Entre valls i cims, el nostre viatge serà un atractiu destí de destinacions
La nostra porta a la resta d'Europa, geogràficament parlant, i salvant Portugal, és la serralada pirinenca , la franja muntanyosa d'una mica menys de 500 quilòmetres que avança, dibuixant cims i valls , per les comunitats basca, càntabra, aragonesa i catalana . Sobre la serralada, l'Aneto és l'ull que ho veu tot, el bec més alt del Pirineu, amb 3404 metres d'altitud . Però té sota ell molts altres tresmils, sublims reptes per a muntanyencs.
Però el principal repte d'aquesta proposta és franquejar tota la serralada pirinenca d'extrem a extrem. Podem fer-ho seguint els tres números de la carretera nacional que la recorre, la N-260 , coneguda també com eix pirinenc . Com una cinta mètrica, va recorrent la serralada de punta a punta, des del quilòmetre zero, situat a Portbou, a Girona , fins a finalitzar la seva trajectòria a la ciutat d'Irun, al País Basc.
Portbou, quilòmetre 0 de mostre road trip
Són 735 quilòmetres en què superarem ports de muntanya i valls precioses , apropant-nos a pobles singulars que esquitxen el paisatge amb els seus encants. Sí, cal preparar-se perquè vénen corbes, però la millor manera de sortejar les muntanyes és conduir suaument als trams més sinuosos, sentint l'abraçada del paisatge , i aprofitar per fer parades als miradors o espais per a pícnics o descans de la conducció. Aquest viatge és en si mateix un gran destí, amb alçades i plans, com la vida mateixa.
Amb cotxe, amb caravana o autocaravana, amb moto o amb bicicleta, de qualsevol d'aquestes maneres recórrer la N-260 d'inici a fi ens presenta molts al·licients. Si viatgem amb caravana o autocaravana, ens serà de molta utilitat tenir present la web de l'Associació Espanyola de la indústria i comerç de caravaning, ASEICAR, així com alguns cercadors d'estacions de descans i manteniment, com Areas AC o AutoC. Altres localitzadors per tenir-hi presents seran els d'allotjaments rurals (Turisme rural i Escapada rural, i la guia de càmpings de la Federació Espanyola de Càmpings).
PORTBOU, KM O
Ara sí, la nostra aventura al llarg dels Pirineus , de punta a punta, comença. I ho fa allà on les muntanyes arriben al mar, on la Costa Brava les esquitxa amb la seva sal i brisa, al municipi de Portbou . Una preciosa cala com un gran balcó ondulat presideix aquesta localitat al costat del mar. Allí, a més d'un agradable bany a la Mediterrània, abans de començar a allunyar-nos-en en direcció al mar Cantàbric, podrem assaborir plats típics mariners del poble pesquer ia les portes de França.
També podrem visitar el Museu de la Memòria , que, per la ubicació d'aquest poble, just abans del pas fronterer, ret homenatge a tot exiliat. Un d'ells, el filòsof jueu que va haver de fugir d'Alemanya, Walter Benjamin , i va morir en 1940 en aquesta localitat del Alt Empordà , té el seu monument de record al costat de les aigües del Mediterrani.
Des de Portbou ens movem fins al poble de Llançà , pel camí tindrem l'oportunitat de desviar-nos a algunes cales de la costa on poder banyar-nos també. Després ja ens acomiadem del mar per prosseguir fins a Figueres , on podrem visitar el Teatre-Museu Dalí, però també el Museu del Joguina de Catalunya, un viatge dins del nostre viatge a través de la història de les joguines de tantíssimes generacions.
TERRA DE VOLCANS
A tan sols una vintena de quilòmetres de Figueres, arribarem al poble de Besalú , antic comtat que conserva un magnífic pont romànic sobre el riu Fluvià . I continuant sobre la nostra N-260, assolirem també la població d'Olot.
Besalú i el seu magnífic pont romànic sobre el riu Fluvià
Però, abans, una petita anècdota al nostre camí. Deixant Figueres enrere, veurem que el municipi d'Argelaguer ha dedicat un monòlit al quilòmetre 69 de la N-260 . Passant-hi arribarem a la capital de la Garrotxa, Olot, terra de volcans, on podríem fer parada d'una nit, doncs els nombrosos senders per caminar o recórrer amb bicicleta oa cavall són molt seductors, ja que el territori és una explosió de sorpreses, com una gastronomia amb molts plats típics i els mateixos volcans, als quals el municipi ha dedicat, fins i tot, un museu.
Continuem rodant sobre l'eix pirinenc, avançant cap a Ripoll capital del Ripollès , una comarca de boscos i praderies que, si prenem l'opció del traçat antic de la N-260, senyalitzada com a N-260a , ens regalarem una de les moltíssimes escapades a la tranquil·litat a què es presta el recorregut per la N-260.
Al poble de Vallfogona de Ripollès , descobrirem una d'aquelles petites viles amb encant, un mirador del paisatge, on parar a prendre's un refrigeri, al poble o al bar del seu piscina municipal, privilegiada , envoltada de verd, només oberta des de finals de juny a finals d'agost per la frescor de l'ambient . Racons on ve de gust preguntar pel turisme rural més proper i quedar-se alguna nit per sortir a respirar natura.
Olot, terra de volcans
PRIMER PORT DE MUNTANYA
Des de Ripoll, on ens impressionarà la magnitud del monestir benedictí de Santa Maria, en tindrem també una gran opció de caminades i més breus passejades per fer pel seu entorn . Després partirem ja cap a un dels ports de muntanya del nostre ambiciós recorregut, llargs però bells, la Collada de Toses, un pas habitual d'esquiadors, ja que connecta amb la Cerdanya, Andorra i França . Nosaltres seguirem per la Cerdanya i l'Alt Urgell. Al bell mig d'aquestes dues comarques, podem fer parada, fins i tot nit, en un d'aquells balnearis amb història, autèntic, és l'Hotel Banys de Sant Vicenç, amb aigües certificades, tractaments de benestar i en un entorn de calma que ja és una injecció de salut.
A la Seu d’Urgell val molt la pena prendre's un temps de calma passejant pel nucli antic. I després reprenem el viatge per creuar un altre port de muntanya, el Port del Cantó , de nou corbes, però amb premi per les vistes a dalt, un lloc on poder fer el nostre pícnic amb una panoràmica de muntanyes i praderies espectacular.
Un cop superat el port arribem a Sort on, a més de fer-nos amb algun dècim de loteria , per la sort que presumeix l'administració del poble, podem optar també per fer parada per descobrir racons de la comarca com la Vall Ferrera , al Parc Natural de l'Alt Pirineu , camí d'un dels cims més alts del Pirineu, la Pica d’Estats . Com passa en tot el recorregut, seguint carreteres secundàries descobrim poblets solitaris, de parets de pedra i teulades de pissarra, com les del Batlliu de Sort , sense allunyar-nos gaire de l'eix pirinenc al qual tornem sempre, per continuar.
La Pica d’Estats, un dels cims més alts del Pirineu
ESGLÉSIES ROMÀNIQUES
El monestir romànic de Gerri de la Sal ens espera. Ho veurem des de la carretera, camí de La Pobla de Segur des d'on posarem rumb a dos ports més de muntanya seguits, Perves i Viu de Llevata . Ells ens porten fins al Pont de Suert, un altre punt on abans d'endinsar-nos a Aragó ens ofereix la possibilitat de gaudir d'aquest altre enclavament pirinenc, escapant a visitar el Vall de Boí , i les seves esglésies romàniques Patrimoni de la Unesco, i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Ja a Aragó, Lespaúles, Castejón de Sos, Aínsa i Sabiñánigo seran les nostres properes parades per aprofitar el bany de natura a les seves valls, fent excursions o simplement allotjant-nos en algun turisme rural que ens ajudi a sentir el territori, de dia i de nit. Veurem guanyat pasturant en prats, imatges bucòliques entre les quals avancem fins Jaca . Allí el Pavelló de gel crida l´atenció per la seva arquitectura ondulada. A la pista podrem ballar uns girs sobre patins, que serà una altra manera d'exercitar el cos alternatiu a les excursions a la muntanya.
La vila medieval d'Aínsa
Entrarem ja a Navarra passant per Pamplona i seguim comprovant que aquesta N-260 ens apropa a poblets tan encantadors com Monreal, de carrers empedrats i amb senders propers que ens porten a boscos de conte. Els quefers turístics a la Comunitat Foral de Navarra ens permetran omplir-hi els dies que desitgem abans de continuar cap al tram final del nostre eix pirinenc.
Solapant el Camí de Sant Jaume en diversos trams, passarem per Egües, Ostiz, Berrizaún, Olague, Oronoz, Legasa, Donetzebe, Bera, Bidasoa i Behobia . Més naturalesa, novament propera al mar, museus que ens parlen de la història dels pobles, i gastronomia per assaborir la seva cultura.
A Irun arribem al mar Cantàbric i al final del nostre repte. Final de trajecte i descans merescut en aquesta ciutat que, molt més gran que Portbou, ens convida a passejar pels seus carrers i prendre'ns una sidra tornant a respirar la brisa del mar.
Irun ens recorda que tot final és un nou inici. Allí tindrem França i la meravellosa costa de Hondarribia al costat i tota la resta del País Basc per continuar gaudint del plaer de viatjar i descobrir noves destinacions.
Truca-la Fuenterrabía o Hondarribia, però gaudeix-la