Granada és soroll
Els més pragmàtics pensen que és l'aigua de la serra. Altres, com J dels Planetes té explicacions una mica més psicotròpiques: “El moment cim de Granada va ser al plistocè quan es va formar la Serra. Aquest va ser l'h**t*ió més gran que hi ha hagut a Espanya. El soroll que s'hi va formar va ser molt més potent que el dels Planetas”.
Sigui com sigui, Granada sempre ha estat referent cultural per a propis i estranys. A finals del segle XX i el que portem del XXI s'ha arrelat una cultura roquera molt per sobre de qualsevol altra ciutat a Espanya. Del rock clàssic de Miguel Ríos, Los Angeles o Almívar ; al noise de Sargantana Nick, KGB, Magic, Els Planetes o PPM ; passant pel pop-rock de La Guàrdia, 091 o Lori Meyers. Tot fusionat amb la poesia o el flamenc d'innovadors com Enrique Morente. I el millor de tot és que tots aquests grups i creadors de què parlem continuen a Granada. No van fer el petate per anar-se'n a Madrid o Barcelona sinó que continuen ancorats a unes arrels a què no poden renunciar perquè no només els manté vius sinó que els serveix d'inspiració.
“Havia quedat de nou a les 10
i he baixat a la moto
feia els bars de sempre,
on quedava amb tu”
'Un bon dia', Los Planetas
PER PEREGRINAR
** Casa Natal d'Enric Morente ** _(Costa de Sant Gregori, 6) _
“Jo havia d'haver estat rocker”, diu Morente al documental Omega, un viatge per la concepció i elaboració del disc que el cantaor flamenc va fer amb Sargantana Nick per homenatjar a Federico García Lorca i Leonard Cohen . Transgressor des d'un art tan ortodox, Morente ha esdevingut la porta d'entrada al gènere flamenc des de plantejaments sonors una mica més moderns. La seva casa natal se situa al número 9 de la costa de Sant Gregori, a l'Albayzín. La façana llueix una placa commemorativa: “En aquesta casa va néixer el cantaor Enrique Morente 1941-2010”. La casa ha estat reconvertida en apartaments turístics que es poden llogar per uns 60 euros la nit.
Plaça de Joe Strummer _(antiga Plaça Pilar d'Escoriaza) _
El líder i guitarrista dels Clash va viure durant alguns anys a Granada. Estava enamorat de la ciutat i d'Andalusia. De fet, fa uns anys es va estrenar un documental que mostra aquest amor amb el títol Vull tenir una ferreteria a Andalusia. Hi va crear vincles molt estrets amb grups locals com els Sargantana Nick o 091. Avui se'l recorda a la ciutat amb una plaça que porta el seu nom i que va ser inaugurada fa uns anys de la millor manera possible: amb un concert en honor seu. El lloc, abans anomenat plaça del Pilar d'Escoriaza, té unes vistes immillorables i està custodiat pels grafits del Nen de les Pintures.
PER TAPEJAR
Amador _(Pintor López Mesquita, 13) _
“…i sempre vaig a l'Amador per si apareixes”. Molt poques vegades una estrofa d?una cançó ha estat tan rendible per a un bar. Què puc fer va ser el primer single del primer disc Super 8 dels Planetes cap a l'any 1995 i des de llavors, el bar Amador es va colar a totes les guies turístico-rockeres de la ciutat. Reobert fa uns mesos, l'Amador és un bar de tapes per a un públic universitari . Bona relació qualitat-preu, el bar és exactament com t'ho imagines, una taverna de barri de les que antigament tenien serradures a terra. Bon ambient, cambrers amables i música als cabells.
El bar d'Eric _(Escoles, 8) _
L'Eric té entitat pròpia. Per dret propi forma part de la història del rock granaí. Bateria de KGB, Els Planetes, Sargantana Nick, Els Evangelistes i els que vinguin. Fa uns anys va obrir un bar a Granada que ha esdevingut lloc de reunió per a curiosos i amants de la música. També per als grups que arriben a la ciutat per fer algun concert. Té menjar vegà i racions que barregen formes modernes amb ingredients tradicionals. Té un racó fetitxista amb algunes coses de Joe Strummer, de Johnny Rotten dels Sex Pistols, d'Ana Curra o de la Bé Estimada … Cervesa en mà podem tafanejar per les desenes de fotos que cobreixen les parets o les entrades i flyers que les empaperen.
El rock era això
Soria _(Plaça Trinitat, 3) _
És la seu dels Lori Meyers. Si vas per allà i no te'n trobes cap és perquè estan subant o de gira. El seu amo, Fran, prepara un bon arròs com a aperitiu per a les canyes. És un local petit i molt clàssic. Si vas un cap de setmana a Granada i vols anar al Sòria, ho hauràs de fer dissabte a l'hora de les canyes. A la tarda i diumenge, tanca.
Loop Bar & Records (San Maties, 8)
Si el lema d'un bar és “Ens interessa la música, fonamentalment independent, i en vinil” cal llençar-se dins de cap. I en el cas del Loop Bar no te'n penediràs. Si vas buscant les millors tapes de Granada probablement no sigui el teu lloc però no obstant trobaràs un ambient excel·lent amb un menjar acceptable. Prendre una cervesa i una tapa mentre tafanejes discos de grups inimaginables és el més a prop que es pot estar del paradís. Precaució : se't pot fer estrany mirar una portada i que algun d'aquest mateix grup estigui recolzat a la barra.
Clàssic Bar Soria
Botànic _(Màlaga, 3) _
Al Botànic on acaba el bar comença el cafè i on acaba el cafè comença el restaurant. Aquest local davant del Jardí Botànic de la Facultat de Dret és parada obligada en algun moment del dia gràcies sobretot al seu horari de cuina: de dotze del matí a les dotze de la nit. Des que va obrir les portes ha estat el lloc escollit per escriptors, poetes, cineastes i músics de rock. De fet, la seva proximitat amb Planta Baixa fa que sigui el restaurant elegit per les bandes que tocaran a la sala. Aquest local modern té una carta molt variada que barreja la cuina mediterrània amb altres de la resta del món. Hi ha menú del dia. Els divendres a la nit hi ha sessions de Djs i Chill Out.
Papaupa _(Molins, 16. Realejo) _
Lloc de trobada entre Colòmbia i Espanya, el Papaupa entra per la vista, pel gust i per l'oïda. Només arribar sorprèn la decoració vintage, amb elements com trets directament de casa de l'àvia. No hi falta el racó amb la televisió de tub, els sofàs d'escai i els plats de Duralex. Música jazz i rock i molts llibres a les prestatgeries. Els Nens Mutants són fidels al seu ceviche de llagostins ia les patates criolles amb mojo.
Lemon Rock Bar & Hostel _(Montalban, 6) _
Va obrir fa relativament poc i s'ha convertit en un referent musical als bars de Granada. Aquest hostel internacional té un bar que organitza concerts gairebé cada dia, molts d'ells gratuïts, i és parada obligada per a tots els que busquen música en directe i bon ambient a Granada. Per aquí han passat Sr. Chinarro o Napoleó Solo. Ubicat dins d'una casa senyorial del segle XVII, en la decoració conviuen elements clàssics i industrials i una il·luminació molt acurada que dóna una sensació molt acollidora. A la seva carta competeixen hamburgueses amb amanides o ous trencats amb pernil.
La Porrona _(Plaça Llarga, 4. Albayzín) _
El més rocker que trobaràs a La Porrona és la seva propietària, la Porri. Amb 8 anys ja actuava als tablaos del Sacromonte. Ara, als prop de 60 anys presumeix d'haver desplegat el seu follet als més poderosos del planeta. “L'última la Michelle Obama. Jo em vaig presentar de franc per ballar-lo i m'alegro una jartà”, recorda Porri d'aquell moment. Un més perquè també ha mogut desplegat el seu art per al Rei Joan Carles, Sofia i Letizia, Balduí, Ava Gadner, Omar Shariff o Pedro Duque. De fet, encara no és estrany trobar-la pel bar cantant i ballant mentre porta una safata a taula. Ella només és motiu més que suficient per visitar La Porrona. Però si a més afegim que va ser el bar on es va forjar el disc Omega, d'Enrique Morente i Lagartija Nick, se'ns dissipa qualsevol dubte per anar-hi a prendre alguna cosa i xerrar amb la Porri. I què vols que et digui, el menys important són les tapes.
Un menú, internacional i molt variat, amb música chill out
PER COMPRAR DISCS
Discos Bora-bora _(Plaça de la Universitat,1) _
Perfecte nom d´illa paradisíaca per a aquesta botiga de discos. El vinil finalment està guanyant la partida als cds i el Bora Bora és un dels màxims exponents d'aquesta guerra de paladars sonors. A Bora Bora els discos són alguna cosa més que música, són objectes de col·leccisme i veneració. Per això els envolten de samarretes, cartells de concerts històrics, instruments clàssics i un fetitxisme per treure la càmera i fotografiar. Al més pur estil Austin , els dissabtes celebren concerts a la pròpia botiga el que dóna una vida increïble a la Plaça de la Universitat i els voltants.
Marcapassos _(Duquessa, 6) _
No dubtis a preguntar i emportar-te una sorpresa del Marcapasos. 9 melòmans sobre 10 recomanen sortir de la botiga amb un vinil desconegut sota el braç. Rock, Pop, Soul, Funk, Jazz, Electrònica, Hip Hop, Dub, Experimental... Porten més de 20 anys aconsellant, comprant i venent discos. Ara també en línia. Si vas per Granada no deixis d'entrar en aquesta “farmaciola d'estimulants sonors” que és el Marcapasos.
Un clàssic bàsic
PER A UNA COPA
Rainbow _(Marquès don Gonzalo, s/n. Universitat) _
És el bar més heavy de Granada. Death, trash, speed, hard rock, glam o heavy tradicional, tot té cabuda en aquest antre de luxe adornat amb un mural en honor als grups més importants del món metal·ler. És mític el flyer signat per DIO i dedicat al local. No et perdis detalls com el víking Manuel, encarregat de recollir gots i gerres, la guitarra que penja darrere de la barra o el tirador de cervesa amb adorns a l'estil Megadeth. No hi ha banda de metall que toqui a Granada i que no acabi en aquest garito . Els integrants de Helloween o Jaded Heart ja han provat la cervesa.
Soroll Rosa
Aquest 2017 fan 30 anys amb les portes obertes a qualsevol opció musical interessant i de qualitat. Víctor i José Ignacio Lapido, els integrants de 091 el van fundar el 1987 i darrere de la barra va estar treballant el cantant de Lori Meyers, Noni. Diu la llegenda que va ser al Soroll Rosa on va lliurar la maqueta del grup al productor discogràfic que després es va convertir en el seu primer LP. El que sí que és cert és que al seu interior, els Lori van gravar part del videoclip del seu primer single, Dilema. La seva música abasta la psicodèlia dels anys setanta, música indie i bandes locals. El local està una mica amagat, és força petit i s'omple de seguida. Vagis quan vagis és molt probable que et trobis amb algun músic granaí colzat a la barra.
Flashback _(Forn d'Haza, 23) _
Més que un bar sembla un museu amb tirador de cervesa. El Flashback està totalment empaperat de pòsters, quadres, entrades, cartells de concerts, de pel·lícules…tot allò relacionat amb la cultura pop i, sobretot, amb la cultura del rock and roll. La música va des dels Cramps fins a la banda sonora dels dibuixos de l'Abella Maya. Encara que va obrir les portes el 1998 al carrer Bon Succés i va arribar a ser un referent a Granada per als amants de la música dels 60, 70 i 80, ara tenen una nova ubicació i una tendència una mica més eclèctica. Divertit per fer un ball mentre mires embadalit la seva pantalla gegant sobre la qual projecten videoclips amb les cançons que sonen. Molt bon ambient de gent més aviat grandeta que cerca recordar la música dels 90.
Libèria _(Duquessa, 8) _
Lloc històric a Granada. Tots els dissabtes i diumenges hi ha concerts acústics a 5€ cafè i copa. La resta de dies també hi ha concerts així que cal estar atents a la programació. És un lloc venerat pels artistes pel gran respecte del seu públic. Ideal també per prendre un cafè tranquil·lament i xerrar una estona mentre sonen Pearl Jam, Soundgarden o Smashing Pumpkins. En els seus més de 30 anys d'història hi ha passat la Blues Band de Granada, els Llangardaixos, o el mestre del flament, Manolo Osuna. Si res et convenç, falta el millor: té billar, pinball i dards.
Enric Vuitè en ple foc
PER REMATAR
Planta Baixa _(Forn d'Abat, 11) _
És el centre neuràlgic de la cultura musical de Granada des dels anys 80. Avui estan sota la direcció dels membres de Eskorç. La seva contribució al món de rock granadí és tan gran que està compendiada en un llibre Planta Baixa 1983-1993, un compendi de testimonis que revela la història de la modernitat a Granada i la crònica de l'underground alhora. Avui dia continua sent molt més que una sala de concerts. És un espai per a la provocació, per a l'avantguarda, un espai d'agitació i experimentació la fama del qual ha acabat per transcendir generacions, la ciutat i fins i tot la sala. Si heu de triar un sol local de Granada on viure la història del rock a la ciutat (seria una pena) el Planta Baixa ha de ser la teva elecció.
El Tren (Carretera de Màlaga, 136, Nau 7)
És als afores de Granada, al barri de La Chana, i el seu públic són majoritàriament de vint anys amb ànsies de rock. Cançons de tota la vida amb temes de nova tendència formen el còctel musical d´aquest local que també organitza concerts. Hi passen artistes nacionals i internacionals. La Sala també compta amb un local d'assaig per a grups i un estudi d'enregistrament propi.
Seguir @jalvarogonzalez