Un restaurant on el Josper no para de donar la brasa
Quina meravella, Càceres. Quina llum, quins carrers, quin art, quina devesa i quina gastronomia. La ciutat Patrimoni de la Humanitat acull tothom qui arriba en aquestes dates amb calor, sí, és clar; però també amb un relax diferent, la calma de la solana... i una cuina per gaudir, gaudir i repetir.
Torre de Sande obre les portes amb la millor carta de presentació possible: l'equip de Toño Pérez (del biestrellat restaurant Atrio) treballa sense parar a les noves cuines, un restaurant fundat a les flames d'aquest forn Josper que dóna el toc definitiu a tots els plats. Això és: el bon fer premiat per la Guia Michelin aposta per un rostidor de tota la vida.
Quina pau, quina harmonia, quin equilibri
Primer, el lloc. Quin lloc. Quina pau, quina harmonia, quin equilibri. Un gran saló amb una taula central on els caps de sala i els cambrers obren la seva màgia i organitzen el banquet. I una paret que desapareix per convertir-se en finestral després del qual es troba el meravellós pati , un envoltat d'heura i nius de falciots, orenetes i rossinyols.
L'amplitud de les taules rodones i la disposició de la sala ens recorda Atri, però aquí la llum i el color manen. El ritual solemne d'Atri es transforma en lloc de reunió d'amistats i famílies per celebrar l'art del bon menjar.
Toño Pérez ho ha vist clar , inaugurant a Càceres el restaurant per a tots els cacereños: “No és 'el germà petit d'Atrio', no. Torre de Sande té una altra vocació, és un lloc més casual, una cuina menys complexa i un tracte molt directe. Vam voler recuperar el receptari antic extremeny i comptar amb **un Josper **per posar al plat un producte menys manipulat".
"La idea és oferir un lloc on poder contenir molt bé els preus , un espai proper que rescati receptes de tota la vida, tornar al guisat amb una matèria primera excel·lent” , ens explica Toño via telefònica mentre es pren un cafè a la terrassa d'Atrio.
Trobaràs clàssics extremenys com la ploma o el secret ibèric
La carta traspua tradició però també hi ha “pinsetes”: hi ha elaboració, cura, mim i pensament a cada proposta. Ens trobarem amb ingredients de la terra i amb aquest sabor de la brasa del Josper que ens porta als rostits extremenys. Ressonen clàssics de Extremadura com el zorongollo , la sopa de tomàquet, l'embotit i talls de carn com la ploma o el secret ibèric.
Però anem a l'embolic, descrivim el festí definitiu. Per obrir boca, ens deixem aconsellar per aquests fora de carta que s'adapten al mercat ia la temporada, així que optem pels espàrrecs blancs al toc Josper i continuem amb els brioixos farcits de vedella o pollastre per seguir amb les albergínies cremoses amb miso i arròs suflat (tan delicades i tan potents alhora, amb una acidesa asiàtica sense perdre la neutralitat del sabor de la verdura).
Continuem amb els principals i apostem pel arròs amb calamars, magre i carxofes , un plat rodó, amb la força que li aporta el magre guisat i l'equilibri delicat dels vegetals (Alberto Montes, xef R+D Xef d'Atri i Torre de Sande , ens comentaria més tard que aquest arròs és un dels plats estrella... no ens estranya en absolut) i, per descomptat, un secret ibèric per culminar amb un dels imprescindibles extremenys. Les postres, un gaudi darrere l'altre, que arriba al seu èxtasi a el pastís de xocolata ia la cremosa de 3 formatges...
I què passa amb el plaer del beberci? “Per dissenyar la carta de vins ens va ajudar Paco Berciano, d'Ànima Vins Únics , qui també ens assessora per a la d'Atri.
El mar també té presència
La màxima per a la selecció era que no hi hagués ampolles que encaressin però que tots i cadascun dels vins tinguessin identitat i vinguessin de productors curosos: apostem pels vins de terrer d'aquí, d'Espanya , però també tenim els clàssics internacionals que no hi poden faltar”, comenta Toño.
Així ens trobem amb Eidos Ermos, un delicat Ribeiro; o l'imprescindible Parla (del Mar, per als amants del blanc; Nº22, per als bojos del negre) en aquestes terres; com també Gazur, un ull de llebre de Ribera de Duero. Una carta concisa i molt adequada per acompanyar les delícies de Torre de Sande. Això és el que anomenem felicitat.
Torre de Sande és aquest lloc on la vaixella de Bavaria es manté. On l'excel·lència no es perd en vericuets de factures i proveïdors, però on el preu es conté amb segell Michelin . Un espai que bascula entre una coliflor rostida amb salsa especiada o un bròquil fregit amb salsa de kimchi i canyella , al costat d'una ensalada russa, uns seitons fregits o unes tripes.
“Li traiem serietat a la coberteria de plata: a Atri, programes la teva visita; a Torre de Sande, arribes quan vulguis , et permet aquest lliure albir... és la nostra manera de complementar l'oferta i tancar el cercle”, comenta Toño.
El pastís de xocolata? Pura addicció
I compte, perquè el cercle encara no s'ha tancat: ho farà amb la futura obertura de Casa Parets, 11 suites de luxe (banyeres de marbre de Carrara, suites d'almenys 60 metres quadrats...) amb jardí, spa i safareig (que no piscina) que sumarà a l'univers de Càceres una altra parada imprescindible.
Adreça: Carrer Condes, 3, 10003 Càceres Veure mapa
Telèfon: 927 16 49 94
Horari: de dilluns a dissabte, de 13.30 a 15.30 a 20.30 a 23.00; diumenge, de 13.30 a 15.30 h
Preu mitjà: 40-60 euros/persona