Un amor volcànic. Així definien entre rialles Katia i Maurice Krafft, protagonistes de Fire of Love, la seva relació. Un amor apassionat que va començar el 1966 a Alsàcia i va acabar el 1991 al Japó, amb la seva mort envoltats per l'altre gran amor de les seves vides: els volcans.
El seu fort era un amor a tres bandes. Un matrimoni apassionat, viscut al límit. Katia i jo i els volcans som una història d'amor”, va escriure el mateix Maurice. I sobre aquesta premissa, la cineasta Sara Dosa ha construït un preciós documental, Fire of Love, estrenat aquesta setmana al Festival de Sundance.
Utilitzant només el material d'arxiu d'aquesta parella, els enregistraments, els escrits i les entrevistes d'aquelles dècades de glorioses aventures dels 60 i els 70 en les que es van convertir en autèntiques estrelles, especialment a França.
Katia i Maurice Krafft amb els seus vestits antivolcans.
Dosa va començar el viatge a Islàndia, precisament el lloc on primer va viatjar aquesta parella el 1968. Allà, la directora rodava el seu anterior film The Seer and the Unseen, sobre la fundació de la illa i rastrejava imatges antigues de volcans. D'aquesta manera va trobar els enregistraments de Katia i Maurice i es va enganxar amb la seva història. “Vaig entrar en un camí de preguntar-me tantes coses: sobre la relació humana amb la naturalesa, la consciència de la naturalesa, la creació, la destrucció, amor, vida”, explica.
Van arribar fins a Image’Est, un arxiu a Nancy, França, que custodiava la major part del gravat, fotografiat i escrit pels Katia i Maurice Krafft. Els van digitalitzar 200 hores i van donar accés a notes, escrits, material mai vist abans pel públic, tot i que la parella va ser una divulgadora incansable de tot el que descobrien als seus viatges (i així finançaven els viatges i equips). Però a les imatges seleccionades i editades a Fire of Love, com si es tractés d'una pel·lícula de la Nouvelle Vague, hi ha moments que no semblaven pensats per ser ensenyats en públic. Bé per íntims, bé per perillosos.
ATRACCIÓ PEL DESCONEGUT
A Fire of Love , Dosa intenta reconstruir la història d'amor a tres (com Jules et Jim) aquesta parella. Proposa tres començaments. El més plausible: una cita a cegues en què es van descobrir com dos bojos dels volcans des de ben petits. No es van tornar a separar. Katia era geoquímica i Maurice, geòleg. L'Etna i l'Stromboli eren les seves icones. I la seva lluna de mel la van passar a Santorini, on diuen que s'hi amaga el misteri d'Atlantis. Van decidir aviat no tenir nens, “només volcans, volcans i volcans”.
Katia davant un volcà.
Viatjaven sense parar, d'una banda a l'altra del planeta, perseguint erupcions. Es definien com "vulcanòlegs errants, viatgers performers”. Tenien molt de sentit de l'humor potser per aquesta visió de la mort tan propera constantment. “La vulcanologia és una ciència d‟observació. Com més a prop ets, més veus”, explica la veu en off (la de la inspiradora Miranda July) que no només ens narra la seva història, també ens planteja preguntes. Ells no tenien por d'acostar-s'hi. I com més sabien, més s'acostaven, menys por tenien. “La curiositat és més forta que la por”.
Van ser uns pioners d'aquesta ciència . Pocs gosaven llavors arribar tan a prop de la lava, de les explosions. I pocs s'han atrevit després, en un món cada cop més manejat per drones. “Ocupen un interessant espai de temps entre “això mai no s'havia fet” i “això mai es tornarà a fer”, diu Dosa.
Ells arribaven allà, a Zaire, a Hawaii, Indonèsia… Maurice carregant amb la càmera de 16mm i Katia amb la càmera fotogràfica analògica. Amb els seus pardals vermells (hola, Cousteau; hola, Wes Anderson), els seus outfits de pel·lícula de ciència-ficció camp. Segons van avançar a la feina, es van transformar cada vegada més en cineastes, en contadors d'històries. Els plànols que feien des de lluny, amb zooms, demostren una intenció artística i un desig de llegat.
UN FINAL ANUNCIAT
Van començar perseguint el que ells anomenaven els volcans vermells, els de lava, els que no maten perquè se'ls veu venir. I el 1980, amb l'explosió del Muntanya St. Helens (Washington, EUA), un de els grisos, “els que maten”, els més perillosos, se'n van enamorar. Eren els més desconeguts i també els menys previsibles.
Fire of Love, estrenat a Sundance.
Després de l'erupció del volcà Nevat del Ruiz, a Armero, Colòmbia, un altre gris, que va acabar amb la vida d?unes 25.000 persones, canvien de nou el seu objectiu per centrar-se a evitar tragèdies així. Renoven el seu amor per la humanitat amb la qual sempre havien estat tan decebuts i per això havien abandonat a favor de la natura.
Es van centrar a ensenyar a evacuar, que les autoritats entengueren i atengueren els informes i avisos que vulcanòlegs com ells feien. Mentrestant, seguien enganxant-se als vessants d'aquests monstres terrestres, arribant fins a les seves boques, entestats a descobrir “per què el cor de la Terra esclata i deixa sortir-ne la sang”.
El 3 de juny de 1991, al vessant del Muntanya Untzen a Japó, un volcà apagat durant 330 anys, se'ls va veure per darrera vegada. Fire of Love mostra les darreres imatges d'aquesta parella orgullosa que els considerés els rarets de l'ofici. Només en van recuperar una càmera i un rellotge. Estaven sempre preparats per morir als braços del seu gran amor. Ells i el volcà.
Estrelles del volcà.