La incertesa de la “nova normalitat”
Qui ens havia de dir que just a l'inici d'aquesta nova dècada, un virus trastocaria tots i cadascun dels nostres plans tant presents com futurs, per introduir-nos en uns llimbs de por, ansietat, incertesa i preocupació que a hores d'ara encara no han arribat al final.
En els darrers mesos hem vist de tot, de vegades en primera persona, per algú a qui estimem, per tercers o directament jornada rere jornada a les notícies. Acomiadaments, casaments posposats, passaports que no es podran utilitzar, oposicions ajornades, idees de comprar-se un cotxe o pis esfumades, relacions trencades o el que creies que seria el viatge de la teva vida totalment perdut.
En major o menor mesura, a tots els aquí presents la situació causada pel coronavirus ens ha trastocat del tot. Alguns eren petits plans com un festival d'estiu o una escapada amb la teva parella o la teva millor amiga per carregar piles, altres en canvi potser són veritables projectes de vida. Això ha ocasionat mesos on la balança del negatiu guanyava per golejada la part positiva. I sumant!
Ara, com que és impossible retrocedir en el temps (qui t'agafés beneït 2019!), no ens queda cap altra que tornar a conquerir els carrers sense pressa però sense pausa, de manera prudent però amb la millor de les intencions.
I com fer-ho? Primer de tot assumint que almenys fins que no hi hagi una vacuna o fins que la situació sanitària no estigui controlada, no podrem tornar a això abans (si és que volem tornar). Ha arribat el moment de prendre les regnes de la nostra pròpia vida, tenir cura de la nostra salut mental i seguir els consells dels experts en la matèria per intentar veure-ho tot des d'una altra perspectiva. Comencem?
Una incertesa que no havíem previst
UNA INCERTESA QUE NO HAVÍEM PREVIST
No només que no havíem previst, sinó que s'escapa de qualsevol tipus de control per part nostra. “Estem en una situació imposada a què ens hem hagut d'adaptar de la nit al dia. D'alguna manera, ens han privat d'un procés d'adaptació i aquest xoc tan sobtat provoca aquest tipus d'emocions i sentiments com poden ser l'ansietat, l'estrès, la por o la incertesa”, indica a Traveler.es la psicològica i la sexòloga Judith Viudes.
Per la seva banda des de ÍTAC Psicòlegs reconeixen que “els problemes més recurrents que trobem als nostres pacients són l'ansietat i el baix estat anímic. El fet de perdre el control de la nostra vida d'un dia per l'altre i no saber cap on ens porta aquesta situació genera un gran malestar. La situació actual suposa un canvi i, a més, un no escollit voluntàriament: totes les alteracions constitueixen un cost psicològic, perquè comporten afrontar un context diferent, amb nous comportaments, canvis emocionals...”.
“En aquest cas, malgrat el seu nom ('nova normalitat') encara no és normal: fins que ens habituem a l'escenari, cada dia ens costarà una mica, però durant el procés, sentir enuig o resistència és també normal. Progressivament aquest cost s'anirà reduint i pensar-hi deixarà de ser una font potencial de negativitat perquè ens haurem adaptat a una nova manera de fer les coses”, continuen.
El primer que hem de fer és deixar passar aquest duel pel que vam tenir i que de moment no podrem tenir, per processar-lo i després poder acoblar-nos a aquesta situació que ens ve donada.
La situació actual suposa un canvi i, a més, un no escollit voluntàriament
“Tenim tot el dret del món a sentir-nos així. Deixar-li lloc a aquestes emocions perquè es manifestin és essencial, en cas contrari, si no donem el seu espai, no les podem deixar marxar”, comenta Judith Viudes.
Des d'ITACO Psicòlegs puntualitzen que “qualsevol sentiment és vàlid i normal, estem davant d'una situació única que ens pot generar moltes emocions, que cada persona ho experimenta de forma diferent, sent comú l'oscil·lació emocional. Per això és important normalitzar les emocions negatives en aquest context i distingir-les del que és patològic: el més habitual és que, per molt bé que estiguem fent les coses, fins que ens adaptem, puguem sentir-nos malament”.
“Hem de prendre consciència de les nostres emocions, no ens hem de pressionar ni culpabilitzar per com ens sentim. Cada persona experimenta les situacions noves o els conflictes de manera diferent. La clau és ser conscients d'aquests sentiments, reconèixer-los i acceptar-los. L'acceptació és el primer pas per a la transformació”, afegeix Anna Llebaría (Coach certificada per l'Associació Espanyola de Coaching).
Hem de canviar la resignació per l'acceptació
NO ES TRACTA DE POSPOSAR LA VIDA
Un cop haguem passat totes les etapes del dol per aquesta antiga normalitat (negació, ira, negociació, depressió i acceptació) toca arribar a la darrera i intentar fer-ho de la millor manera possible. Per davant ens queden mesos de noves experiències, moltes mai vistes fins ara.
“Acceptar que les coses no poden ser exactament igual que abans, però cal intentar no anticipar el futur posant-nos en el pitjor, sinó que cal anar assumint que hi ha coses que es posposaran, i d'altres simplement es faran de manera diferent”, comenta Judith Viudes.
Aquesta situació, sobretot per aquelles persones que estaven acostumades a organitzar-ho absolutament gairebé tot, ha provocat que se sentin perduts i desorientats en no poder tenir les coses sota control. Ara és moment de distingir entre aquestes decisions que sí que depenen de nosaltres mateixos i de les que no. Hem de canviar la resignació per l'acceptació.
“Modificar el nostre diàleg intern i deixar d'anticipar, no tenim una bola de vidre predictora del futur, per tant, el més important és centrar-se en el present i treballar per adaptar-se a la nova situació social i laboral. Sense pressions, però fent petits passets que sumen”, continua Judith Viudes.
L'ésser humà és tremendament adaptatiu
I com fer-ho? No es tracta de posposar la vida, sinó acceptar que aquesta és la vida que tenim en aquests moments. Hi haurà alguns plans que haurem d'ajornar de forma obligatòria com pot ser un casament, la ruta de festivals de cada estiu o un viatge a l'altra part del món , però d'altres en canvi hem d'aprendre a gaudir-ne encara que no estaven previstos però que al final poden resultar igual de satisfactoris.
Això pot ser una escapada dins de les nostres fronteres aquest estiu (qui necessita Carib si tenim les Balears o els pobles de Cadis), la celebració d'un casament online amb els teus éssers estimats, gaudir d'una cervesa al bar de sempre en lloc de al local de moda de la teva ciutat o poder fer aquesta abraçada que fa mesos que desitges.
Des d'ITACO Psicòlegs indiquen: “Com a idea general, posposar les activitats fins que es donin les condicions anteriors ens podria conduir a un bloqueig, doncs no sabem quan es tornaran a donar i ens estaríem privant de les emocions positives que ens produeixen: adaptar d'alguna manera les activitats que tinguin sentit mantenir les circumstàncies, encara que no ens facin sentir el mateix, ens permetria tenir una sensació de continuïtat i gaudirem de gran part d´aquestes sensacions”.
“Mirem de viure més en el moment present, gaudint de les accions que sí que podem fer aquests dies i donant-los el valor que mereixen”, indica per la seva banda Anna Llebaría. CARPE DIEM en aquesta pur, qui ho havia de dir.
"Obrim la nostra ment al canvi i treballem la nostra resiliència"
RECORDA QUE EL SER HUMÀ ÉS TREMENDAMENT ADAPTATIU
Sabem que no serà fàcil, però a la nostra mà hi ha veure el got mig ple o mig buit. La sort que tenim és que l'ésser humà és tremendament adaptatiu i així ho hem demostrat al llarg de la història. Davant d'un nou context tal com és aquest, estem preparats i 100% capacitats per adaptar-nos en un període de temps.
És cert que cada persona necessita els seus terminis però al final arribarà el dia en què per exemple sortir al carrer amb màscara no se'ns faci un món. I així, la resta de situacions a què ens haurem d'acostumar a partir d'ara.
Ser aigua. La major part del cos humà n'està compost. “Conreem la nostra paciència, visquem el moment present, aprenguem a gaudir de les petites coses de la vida. Hem de sentir-nos afortunats pel que sí que tenim i donar les gràcies cada dia. Obrim la nostra ment al canvi i treballem la nostra resiliència” comenta Anna Llebaría. RESIL·LIÈNCIA, que no conformisme, no ens equivoquem.
I si arribats fins aquí, no ets capaç de controlar l'ansietat, la por i la tristesa, i veus que no arribes a treballar pel teu compte en aquesta adaptació alhora que les emocions i els pensaments et desborden, no dubtis a demanar ajuda a professionals que et donaran les eines suficients per afrontar-los de la millor manera possible.
Això ho superem junts!
Això ho superem JUNTS! I tingues per segur que tornarem a ballar fins a l'alba, a volar sense bitllet de tornada, a compartir moments junts i regirats, a lliurar-nos completament en concerts i festivals, perdre'ns entre mil bars, descobrir centenars de nous racons o tastar totes les gastronomies diferents, tantes com el teu paladar es pugui permetre.
Però mentrestant i tal com recorda el número de maig d'aquesta capçalera... EL CAMÍ ÉS LA VIDA. VISQUEM i en fem aplec!
Positivitat abans que res!