‘Red’, la nova pel·lícula de Pixar, ens dóna molta gana

Anonim

Plànols seductors, ingredients suculents, paelles al foc, ganivets que brillen en tallar amb mestratge... no, no és una seqüència de Xef's Table, és Red, la nova pel·lícula de Pixar, que es pot veure actualment a Disney+.

Aquesta història sobre l'arribada a la maduresa d'una adolescent xinès canadenc als anys 2000– ha donat molt de què parlar. Una aclaparadora majoria de la crítica ha dit que és una de les millors pel·lícules de Pixar; però també s'ha dit que és difícil connectar amb ella (això per part de cert univers masculí d'Internet, que no creu que sigui possible identificar-se amb l'experiència d'una adolescent) o que no hauria de parlar dels temes de què parla (això d'una altra cantonada d'internet, la conservadora, que no creu que mostrar el despertar sexual adolescent i l'arribada del període sigui apropiat).

Xarxa Pixar.

Xarxa, Pixar (2022).

I aleshores per què parlem de menjar? Perquè mentre la guerra cultural sobre una història plena de humor i cor es discuteix amb vehemència, hi ha una altra opinió que s'ha anat estenent àmpliament: el menjar que es veu a Red és, sense cap mena de dubte, molt apetitosa.

Plats que donen ganes de menjar en una pel·lícula animada? És cert que dibuixar aliments que es vegin suculents és una tasca àrdua, però també és una cosa que, quan està ben feta, resulta memorable. El mític director d'animació japonès, Hayao Miyazaki, sempre ho va saber. No és casual que els plats que mengen els seus personatges (que per cert gaudeixen molt de menjar) siguin una cosa que recorden i amb el que fantasiegen els seus fans.

Però i en el cas de Xarxa? La nova pel·lícula de Pixar va comptar amb la dissenyadora de producció Rona Liu, qui es va prendre molt seriosament el fer del menjar una part transcendent de la vida d'aquesta família (com ho era a la seva ia la de la directora, Domee Shi, totes dues també d'origen xinès). En una escena, tan memorable com capaç de fer salivar, el pare de Mei –la protagonista adolescent– cuina amb totes les característiques de un llustrós documental gastronòmic... i el resultat no es queda lluny de la seva inspiració, com reflecteix aquest vídeo.

Enciam gairebé real a 'Red' de Pixar .

Encisam gairebé real a 'Red', de Pixar (2022).

Per aconseguir que els aliments es veiessin apetitosos i realistes, Liu diu que van tenir en compte diversos factors: primer, els ingredients podien ser exagerats (més esponjosos, més saturats de color, més estilitzats), però la manera com reflectissin la llum havia d'imitar la realitat; segon, una capa de “greix” fa que tot es vegi millor. Per exemple, en el cas del saltat de cansalada i enciam, el vegetal és de un verd brillant irreal i la capa que reflecteix la llum és d'aigua, no d'oli... però n'hi ha una superfície reflectant que atorga realisme. El mateix passa amb els llustrosos dumplings que es couen en aigua bullent.

La Liu ja tenia una certa experiència representant aliments. Abans de Xarxa va treballar a Bao, el curt que Shi va dirigir abans de fer aquest llargmetratge. En ell, un bany antropomorf es fa amic d'un nen. I en ell ja el menjar tenia un aspecte destacable.

Bacó o ficció A 'Red' de Pixar .

Bacó o ficció? A 'Red', de Pixar (2022).

Però no només són aquestes dues instàncies. A Luca, una altra de les pel·lícules recents de l'estudi d'animació, els plats de pasta al pesto que els nens protagonistes engoleixen es veuen com els que menjaries en una carreró de la Cinque Terre italiana. I és que Pixar fins i tot compta amb un canal de Youtube en què es preparen receptes dels plats que apareixen a les seves pel·lícules. Es prenen el seu menjar de debò.

Ja fa uns anys, quan es va estrenar Ratatouille, l'equip d'animadors de Pixar es va entrenar a la cuina de The French Laundry, per aprendre tècniques i representar fidelment el món dun restaurant. Però la seva intenció mai va ser que el menjar es veiés fotorealista... de fet pensaven que podia ser contraproduent, una mena de vall inquietant gastronòmica.

Anys després, però, veure Xarxa prova el contrari. En acabar la pel·lícula, a més d'una sensació de gaudi i un somriure, persisteixen unes ganes irresistibles de sortir corrents a dinar congee, banys o un saltat de cansalada que llueixi amb el to daurat de la soja.

Llegeix més