Diccionari bàsic per defensar-te si viatges a Galícia
En cas que tinguis planejat un viatge al nord, aquest diccionari bàsic t'acompanyarà com a orientació i assessorament per a espanyolets. El nostre abecé gallec aglutina una sèrie de termes i locucions amb denominació d'origen amb l'objectiu que l'inevitable trànsit descrit no us faci mal ni una mica més del necessari.
- FACIR LES BEIRES: tal com tindràs l'oportunitat de comprovar en arribar a Galícia, el gallec és per naturalesa ligó i té fama de bon amant, per la qual cosa l'idioma local és ric en expressions referents a l'art amatori, galanteig i floreta. Fer les beires no és més (ni menys) que lligar o tractar d'enamorar algú.
- FANEQUERES: carranqueres. No és que a la costa gallega no hi hagi crancs. Tot al contrari. N'hi ha tants que els nens gallecs els han perdut completament el respecte i van a la platja a jugar-hi, per la qual cosa el terme carranquera no seria un bon reclam comercial de cara a la venda . El nom fanequera al·ludeix a la faneca brava , un peix cabró que mora a les platges de mar obert i aigua freda i pica a pares i fills amb baixamar.
- CARALL: és la paraula polisèmica per excel·lència en la llengua gallega i et servirà per expressar des d'estranyesa, esgotament o resignació, fins a lloança, conya o valoració, ja sigui aquesta positiva o negativa. Adopta un cargol al teu vocabulari!
- FURANCHO: a la zona de les Rías Baixas abunda aquest tipus de local de temporada, tradicionalment habilitat en un celler particular , on es venen els excedents del vi produït per al consum particular. A la pràctica molts són autèntiques cases de menjars, així que no deixis passar l'oportunitat d'acostar-te a un i posar-te tebi de bondats de la gastronomia local.
MENJAR, en gran i amb plaer
- FEISM: corrent arquitectònic de vasta tradició consistent a ampliar una casa de pedra a cop de maó vist i uralita, aixecar un tancament per a una finca amb un somier metàl·lic o construir un edifici blau de deu plantes en un poble costaner de cases baixes , entre altres aplicacions pràctiques.
- ANAR PER PISTES: ja siguis natural de Tomelloso o de L’Hospitalet, no podràs explicar orgullós a la teva gent que has conegut Galícia a fons si no et fiques per pistes almenys una vegada. Les pistes són carreteres secundàries a què recorre bona part de la joventut gallega a l'hora de desplaçar-se , enrajolada, d'una revetlla a una altra amb cotxe. Per a més gaudi s'aconsella anar ràpid.
- FARINYA: és la pols resultant de moldre el gra de blat, blat de moro o qualsevol altre cereal. A les nits és distribuïda en bars i discoteques per individus de dubtosa reputació. El meu consell és que l'adquiris en un establiment homologat tipus fleca, ultramarins o supermercat.
Feisme gallec: una mena de reciclatge en plena muntanya
- FESTA DO POLBO O EXALTACIÓ DO POLBO : no. No és el que t'imagines. Val que Galícia sigui la Comunitat Autònoma amb més bordells per metre quadrat però... ** polbo és pop en l'idioma local . No et freguis les potetes encara…**
- MIÑAXOIA: la traducció literal del terme al castellà portarà a la confusió més d'un. Si l'escoltes o, pitjor, t'ho truquen, no continuïs tirant fitxa. Ser miñaxoia és una cosa així com ser una bellíssima persona.
- NON APARTA DOS COTXES: si escoltes aquesta sentència de boca d'un oriünd has de saber que t'estan trucant ximple . No t'aclaparis, sempre pots ignorar-ho i marxar a un altre lloc. Serà per llocs…
- RABUT: els millors diccionaris de castellà apunten que el rabudo és el que té la cua gran, ia Veneçuela anomenen rabudo que té un cul bonic o prominent. ** A Galícia anomenen rabut al que té molt mala llet.**
Pulpeira, creant
- RECUNCAR: la cunca o tassa és el recipient tradicional on se serveix el brou, la llet o el vi i recuncar és repetir. Si vols més, demana recuncar.
- RIQUIÑO: és aquell que inspira simpatia i que alhora no és guapo ni lleig.
- TENNIS: sabatilles esportives. Vagi a jugar a voleibol, al bàdminton o al bàsquet, un gallec calça tennis.
**SELECCIÓ ESPECIAL VIGO **
Has de saber que al far west ibèric hi ha al voltant de 35.000 llocs o nuclis de població, més o menys la mateixa quantitat que a la resta la geografia espanyola, per la qual cosa entendràs ràpidament que Galícia pot ser més diversa que el conjunt d'Espanya … Reflexions profundes a part, el nucli més poblat de la costa oest és Vigo , on atresoren un peculiar argot que no entén de classes socials, barris o tribus urbanes. Consell: el xoc cultural aguaita, no deixis d'estudiar-la si decideixes acostar-t'hi.
- FAR: diari . Els viguesos no llegeixen el diari, llegeixen el far. I, per tant, les finestres de casa es netegen amb fars, el terra es protegeix amb fars quan es pinten les parets i els regals s'emboliquen amb fars (o en paper de regal, és clar).
- GICXO I GHICHA : home i dona. I punt.
- PATATILLES: per als viguesos les patates xips són patatilles. Totes: les ondulades, les clàssiques, les de pernil… No demanis un filet amb patatilles per molt amable que t'aixequis, et portaran patates de bossa.
Patates Bonilla: perfectes
- JODIXINCHOS : tu. T'agradi o no, a Vigo seràs un jodechinchos. Però no et preocupis, els viguesos també ho són a l'altra banda de la seva ria.
- MIRAR: veure. Els viguesos no hi veuen, miren.
- PINAR: fer l'amor (en pla brut) .
- VITRASA: VITRASA és l'empresa encarregada del transport públic a Vigo i vitrassa com anomenen els viguesos els autobusos, ja facin la ruta de Bouzas a Teis (barris de Vigo) o de Bilbao a Madrid.
Finalment, informar-te que a Galícia plou molt . Prova d'això són les innombrables formes que tenen els gallecs de denominar la pluja: arroiada, auganeve, babunya, babuxa, baló, barbanya, barbuza, barrallo, barrufa, barruñeira, barruzo, basto, bátega, bategada, borralla, borraxeira, breca, brétema, zebra, cebrina, cegonya, chaparrada, chuvascada, chuvasco, chuvia chuvieira, chuviñada, chuvisca, chuviscada, choiva, xifra, ciobra, dioiu, escarabana, froallo, fuscallo, lapiñeira, marina , nevarada, nevareira, nevari, nevarisca, nevisca, orball, parruma, parrumada, patiñeira, patumeira, pedraç, poalla, poallada, poalleira, pollastre, salabreada, sarabiada, torba, torboada, turbó, treboada, trebón, treixada , bardissa... i les que ens estarem deixant pel camí…
És possible que el quadre clínic descrit a l'inici d'aquest text no tingui res a veure amb un xoc cultural i es degui més aviat al típic mareig conseqüència de travessar el teló de grelos per pistes . Si és així, ho sabràs. Pren aire, respira fondo i a gaudir! Ah, i no cal que llegeixis aquest diccionari bàsic per a inadaptats, no et caldrà.
Diccionari bàsic per defensar-te a Galícia