Cupáks
El plaer carnívor sublimat: aquí, una ràpida ruta per alguns de els millors temples de la carn del món. Escapa't, corre. I no ho expliquis al teu nutricionista.
** CUPÀKOS (BUDAPEST) **
La temàtica és senzilla i la mateixa que en un restaurant de menjar ràpid: t'acostes al taulell, demanes i, en uns minuts, tens un cambrer anunciant el teu nom perquè recullis el teu ordre.
Al contrari del fast food, aquí tot s'elabora amb molt de temps per servir saboroses i gens lleugeres carns hongareses.
El responsable d'aquest nou concepte d'hostaleria que rememora les antigues carnisseries (a hores d'ara són antigues, sí... ens fem grans) és el xef Tasnádi Ákos , abans part de l'equip de cuina de Macesz Bistro, un dels restaurants de cuina hongarès-jueva més reeixits de Budapest, i la seva missió és ni més ni menys que oferir els millors talls al millor preu i al moment.
Un dels contundents plats de Cupákos
Fes buit per a un moll amb torrada de pa de massa mare, unes salsitxes fumades, costelles de porc que es desfan amb només veure-les o un ribeye que alterarà els teus nivells de colesterol.
Tot acompanyat de confitats i paprika picant o àcida, així com de salsa mostassa amb romaní, quetxup casolà o crema agra. I, per descomptat, una bona migdiada en arribar a l'hotel.
** SVARTENGRENS (ESTOCOLM) **
“Estimem la carn. El que no ens agrada és com funciona la indústria càrnia. És per això que treballem només amb vedelles i porcs locals, criats de manera sostenible a l'arxipèlag suec”.
Així de clara és la filosofia amb què es regeixen Martin Idestrand , els xefs Göran Svartengren i David Bygdeståhl i la sommelier Alexandra Möller en aquest restaurant del barri de Vasastan.
El mateix pensen de les verdures, que compren directament proveïdors que coneixen personalment. I tot ho fan ells mateixos, és igual que sigui curar carns –fins a sis mesos– o elaborar la seva pròpia xarcuteria.
El xef Göran Svartengren
També preparen bacó, adobats per aprofitar productes fora de temporada i vins amb ossos de les mateixes granges on creix el bestiar que cuinen.
Per ells menjar carn no és una broma, és un gaudi que es fa a través de la graella –atenció al seu ribeye–, els rostits i els fumats , com aquest brisket que fornegen durant tota la nit i fregeixen en mantega just abans de portar-ho a taula.
També són famosos pels seus vins naturals i per una carta de còctels en què predominen els sabors a ruibarbre o filipèndula. Suècia en la màxima expressió.
** FRANKLIN BARBECUE (AUSTIN) **
Armar-se de paciència és difícil quan tens un Godzilla, també conegut com a fam voraç, despedaçant-te l'interior de l'estómac. Necessites ingerir aliments i els necessites ja.
Quan ets a Austin i el que busques és menjar el millor brisket que s'ha posat sobre la faç d'aquesta terra, immediatesa no serà el que rebràs i paciència és el que necessitaràs.
Una cua de tres a quatre hores és el que toca aguantar per arribar a les portes de Franklin Barbecue, lloc on Aaron Franklin fuma les seves carns de la varietat Meyer Angus, provinents de Montana.
Aaron Franklin al seu restaurant d'Austin (Texas)
Sense hormones. Sense antibiòtics. I durant 18 hores. Al voltant de les quatre del matí, quan tu vas pel cinquè somni, Aaron comença a encendre el foc per tenir tot llest al migdia: brisket, costelles, pulled pork, salsitxes i el Tipsy Texan, un entrepà tan sucós que no hi haurà tovalló que li aturi el ritme.
És probable que quan per fi arribis al taulell a fer la teva comanda ja hagin penjat el cartell d'“existències esgotades” i hagis de tornar a casa sense haver tastat el preat mos.
Però no tot està perdut, demà serà un altre dia i recorda: matinar és de savis. I no deixar lloc per a les postres, també.
** PAT'S KING OF STEAKS (FILADÈLFIA) **
Hi ha tres coses fonamentals a tenir en compte abans de viatjar a Filadèlfia: la primera és que és el llar de M. Night Shyamalan, i El Sisè Sentit, és clar, es va rodar aquí.
La segona, que ningú és més venerat –encara que els faci vergonya acceptar-ho– que el gran Rocky Balboa.
I la tercera, que des del principi dels temps hi ha hagut una baralla mítica i no escrita entre els màxims exponents del philly cheesesteak, entrepà emblema de la ciutat compost per formatge Cheez Whiz, vedella i ceba rostida a la graella.
El philly cheesesteak és l'entrepà emblema de la ciutat ia Pat's mantenen la recepta des del 1930
A un costat del quadrilàter hi ha Pat's King of Steaks. A l'altre, Geno's. Impossible jugar a dos bàndols: aquí des de ben petit s'escull el favorit, ja que tots dos clamen ser els primers a haver inventat el plat oficial (no oficial) de la ciutat de l'amor fraternal.
Nosaltres sempre fem una escala a la finestreta de Pat's a l'avinguda Passyunk, per allò de tenir afecte a la recepta que vénen cuinant des de 1930.
Digueu-los que t'ho facin amb xampinyons, a l'estil pizza, o reemplaça el Cheez Whiz per formatge provolone. O menja-t'ho sense res més que una considerable quantitat de carn.
Sano? Ni de lluny. Quan alguna cosa saborosa ha estat beneficiós per a la nostra salut? Solució: no ho expliquis al teu nutricionista.
** PETER LLOC (NOVA YORK) **
Temple de la carn al costat del pont de Williamsburg. Pregunta pels carrers de Nova York quin és el restaurant que no se't pot escapar de la llista de llocs de visita obligada i aquest t'ho repetiran més que l'all.
Ull i compte amb la carns que governa el menú: ostenta el títol carni màxim atorgat pels Estats Units, conegut com USDA Prime , la qual constitueix un 2% de la carn que es troba al mercat.
Aquí se serveix espurnejant en un plat bullint, banyada en els seus propis sucs i mantega, i acompanyada d´una salsa feta amb la recepta de la casa. Tan famosa que ja es ven online.
Un os en forma de T la travessa, separant d'una banda el tall conegut com a New York strip i, de l'altra, el filet mignon.
Peter Luger Steak House ostenta el títol carni màxim atorgat pels Estats Units
Fonamental també demanar les suculentes espinacs amb crema , les patates fregides –no en podràs menjar només una– i un bacó acompanyat d'un “ai déu meu” que sortirà de la vostra boca.
Són tres les generacions que mantenen viva la tradició, atraient turistes que es fan a la barra.
El seu maître no somriu gaire, però ho farà quan vegi que tornes, perquè aquest serà el moment en què seràs considerat part de la família. I aquesta família mai no oblida.
** LLOMOBALL (BARCELONA) **
No sabem tu, però, si a nosaltres ens posessin a taula tàrtar roll de bou –amb ceba cruixent i cremós de rovell d'ou– que serveixen a Lomobajo, ens entraria un atac de nervis, indecisos entre atacar-ho de cop o millor demanar el de cecina de vaca artesana amb amanida de brots i cítrics.
O fer un doblet. Això o ja venir-nos a dalt i llençar la casa per la finestra amb un força contundent xiquet de costum de vedella amb pebrots del piquillo embolicat en un pa negre.
Tàrtar toll de bou de Lomobajo
El que sí que sabem és que l'únic lloc on podem fer (i bé) tot això és molt a prop del Passeig de Gràcia barceloní, en aquest local modern i d'aire casual decorat per (sí, has encertat) , Llàtzer Rosa-Violà.
La seva raó de ser es deu a Carles Tejedor, el mateix que li ha regalat a la cultura gastronòmica de la ciutat caramels de la talla d'El Nacional i Oilmotion, i s'ha convertit en molt poc temps a un dels referents de la carn per excel·lència.
Si ets carnívor, aquest és el teu lloc web. Si no ho ets, tem-ho, doncs pot ser que et converteixi en un.
I, si et quedes amb gana (que ho dubtem), no dubtis a conèixer el seu veí Lomoalt, l'autèntic paradís de les carns madurades.