Autorretrat, (Van Gogh)
Podria ser una novel·la d'intriga. Van Gogh , reclòs al sanatori de Saint-Rémy , regala un quadern als propietaris del cafè de la Gare a Arlés. El rastre s'esvaeix fins que un bombardeig aliat fa reaparèixer els dibuixos, però l'autor, en absència de firma, queda ocult. Finalment, una investigadora de la universitat de Toronto traça les pistes que dirigeixen a un petit poble de França i revela la seva naturalesa a la propietària del quadern, que el conserva com un record familiar.
Però la història no s'acaba aquí, perquè tota recuperació d'una obra perduda d'un gran creador genera, de manera inevitable, una agitada controvèrsia. A favor de la seva autenticitat: Ronald Pickvance i Bogomila Welsh-Ovcharov, experts a l'obra de l'artista . El Museu Van Gogh d'Amsterdam , per contra, ha expressat dubtes.
La Casa Groga (Van Gogh)
Vincent van Gogh va passar dos anys a Arlés . Va arribar allà al febrer de 1888 i fins a la seva marxa va mantenir una estreta relació amb el matrimoni Ginoux. Regentaven el Cafè de la Gare , on es va allotjar a la seva arribada. Provença, i allò que aquesta regió li va revelar del sud, en el seu concepte més ampli i vital, li va causar un gran impacte. Va pintar sense parar. La seva producció va créixer.
La malaguanyada visita de Gaugui n i el projecte fallit de formar una residència d'artistes a la Casa Groga , on es va instal·lar, van accentuar un desequilibri que va portar al cèlebre episodi de l'orella cercenada i al seu internament al sanatori de Saint-Rémy.
Es coneix que hi ha un primer quadern de dibuixos. Van Gogh utilitzava el càlam, una canya tallada que mullava en tinta . Quan va finalitzar aquest primer quadern, els Ginoux li van oferir un dels llibres de comptes que feien servir al cafè . El va omplir apunts.
Bodegó de cebes (Van Gogh)
Paisatges amb almiars de fenc, barques de pesca a Sainte-Marie-de-la-Mer , cels convulsos, un autoretrat i retrats d'amistats, esbossos de la Casa Groga, arbres tortuosos, xiprers arrissats, oliveres entrellaçades, el sol radiant, un bodegó amb cebes, lliris, gira-sols i imatges del sanatori de Saint-Rémy. El repertori de l?artista, condensat en 65 imatges.
Gràcies a un registre anotat per l'administrador del cafè, sabem que el quadern va ser enviat al matrimoni per Van Gogh des del sanatori . Li ho va lliurar el doctor Félix Rey al costat d'unes llaunes buides d'olives que la Marie li havia enviat. En poques setmanes el pintor viatjaria a Auvers-sur-Oise , al nord de París, on es va suïcidar tres mesos després.
El quadern va ser un regal el contingut del qual il·lustrava l'enllaç que unia l'artista i els Ginoux . Un diari en imatges de la ciutat, del seu entorn, de personatges que transitaven el cafè . Una mostra d'agraïment, d'afecte.
Almiars de fenc
Van Gogh no va ser per al matrimoni tan sols un llogater. El van acollir a la pensió, veïna a l'estació de ferrocarril. Joseph sovint ampliava els límits de un crèdit que fluïa de Theo, el germà del pintor . Marie s'alçava en el seu domini com una presència protectora i maternal. Defensava les arrencades de fúria de l'holandès i elogiava el seu geni creador. Ell va pintar sis versions del retrat de Marie: L’Arlesienne . A Cafè de nit la representa recolzada a la barra. Serena, ignora un home embriac que ha quedat adormit sobre la taula.
Quan Van Gogh va partir, els seus mobles van romandre emmagatzemats al cafè fins que van ser enviats a l'Auvers-sur-Oise . Sabem que cinc anys després de morir s'havia perdut el rastre del quadern. Quan el marxant Ambroise Vollard va demanar a Joseph dibuixos de l'artista, aquest va respondre que no n'hi quedava cap.
L'oliverar (Van Gogh)
És probable que el títol de llibre comptable el portés al costat d'altres en un prestatge, i que fos traslladat al costat d'aquests a la casa que Marie va ocupar quan va tancar el cafè. Es va mudar amb la seva neboda, la família de la qual va mantenir la propietat dels edificis de la plaça Lamartine. En el que havia estat la Casa Groga es va instal·lar el Cafè Civette, que va ser destruït durant un bombardeig a la Segona Guerra Mundial.
Una familiar dels propietaris del cafè va trobar el quadern dels Ginoux en una habitació que es va mantenir dreta sota les bombes, al costat d'altres materials d'arxiu. No va reconèixer el seu autor i el va guardar com un record. El considerava un objecte valuós, i per això li va regalar a la seva filla quan va fer vint anys.
La investigadora Welsh-Ovcharov va arribar-hi seguint el rastre dels rumors que parlaven d'un quadern perdut de Van Gogh. Va reconstruir aquesta història a partir del registre del cafè dels Ginoux, en què figurava el seu lliurament per part del doctor Félix Rey al costat d'unes llaunes d'olives buides. El destí dels dibuixos que conté roman a l'espera d'un consens.
Pont, Quadern d'Arlés