10 llocs del món que són pura poesia
Lao Tzu va dir una vegada: “Un viatge de mil milles comença amb un simple pas.” I encara que no li prenem la raó al famós filòsof xinès, avui preferim començar la travessia amb un vers. Especialment, quan en un Dia Mundial de la Poesia del 2020 marcat per l'aïllament, els nostres poemes i haikus favorits suposen la millor finestra a noves destinacions.
Poesia anònima
COCONUT TREE (SRI LANKA)
La zona de Mirissa és un paradís de platges i cocoters al sud de Sri Lanka. Però serà allà, després de cert Sunset Bar, on trobaràs un tros de selva entapissant un dels millors capvespres del món.
Immortalitzat per Instagram, Coconut Tree Hill és tot el que podem demanar a aquesta illa tropical: centenars de palmeres interrompent un capvespre índic de tants colors com possibles likes.
Poesia de Rabindranath Tagore
TAJ MAHAL (ÍNDIA)
Pensar a l'Índia, suposa fer-ho al Taj Mahal, una de les Set Meravelles del Món Modern i lloc més visitat de la ciutat d'Agra. Un monument digne de les Mil i una nits la història de les quals resulta encara més poètica: la de Sha Jahan, príncep que després de la mort de la seva dona, Mumtaz Mahal, va ordenar el 1632 la construcció d'un mausoleu digne del seu exòtic romanç.
Més de 20.000 obrers i 1.000 elefants van ser els encarregats d'erigir durant més de dues dècades una icona que aquest any estrena tours nocturns i limita la durada de les visites.
Poesia Sylvia Plath
SALAR D'UYUNI (BOLIVIA)
No hi ha referències de cap viatge de Plath a Bolívia però, si n'hi ha hagut, el salar d'Uyuni hauria suposat una de les seves inspiracions més grans.
Considerat com el salar més gran del món, el d'Uyuni suposa un llenç de sal i flamencs que, especialment als mesos de pluja (de desembre a març), adquireix una transparència digna del millor mirall del cel.
Poesia de Pablo Neruda
SHINJUKU GYOEN (JAPÓ)
El Dia Mundial de la Poesia se celebra en una jornada tan propícia com és l´inici de la primavera. Una època en què els cirerers inicien una transformació gairebé mística al voltant de tot el món: des de la nostra Vall del Jerte fins a la costa est dels Estats Units passant, per descomptat, pel Japó.
A través del hanami, paraula que descriu l'art de contemplar els cirerers florir, centenars de famílies es congreguen al voltant de diferents llocs durant els mesos de març i abril, sent Shinjuku Gyoen, a Tòquio, un dels més recurrents (i bonics).
Poesia de José Zorrilla
VENÈCIA (ITÀLIA)
En uns dies en què Venècia jeu més deserta que mai, volar entre els seus carrers a través de la poesia suposa una bona manera de reviure el seu encant.
Mil·lenària i icònica, la ciutat dels canals representa la millor crítica a uns temps actuals en què el nivell del mar amenaça d'enfonsar-la tant com el seu excessiu aforament. Per sort, les mesures de control de visitants recents prometen equilibrar l'enrenou d'aquest laberint aquàtic.
Haiku, Senryû i Tanka
CATARACTES VICTÒRIA (ZÀMBIA I ZIMBABUE)
En algun lloc on els africans països de Zàmbia i Zimbabwe es creuen, el riu Zambeze ensopega formant un dels salts daigua més bells del món.
108 metres d'alçada segellats per la Piscina del Diable, una 'infinity pool' natural que permet treure el cap a l'arc de Sant Martí que forma aquest espectacle tan sols superat per un escenari no menys poètic: les cataractes Iguazú que discorren entre Argentina, Brasil i Paraguai.
Poesia de Mohamed Salem Abdelfatah
DESERT DEL SÀHARA
Hi ha alguna cosa al desert que sempre ens resulta hipnòtic: les dunes bressolades pel vent, els miratges de vells nòmades, o les files de camells transportant espècies.
Alimentat per centenars de mites, el Sàhara no només és el desert més gran del planeta, sinó un mapa d'històries que s'expandeix des de qualsevol dels seus extrems: les caravanes que parteixen des de la marroquina Merzouga, els habitatges berbers de Tunísia que van servir d'escenari per a la saga Star Wars, o les fèrtils palmeres datileres de l'oasi Bahareya, a la zona egípcia.
Poesia de José Luis Borges
PORT PRINCESA (FILIPINES)
Diuen que una cuca de llum s'encén només quan es disposa a festejar-ne una altra. No obstant això, perquè això passi el món ha de confabular l'escenari perfecte: pluges recents, aiguamolls propers i, per descomptat, la nit de fons.
El resultat és un escenari tan exclusiu com efímer (no oblidem que les cuques de llum suposen una de les espècies més vulnerables del planeta) el qual podem gaudir a diferents llocs: el delta del Mekong, al Vietnam; els boscos de Carolina del Nord o, especialment, Puerto Princesa. De passat colonial, la capital de l'illa filipina de Palawan suposa el millor escenari on sopar en un creuer nocturn entre centenars de llumetes.
Poema de J.Nholan
BADIA DO SANCHO (BRASIL)
Hi ha qui diu que viatjar a Ferran de Noronha, un arxipèlag a 545 quilòmetres de la ciutat brasilera de Recife suposa fer-ho a un lloc on no existeixen els conceptes d'espai i temps. Un paradís a la Terra la frondosa vegetació envolta platges de somni com Bahía do Sancho, recentment nomenada com a “Millor Platja del Món” per uns usuaris de TripAdvisor que, en efecte, no s'equivocaven.
Proverbi hindú
LA DEHESA (ESPANYA)
Discret, fins i tot tràgic, el lloc més poètic de les Illes Canàries se situa a l'illa de El Hierro, concretament al parc de la Dehesa.
Envoltat de miradors i natura, aquest racó destaca per la presència de diverses savines que, al llarg dels anys, han estat doblegades pels vents atlàntics. Una estampa que recorda el famós poema d'Octavio Paz. Encara que creiem que, aleshores, Pau encara no havia descobert aquestes acàcies.
Poesia d'Octavio Paz.