Cantàbria. El paisatge canvia aquí, és més verd, més escarpat, es nota al voltant d'Aguilar al recorregut del Pisuerga i l'aigua que acumula l'embassament, una visita recomanable.
Aguilar de Campoo va ser centre neuràlgic per a Palència a l'Edat Mitjana i segueix sent-ho avui. Aleshores, la prova era, una vegada més, les seves construccions eclesiàstiques, avui és la indústria galletera.
Són de visita obligada el Monestir de Santa Maria la Real i el seu claustre del segle XX; la Col·legiata de Sant Miquel, l'Església de Santa Cecília i per als que tinguin inclinacions artístiques i llamineres, el Monestir de Santa Clara, del segle XV, en què les monges segueixen elaborant i venent dolços artesans.
El seu centre urbà és Conjunt Historicoartístic i als seus carrers empedrats es descobreixen cases, antics palaus, amb més de 100 blasons o escuts.
És un bonic poble estratègic per des d'aquí dedicar-se a una visita més centrada a la natura.
Meca de la galeta i el romànic.