Com tapejar com un compostel·là
** Santiago de Compostela és coneguda gastronòmicament, entre altres coses, per les seves tapes gratuïtes.** És una cosa que comparteix amb ciutats com Granada, León o Lugo amb les quals també té en comú que no és or tot el que llueix en aquesta modalitat de cuina en miniatura.
És cert que pràcticament a tot arreu et posaran una tapa gratuïta amb el teu vi o amb la teva cervesa, però és cert també que a molts llocs serà una cosa sense gaire interès.
Hi ha tapes de cortesia que valguin la pena? La veritat és que sí. Santiago fa més d'un segle que ofereix alguna cosa gratuïta juntament amb la beguda, un costum que ve de quan se celebrava el mercat de bestiar al que avui és el parc de l'Albereda i les tavernes temptaven els firaires arribats de tot Galícia amb mostres gratuïtes de les seves especialitats.
Abasts 2.0, punt de trobada de tapes per antonomàsia
En les darreres dècades hem perdut alguns costums, com aquella petita ració de brou que et posaven amb el vi a la taverna El Pozo o tots els membres d'aquella enyorada ruta de l'ensalada de l'Eixample –el Miami, el Royal, el Pepe’s– però encara queden clàssics que val la pena conèixer.
I amb ells, locals amb tapes i racions de pagament que els compostel·lans freqüentem. No tot són tapes gratuïtes a la ciutat i de vegades val la pena pagar una mica més per tenir una experiència autèntica i amb certa qualitat.
No et deixaràs el sou en l'intent i, amb aquest petit extra, se t'obrirà tot un altre món de tapes, de converses de taverna i d'ambient local que no sol aparèixer a les guies però en què és fàcil que passin les hores i en què, abans o després, segur que ens acabarem trobant.
A Ostreria, un clàssic del Mercat
GRATIS PERÒ INTERESSANT
En alguna ocasió ja hem parlat de els cocodrils (filetets de porc amb una patates fregides tipus xips que són una perdició) i de la truita del Moha que, al meu entendre, fa temps que va desbancar la de La Tita.
Imprescindible també la punxa de truita a mig matí al Mart , davant de la policia nacional. Menys coneguda, potser, és la tapa d'orella de porc cuita amb pebre vermell de l'Orella, una altra de les tavernes clàssiques de la rua da Raiña.
Gairebé al davant hi ha la Viñoteca Ventosela , que amb qualsevol dels vins de la seva estupenda selecció per copes ofereix un plat d'embotits molt agraït.
Pot ser l'avantsala d'un segon vi (aquí pots, per exemple, tafanejar entre els Vins de la Terra de Betanzos, molt poc habituals a la ciutat) i una torra de llardons , una especialitat local de carn de porc esmicolada i cuinada en el seu propi greix amb formatge d'Arzúa-Ulloa fos. Amb això i un bon pa de base Què podria sortir malament?
A la veïna Rúa do Franco el Bodegó de Xulio és un clàssic entre els clients de sempre. No és el local que més crida l'atenció, però si tens sort i aquell dia te'n posen una patates cuites a l'aigua de coure el pop, acompanyades amb un parell de trossos de potes de l'animal, donaràs la visita per bona.
La truita de Mart, imprescindible
Abandonem el casc històric i tenim dues opcions per seguir tapejant: cap al nord hi ha el barri de Sant Pere, amb dues de les meves alternatives favorites.
A A Moa demanes la teva beguda a la barra i després, en una lleixa, tens un desplegament de xips, fruits secs i normalment una olla plena de tripes dels que et pots servir. Encara que si amb això no en tens prou, o prefereixes una altra cosa, aquí un dels imprescindibles són els bolinys de bacallà , ja de pagament.
Una mica més amunt, en una agradable plaça, ** A Tasquiña de San Pedro ** ha sabut conservar l'ambient de barri i complementar-lo amb una estupenda selecció de vins per copes i una tapa de cortesia que canvia dia a dia.
Si tens sort potser arribis i t'ofereixin unes llenties ben guisades. Els dijous, a més, pots demanar una de les hamburgueses casolanes.
Una estupenda selecció de vins per copes i una tapa de cortesia que canvia dia a dia
Si prefereixes anar cap al sud tampoc no et faltaran opcions. A l'Eixample, al ** Cafè Venècia **, el barista Óscar de Toro , a més de servir un dels millors cafès de Galícia i si ha guanyat el premi al millor tirador de cervesa d'Espanya, continua oferint tapes com les d'abans, dues o tres coses diferents en petites porcions: potser un tac de truita, una mica d'ensalada, potser unes patates fregides...
Tapeig compostel·là d'escola clàssica, d'aquell que ja costa de trobar. No diguis que et falten motius per passar a qualsevol hora del dia i saludar l'Óscar. Aquest és un altre ritual autènticament compostel·là.
Els barris nous també tenen parades. Vet aquí el **Artesana**, a mig camí entre l'Eixample i el Conxo, amb unes tapes del dia honestes i saboroses que pots complementar amb racions clàssiques com les patates braves o el ratxo (llom de porc).
O, ja a A Choupana, a un pas de l'Hospital Universitari, **O Ferro**, un d'aquells tapats que els compostel·lans freqüentem per la seva bona cuina i per una tapa de cortesia senzilla però agradable. L'empanada que ofereixen sovint està entre les millors de la ciutat.
Abasts 2.0 mai no decep
TAPES PER LES QUALS VAL LA PENA PAGAR
Més enllà de la tapa gratuïta, per més que la seva ombra sigui tan allargada que no deixi veure més enllà bona part dels visitants, hi ha tot un món de taverni que val la pena explorar.
Comencem per un dels que han sabut portar la taverna de sempre cap al futur i que, en el procés, ha esdevingut **el punt de trobada per antonomàsia a la ciutat: Abasts 2.0. **
Val la pena reservar a la taula única i gaudir d'un dels seus menús canviants. Però si només tens uns minuts no deixis de ficar-te al davant d'una de les seves finestres i demanar, si en tenen, una falca (un bol petit) de percebes recent cuits. Deixa que et recomanin un vi i gaudeix-ne.
No gaire lluny, en un dels carrerons més amagats de la ciutat hi ha A Gamela, un clàssic del taverni local que fa un any canviava de gerència. L'interior avui és més lluminós i la carta lleugerament més àmplia, però l'ambient és el de sempre.
Demana't una ració de bolets , o potser uns embotits lleonesos i, si no plou, tracta de fer-te amb una de les taules que posen a la ruela de Saesepodes (carrer de Salsipuedes. Ja només el nom mereix una visita) . Com a experiència compostel·lana un aperitiu aquí puntua molt alt. I si aconsegueixes un lloc en una nit d'estiu, encara més.
A Gamela, un clàssic del taverni local
** O Gato Negro sí que està a totes les guies.** I per això molts creuen que és una parada per a guiris. I és veritat que sol estar plena de turistes, però aquesta taverna fundada el 1920 –la més antiga de la ciutat– està exactament igual que quan la vaig conèixer a mitjans dels 80 acompanyant els meus pares o els meus oncles.
I les racions que serveixen continuen sent les de sempre, amb preus honestos i una qualitat més que acceptable. Pregunta si tenen fetge cebut, un dels clàssics de la ciutat en una altra època.
O decanta't per el pop, les escopinyes al vapor o l'empanada del dia. I acompanya'ls amb una cunca de ribeiro blanc, com han fet cinc generacions de santiaguesos.
A un pas trobaràs O Celme do Caragol. El bar de la planta baixa és un dels més agradables de la zona i, sobre la barra, trobaràs sempre una selecció de torrades i altres especialitats perfectes per acompanyar la consumició per un preu contingut.
A Ostreria, a la Nau 5 del Mercat
Acabem la ruta al Mercat, en una Nau 5 que aglutina tota una sèrie de locals que la fan perfecta per a tots els gustos. A ** A Ostrería **, a més de ostres obertes al moment pots trobar guisats del dia en format tapa –recordo unes fabes de Lourenzá amb cloïsses realment bones–.
Al davant, a ** Amoado **, estan especialitzats en filloes amb farcits salats de tota mena: llardons, foie, verdures… tu decideixes. I si vols acabar amb un clàssic, allà tens una pulperia de les de sempre.
A Moa i el seu impressionant saló amb vistes a la terrassa
Potser, després de tot aquest recorregut, el que és seu sigui acabar amb un cafè. Si fa sol la meva opció és l'agradable jardí de l'Hotel Costa Vella, un d'aquests llocs en els que sempre et ve de gust quedar-te una mica més.
Si plou, però, et recomano practicar un dels esports locals: apropa't al ** Bar El Muelle , a la Plaça de Galícia,** baralla per una de les taules de la finestra (no són un objectiu fàcil, ja t'ho dic) i deixa passar la tarda mirant el món entre el baf i les gotes al vidre, com portem fent aquí des del 1933.
El jardí de l'hotel Costa Vella, un secret de domini públic