Pop sempre, però a l'estiu més
Pop a l'illa d'Ons.
Per aquests misteris de la vida, les pulpeiras que tenen més fama de Galícia són les de Carballinyo , a Ourense, l'única província gallega no costanera, però hi ha unanimitat en què el millor pop es pesca a Ons , a la ria de Pontevedra. Les illes Cíes tenen més fama des que la platja de Rodes va encapçalar un d'aquells rànquings tan subjectius però que tant ens agraden de les millors platges del món, encara que Ons , a mitja hora amb vaixell des de Bueu, està habitada tot l'any, també forma part del parc nacional, també té platges estupendes i sobretot s'hi menja infinitament millor. Hi ha pop sempre , però gaudir d'una ració de pop “a feira”, amb patata i pebre vermell i després fer el luxe de fer la migdiada a la platja a dues passes el converteix en un pla estiuenc envejable.
Bonic a Burela.
No és cap sorpresa que les llotges de peix, amb el tràfec i les subhastes a la inversa, són un espectacle. A la de Burela, a la costa de Lugo, l'espectacle es multiplica durant la temporada de pesca del bonítol, just als mesos d'estiu, quan els vaixells de la costa cantàbrica atraquen carregats d'aquest portent del mar, de carn més clara i de sabor més suau que la tonyina. Després que el producte entri pels ulls cal quedar-se a dinar a la mateixa llotja, al restaurant del primer pis : no és el lloc més elegant ni amb més encant però, sens dubte, el producte no té comparació.
Pebrots de Padró.
Trenquem el mite: els molt populars i omnipresents a qualsevol restaurant gallec d'Espanya “pebrots de Padró”, encara que estiguin molt rics, tenen moltes possibilitats d'haver crescut a Múrcia. Els autèntics pebrots de Padrón en realitat són de Herbón, un poblet al costat de Padrón , i la temporada per consumir-los és únicament entre maig i octubre, quan la planta dóna diverses collites. Els genuïns vénen en bossetes amb el segell de la denominació d'origen protegida ben visible i la manera de consumir-los la dominem tots: fregits i amb una mica de sal. Si piquen, cal aguantar-se; són els riscos de viure al límit.
Va venir en alguna de les rutes enoturístiques.
Cal triar segons el gust personal: si es vol vi albariño (blanc) cal fer la ruta de les Ries Baixes, si es busquen paisatges espectaculars cal optar per la de la Ribeira Sacra baixant pels canons del Sil … La tardor durant la verema és el moment màgic, però a l'estiu i amb bon temps les cinc rutes llueixen com mai els seus monestirs romànics, pobles pintorescos, cellers modernitzats i panoràmiques dels ceps entre carreteres sinuoses.
Sardines a Sant Joan.
Als llocs de costa la nit de Sant Joan sempre és una festa especial, amb aquesta cosa màgica del foc com a símbol del renéixer i el solstici d'estiu herència pagana. Rotlles místics a part, a Galícia se celebra amb fogueres i sardines a la brasa que humitegen amb la seva gralla contundents racions de pa de blat de moro. Cal triar la del barri o la platja preferits, perquè molt possiblement (i més a les zones costaneres) se celebri una foguera i sardinada popular. I si es dubta, a Corunya la nit no decep: concerts, fogueres, dinar, festa a la platja de Riazor i, per als valents, l'oceà Atlàntic sempre hi és per banyar-se més que vivificant.
*** Potser també t'interessi...**
- Cinc coses per menjar a Galícia (i no, no tot és marisc)
- Cinc destins insòlits a Galícia
- Galifornia: semblants raonables entre les dues costes oests
- Tots els articles de Raquel Piñeiro
Pebrots de Padró de Pepe Solla