El Delta de l'Ebre: una tornada a la vida senzilla
Situat a unes tres hores de Barcelona, ia un món de distància fictícia, una comarca catalana sorprèn pel dràstic canvi que suposa el seu paisatge davant els ulls atònits d'un espectador (vegeu jo mateixa) que divisa una vista completament plana i pantanosa plena de magnífics arrossars. “Podria ser a Bali”, penso, però res més lluny de la realitat; acabo d'arribar al Delta del riu Ebre.
En una barreja de terres de cultiu, santuari d'aus i oasi per a la gent de la ciutat ansiós per escapar de la sobrepoblació d'altres zones costaneres, el Delta de l'Ebre ofereix un món totalment diferent format per platges aïllades, flamencs rosats, gent practicant windsurf i molts aliments de primera línia com anguiles, ostres o els seus saborosíssims musclos.
Un dels aiguamolls més grans d'Europa occidental és avui un destí en essència per on sembla que el temps no hagués passat i per on, creuo els dits, tant de bo tard a passar, perquè el luxe aquí rau, precisament, en la total absència del mateix: una volta a la vida senzilla.
Flora i fauna despleguen tota la seva màgia en aquest lloc on el temps sembla haver-se aturat
I si el meu primer pensament està relacionat amb Bali, el segon va encaminat més aviat cap a un lament del tipus: “com és possible que hagi trigat tant de temps a venir a conèixer aquest lloc”. És la pregunta que m'assalta després d'aparcar el meu cotxe a l'hotel Villa Retiro, una joia de l'arquitectura colonial que la família López va adquirir ja fa uns quants anys per reconvertir-la en hotel.
Aquesta coqueta mansió del 1890 va ser construïda per l'indià català Jaume Martí, que després de tornar de l'Argentina va invertir la seva fortuna a construir-se aquesta casa d'estiueig on, per cert, només va arribar a viure un any.
"Es tracta d´una mansió singular obra de l´arquitecte Josep Fontseré i Mestre, un dels mestres de Gaudí, amb un cert aire modernista i envoltada de densa vegetació, que és original des de la seva construcció”, m'explica Domingo Basco, membre de l'equip humà, i tan humà!, de l'hotel.
Estic convençuda que l'indià Martí estaria orgullós que de més de 120 anys després, Villa Retiro sigui un dels hotels més especials de la comarca que s'ubica a la zona del Baix Ebre, al costat de la població de Xerta i a una mica més de deu minuts amb cotxe de Tortosa, capital de la comarca.
L'Hotel Villa Retiro, una joia de l'arquitectura colonial envoltada de vegetació tropical
Villa Retiro contrasta amb el paisatge de la resta del Delta, un lloc de tradició agrícola on la collita d'arròs encara representa el 75% del subministrament de Catalunya.
No passa gaire a l'interior, però a la costa no resulta complicat observar el record de l'antic estil de vida de la zona a les diminutes cases blanques, conegudes com a barraques, on es processava la collita.
Després d'anys de declivi –la fuga de les zones rurals cap a les ciutats va ser inevitable a finals dels 60 i 70–, turisme és ara com ara el veritable motor de canvi (per bé) de la zona.
Tot i així, l'autèntic caràcter del Delta ha canviat poc, i encara sort, i la tranquil·litat, els capvespres i la bona taula continuen sent alguns dels seus atractius més grans.
N'és una bona prova l'estrella Michelin i el reconeixement de crítica i públic que posseeix el xef Fran López al capdavant de la cuina del Villa Retiro.
Aquest jove cuiner porta instaurat al seu mapa genètic la tradició hotelera i, criat entre fogons, López eleva la cuina d'autor amb productes típics del Delta a una proposta gastronòmica per llepar-se els dits –literal–, sobretot quan a la taula del restaurant se serveixen plats com la coca de pasta wanton amb ventresca de tonyina, cítrics i maionesa d'all negre o l'arròs cremós del Delta amb ànec i cítrics.
Al capdavant de la cuina de Villa Retiro, el xef Fran López, amb una estrella Michelin
I comensals satisfets, xef orgullós, com reconeix aquest jove cuiner que ha sabut posar al mapa gastronòmic aquesta humil regió catalana.
I ho ha fet amb honestedat i discreció, un mantra que a la casa prediquen des del primer fins a l'últim membre de l'equip. Una excusa més per visitar un lloc que si bé no enxampa de pas el viatger, aconsegueix enamorar-lo fins a les tranques per la seva natural exquisidesa de forma i fons. “I que jo hagi trigat tant a visitar-lo…”, em torno a lamentar.
Una oferta, la del Villa Retiro, que es completa amb les nou habitacions de l'edifici principal (al complex s'ha construït un annex amb deu modernes habitacions més) que conserven l'essència modernista de finals del XIX, on el luxe resideix a les fustes nobles, les rajoles originals o les seves espectaculars banyeres d'inspiració britànica i ferro forjat que prometen, i compleixen, el bon descans del viatger.
I si no, sempre quedarà la piscina, envoltada de 3.000 metres quadrats d'exuberant jardí tropical i fins i tot unes cascades. El que és impossible aquí és no relaxar-se.
Cuina d´autor amb productes típics del Delta
HARMONIA AL TERRUN CATALÀ
Fora dels murs del Villa Retiro, l'espectacle continua. I és que una part considerable del Delta és Parc Natural, declarada com a tal el 1983.
Però més enllà de tot aquest paradís beneït per la natura, el Delta també ofereix ciutats i racons amb encant on la història va deixar la seva empremta fa més de 2.000 anys… i aquí continua.
Castell de Miravet, al marge dret de l'Ebre
Tortosa és un dels millors exemples. Escollida pels ibers i habitada per romans, musulmans, jueus i cristians, el llegat històric de la capital de la comarca es palpa en visites com la del castell de la Zuda, la catedral de Santa Maria i els edificis modernistes, esquitxats per tota la ciutat.
Tortosa: una barreja de cultures miris on miris
I en un pla molt més terrenal i molt menys artístic, és Sant Carles de la Ràpita (o directament La Ràpita) un bon lloc on experimentar les bondats de la gastronomia més local, tant, que fins i tot pots 'pescar-la' amb les teves mans per gaudir-la.
És el que succeeix al ** Musclarium , un viver de musclos i ostres que ofereix al comensal el producte del mar a taula** dins d'una proposta gastronòmica tancada que inclou aperitiu a base de marisc, arròs, postres i fins i tot poca distància amb vaixell per accedir fins al restaurant 'gairebé' flotant (50€) .
Del mar a la taula, el mantra de Musclarium