La llarga llista de llacs en aquesta regió de Finlàndia arriba al nombre de 187.888 en total.
De totes les vegades que t'has imaginat gaudint de les teves perfectes i anhelades vacances estiuenques, quantes tenien els paisatges de Finlàndia com a escenari? Estic gairebé segura que molt poques. Tant associar el país nòrdic amb el trineu del Pare Noel recorrent nevats territoris i mai no havies recaigut en les possibilitats que té per a l'estiu. I, creu-me, són moltes.
A l'est de Finlàndia es troba la Regió dels Mil Llacs , i aquest és el nostre destí en aquest recorregut que ha preparat Catai , experts en grans viatges. Tot i el seu nom, són molts més els llacs que regnen en aquest immens territori, moltíssims més: un total de 187.888.
La Regió dels Mil Llacs acull autèntics espectacles visuals, no només als seus llacs, sinó també a les petites localitats.
Ja han pujat les temperatures a terres escandinaves, el gel i la neu es retiren deixant pas als vius colors de la temporada estival finlandesa. Dos són els que tenyeixen gairebé tot el que arriba a la nostra vista: el blau del cel i l'aigua, i el verd dels boscos omnipresents de pins, avets i bedolls . És aquí on la promesa d'un estiu inesperat al país més feliç del món es compleix.
Els llacs finlandesos ocupen una extensa i laberíntica superfície que va des de la zona metropolitana que envolta Hèlsinki fins a Inari, a Lapònia . Molts estan sovint connectats entre si per nombrosos rierols, formant un sistema fluvial i lacustre veritablement embullat. I res millor que seguir un dels fils d'aquell embolic d'oasi blaus, per acostar-nos una mica més a aquests paisatges nacionals tan associats al sentiment d'identitat finlandesa.
**El nostre itinerari comença a la capital finlandesa, Hèlsinki **, cap a on hem volat amb la major aerolínia del país nòrdic i que va celebrar recentment el seu 95 aniversari: Finnair .
El llac Saimaa és l'encarregat de decorar els voltants de Lappeenranta.
Un cop arribats a terres capitalines, és quan el treball d'immersió comença realment, doncs el nostre destí final és el Llac Saimaa , per gaudir d´una experiència on el relax i la natura són dos elements assegurats. Per això, està previst continuar el viatge per carretera durant els gairebé 250 quilòmetres que separen Hèlsinki del llac més gran de Finlàndia, amb una superfície de 4377 kms quadrats i més de 13.000 illes.
Ens esperen algunes hores de carretera, sort que el paisatge és un regal per a la vista. Inacabables quilòmetres de silenciosos boscos - més del 65% del país és cobert d'arbres - fan que la teva ment deixi de pau tot allò que maquinava i que només pugui parar atenció a l'aquí i ara.
El trajecte ens permet fer algunes parades per conèixer ciutats que ens ajudaran a tenir millors nocions de la història d´aquest país que serà la nostra llar durant cinc dies.
Els quilòmetres a la carretera es fan més amens amb l'espectacular paisatge de la Regió dels Mil Llacs.
Fundada fa gairebé 800 anys, el 1346, Porvoo es vanaglòria de ser la segona ciutat més antiga de Finlàndia i, malgrat la bellesa i la història, es tracta d'un preciós enclavament medieval que molt pocs visiten i que va ser llar i inspiració de molts artistes finlandesos. Es troba a tan sols 50 quilòmetres de Hèlsinki i, realment, val la pena fer una parada per passejar-hi. Això farem.
Unes casetes vermelloses de fusta situades a la riba del riu Porvoo criden la nostra atenció i són l'estampa més característica d'aquesta ciutat antiga. Originalment, es feien servir per emmagatzemar productes i aliments . Però Porvoo, tot i ser una urbs força petita, té molt a oferir. Com sempre, no hi ha millor manera de conèixer un lloc que passejant-se pels carrers.
En aquest cas, empedrades i plenes de façanes acolorides en tons pastís, entre les quals destaca la casa museu del poeta finlandès Johan Ludvig Runeberg , que és la més antiga del tot el país. No tenim tant de temps com voldríem per deambular per Porvoo, ja que hem de tornar a la carretera a la recerca de la nostra parada següent. A més, la pluja comença a voler ser part del nostre passeig.
Una de les coses més característiques de Porvoo són les seves casetes vermelloses, emprades tradicionalment per guardar aliments i altres productes.
Però abans de marxar, en passar per la porta de la pastisseria tradicional finlandesa Tuorilan Kotileipomo , una incontrolable i atrevida olor de dolços s'apropia dels nostres instints i ens obliga a fer-nos amb un rotllet de canyella que ens aromatitza i endolceix el camí cap a Lappeenranta.
Molt a l'est, la ciutat finlandesa que es troba més a prop de la frontera amb Rússia és la nostra propera parada. **Lappeenranta és també la més gran de la zona**, amb uns 70.000 habitants. Banyada per les aigües del descomunal llac Saimaa , tota la vida de la ciutat gira al voltant d'ell.
Deixem enrere Lappeenranta i ens dirigim cap a la bucòlica escena que tots tenim voletejant al cap. Els nuclis urbans importants es queden enrere i donen pas a la més absoluta exuberància natural i on ja no hi ha res més que aigua, cel, terra i arbres. Hem arribat.
Oravi, amb només 200 habitants, es torna una localitat, si més no, acollidora.
Les copes dels arbres, ara verds i brillants gràcies a les amables temperatures, apunten cap al cel sorprenentment blau com a tendres puntes de fletxa que el vent bressola. El Sol de mitjanit, també present, ens regala més hores al dia de llum natural perquè ens puguem fixar molt, molt bé en tot allò que ens envolta i ens crea una falsa sensació d'energia, ja que a les dotze de la nit el cel es correspon amb un de molt més vespertí que nocturn. La sensació en observar-ho és indescriptible.
És com si els llacs i els boscos tinguessin veus i semblen molt velles. El terra del moll cruix sota els meus peus i l'aigua és un mirall perfecte que tot ho reflecteix. Ens lliurarem per dos dies a la vida tranquil·la i ho farem a les cabanes davant del llac que formen les viles Tallusniemi , que compten amb embarcador propi i sauna privada a cadascun dels allotjaments . Ja sabem com n'és d'important el ritual d'aquests vaporaris per aquestes llars.
El nostre pla de vida és senzill, desitjable i molt seductor, per la qual cosa la gastronomia també ho serà. La nostra casa per dos dies és molt a prop de la petita localitat d'Oravi, que té uns 200 habitants . I, allà mateix, el restaurant local Ravintola Ruukinranta està especialitzat en cuina usant productes de proximitat i ens sorprenen amb una pizza d'ant, amb nabius, crema agra i cogombres.
Les Foques Anillades del Saimaa són una espècie protegida de la qual només en queden 400 exemplars.
El Parc Nacional de Linnansaari es troba molt a prop del nostre allotjament, per la qual cosa, un dels nostres dies, l'hi dedicarem gairebé al complet realitzant un safari guiat amb vaixell pel llac amb la intenció d'albirar les singulars Foques Anillades del Saimaa, una espècie protegida i autòctona que no existeix a cap altre lloc del món i de la qual, tan sols, en queden uns 400 exemplars . Vam tenir sort, almenys una es va deixar veure lluny.
I abans de tornar a Hèlsinki, la darrera parada. Savonlinna i el seu castell d'Olavinlinna, considerat com la fortalesa de pedra de l'Edat Mitjana que continua dreta més al nord del planeta , és un dels darrers grans records visuals que ens endurem d'aquest periple escandinau, abans de posar de nou els nostres peus a les terres caluroses de les quals procedim.
Savonlinna té una fortalesa medieval que et trasllada a una altra època.