El Lemon Society, principi i final d´una jornada palentina
Javier Sansegundo va decidir obrir un bon dia un bar. Fins aquí tot és normal. Al cap de poc temps va descobrir que ja era hora que a Palència acompanyessin l'aperitiu amb una bona tapa, i molts palentins el van agrair, el van beneir i fins i tot el van copiar. Després, va començar a agradar-se, a créixer ia oferir una carta de vins resultona on prendre una copa de Vega Sicília no requeria de monocle, jaqué i xequera. Bé, amic, això ja és una altra cosa. Perquè sí, a penes mitja hora dels millors cellers de Ribera de Duero no existia una enoteca en condicions i sense ximpleria. I després va arribar el repte en forma de ginebra.
Aquesta cronologia és una aplicació duna classe deconomia portada a la vida real. O sigui, “invertir en plena crisi”, segons el propi amo. Aquest economista de 33 anys ha viatjat prou per saber què li faltava a Palència però sense acompanyar-se en aquest postureig arrogant del que ha vist món i s'ofega a la seva peixera. Quatre anys d'èxits des que el juliol del 2009 obrís aquest local en ple passeig del Saló, una aposta poc arriscada que es podia haver conformat amb la seva potent terrassa a l'estiu i els partits del futbol a la pantalla de plasma a l'hivern. “Qualsevol negoci que es conforma amb allò que creu que fa bé, s'estanca”. Xapó.
Però no, ell va voler més. I llavors van aparèixer les ginebres… per què? “Per pur màrqueting” (bé, sense discursets) . A Javier li hauria agradat exhibir un celler ple de rareses enològiques com si fos el millor sommelier del món, però es va quedar amb el magnetisme d'un bon gintònic i amb la transcendència d?arribar a un públic massiu poc coneixedor d?una beguda que ha tornat per quedar-se. Fa dos anys va començar amb l'ambiciós projecte de ser el bar amb més ginebres del món . Les primeres? Les clàssiques, les que es podien demanar a qualsevol distribuïdor espavilat. Després van arribar els viatges per la geografia espanyola, trobant rareses i fins i tot trobant ampolles de begudes que ja no es fan i que avui descansen en una lleixa especial. Una mena de museu que faria plorar de l'emoció qualsevol col·leccionista fetitxista.
Javier Sansegundo i la ginebra: una història d'amor
Un viatge a Andorra li va venir de perles per arrambar amb les begudes més exigents dels supermercats sense impostos. Però, sobretot, hi ha Internet. Navegant per la xarxa, buscant en fòrums especialistes i en botigues gurmet va contactar amb persones de tots els continents per aconseguir el seu objectiu: un bar per tenir-les a totes, un bar per servir-les amb bon gust, un bar per atraure tots els gin-lovers i lligar-los a la gresca suprem. I així fins a sumar la xifra rècord: 362 ginebres diferents.
La xifra és sorprenent, però és un rècord del món? És cert que no brilla cap diploma fluorescent amb la firma Guinness a les parets, però el seu amo està convençut que és pràcticament impossible que ningú trobi i conservi el que ell té al Lemon. La seva convicció i els contactes que ha fet a la seva epopeia de Ginebra són els millors notaris d'aquesta proesa. Fins ara només té dues espinetes a la seva aventura: no trobar ni la Brooklyn ni la Ginbraltar, un desafiament per acostar-se a la xifra màgica ginebra cada dia de l'any.
Entre tanta ampolla es poden trobar rareses de tot el Planeta, ginebres bones, millors i meravelloses . Sorbits gurmet com les que se'ls dóna a la seva col·lecció de ginebres holandeses, on es troba la beguda més cara del bar: la Zuidam 20 anys. O el que és el mateix, dues dècades curant-se en bótes de roure . El preu d'aquesta copa és al voltant dels 40 euros molt ben pagats. Però la col·lecció no és només un atractiu. Segons el propi amo, el 90% de les ampolles estan destapades, ja que molts feligresos arriben fins aquí per deixar-se orientar i aconsellar. I per rematar, més de 50 tòniques capaces de ser les més guapes del ball a cada combinat.
I ja està, aquesta és la notícia? Doncs no. El Lemon Society no és només un aparador amb tamborets apanyats i cambrers eficaços. És amor per una bona copa. I per això es necessiten les millors llimones, els millors gels i fins i tot els millors cítrics que aromatitzin sense banyar el combinat. I ningú no s'espanta pel preu, ja que **per 4 euros es pot gaudir d'un gintònic amb tapa (gloriós maridatge)** que fa les delícies dels nens de bé de Palència, que a les 7 de la tarda es posen guapos per perfurmar-se amb el Lemon pur. Perquè aquest bar ha sofisticat una mica la vida nocturna de la ciutat, fent que una bona Seagram's destroni la Larios amb més solera i sigui la ginebra més sol·licitada a la barra.
Encara que, com diria Joaquín Sabina, "a Antón Martín hi ha més bars que a tota Noruega” no seria desgavellat parlar del Lemon com un dels millors bars d'Espanya. De principi té aquest punx icònic amb què comença a col·locar Palència al mapa , convertint-se en un dels seus atractius turístics i de lleure més destacats i sorprenents. I després hi ha aquesta capacitat d'evolucionar amb el dia sense maltractar les litúrgies: el matí, pel bon vinet o la cervesa, amb la terrassa sugona i la porta ben oberta. La tarda, per als combinats més presumits, els amors quarantens i les tapes més luxurioses. I la nit, per a les camises de quadres, els DJs i els concerts únics a la ciutat . Perquè un bon gintònic sublima un moment però construir aquest instant és tasca de cadascú. Això sí, que pel Lemon no quedi…
Nits palentines