Així de bonica és la flor de la pilosilla de platja, una de les espècies amb què s'estan reforestant les dunes del Parador El Saler
Hi va haver un temps en què amb les branques de la camarinya (Corema àlbum) o camarina, sense eñe, un arbust endèmic de les platges de la Península Ibèrica, es confeccionaven escombres i els seus fruits, que brollen a l'agost, servien per baixar la febre i enganyar l'estómac quan no hi havia res més que menjar. Per això encara molts la coneguin com “l'herba de la fam”. A Juan Ramón Jiménez, que a Platero i jo les descrivia com “aquelles perles comestibles que van omplir tota la meva infància”, li encantaven: “Aquestes cambrines blanquiverdes, amb la seva llavor negreta transparentant-se, tan rodones, tan perfectites, tan riquíssimes del seu sabor acidós (…)”. La camarinya era tan comuna de les nostres costes que hi ha un municipi (i un poble) a Galícia que porta el seu nom.
Avui, però, és una de les plantes dunars amb més risc d'extinció de tot el litoral mediterrani. Malauradament, no és l?única. N'hi ha d'altres que s'enfronten a una situació crítica semblant. La cotonosa (Otanthus maritimus), per exemple, és típica dels sorrals marítims de l'Atlàntic, d'Islàndia, les Fèroe, Gran Canària i Lanzarote, i d'algunes costes del Mediterrani, però a les dunes valencianes, on fa dècades era del més habitual, gairebé ha desaparegut. Igual que l'arraconada (Frangula alnus), un arbust supervivent del període terciari –de fa 60 milions d'anys–, que ja poques vegades es veu a la Comunitat Valenciana. O la pilosilla de platja (Silene cambessedesii), anomenada també pegamosques o molinet, que dóna una flor preciosa daspecte delicat i color rosa intens. Creix a les platges de les Pitiüses i en algunes de la Comunitat Valenciana, però pateix les conseqüències de l'entollament prolongat del seu hàbitat que han causat successius temporals marins. O la saladilla de l’Albufera (Limonium albuferae), endèmica de l’albufera valenciana, que no es troba a cap altre lloc del món.
Voluntaris del Parador El Saler i l'ONG Xaloc plantant espècies dunars en perill d'extinció
Aquestes són les cinc espècies amenaçades que, a principis del mes de febrer passat, es van plantar a les dunes al costat de les que s'assenta l'històric Parador del Saler en un intent de frenar-ne la desaparició i tornar l'equilibri natural a aquest fràgil ecosistema.
Situat des de 1966 dins del Parc Natural de l'Albufera, a València, el Parador del Saler és una mena d'illa entre el mar i la llacuna de l'albufera, en el que està considerat **el cordó dunar més gran i més ben conservat del llevant Mediterrani. **
El projecte és una col·laboració entre l'hotel, l'ONG local Xaloc, dedicada a l'estudi i la conservació de l'entorn mediterrani, i el Centre per a la Recerca i l'Experimentació Forestal (Servei de Vida Silvestre) de la Generalitat Valenciana. I el seu objectiu ambiciós, més enllà de substituir espècies invasores –com l'ungla de gat o la canya comuna– per altres autòctones, tasca en què porten treballant un parell d'anys, és crear un reservori de llavors de “plantes de platja”, el primer d'aquest tipus que hi ha a Espanya, que serveixi per repoblar altres zones del litoral.
Amenaçades pel desenvolupament urbanístic, la aparició d'espècies invasores i l'explotació excessiva de recursos naturals, totes aquestes espècies són, com apunta Carlos Gago, director de Projectes de Xaloc, “emblemes dels nostres ecosistemes”.
La flor de la camurinya, una de les plantes amb què s'inicia el planter d'espècies dunars del Mediterrani
Patrimonis naturals que, a més, atresoren a les tiges i futs propietats medicinals, com l'arcaic arravallament, la corfa del qual, cuita en infusió, resulta un excel·lent laxant; o les “perles” de la camarina que, com han demostrat els estudis del doctor Antonio José León González, investigador de Farmacognòsia de la Universitat de Sevilla, són riques en polifenols (és a dir, antioxidants) i en àcid ursòlic (és a dir, tenen propietats reflectants), per la qual cosa el consum podria ajudar a prevenir malalties relacionades amb l'estrès oxidatiu i, aplicades a l'ús cosmètic, oferir noves possibilitats en la formulació de fotoprotectors.
Quatre setmanes després d'aquesta primera plantació realitzada al febrer, ja s'ha afegit una altra espècie al catàleg del planter: la raríssima saladilla de Dufour (Limonium dufourii). I segons ens informa entusiasmat Francisco Contreras, director del Parador del Saler, les plantes creixen i progressen adequadament: **“Estàs prenent-te un cafè a la terrassa i tens al teu costat una espècie en perill d'extinció que, gràcies a aquest projecte, amb una mica de sort, ho deixarà de ser”. **
Vista del Parador del Saler, entre el mar i la llacuna de l'Albufera.
Contreres explica que no paren de mirar-les. “Estem tot el dia apropant-nos a veure-les. Ara són les nenes dels nostres ulls”. Per a l'hotel, custodiar aquest reservori és “una responsabilitat enorme”, admet el director. Una responsabilitat i una font de motivació valuosa. “Gairebé tot el personal de l'hotel és de la zona, han crescut amb aquestes plantes, veient com minvaven les poblacions, i que al teu lloc de treball s'estigui fent un planter per conservar-les i poder enviar-les a la resta del litoral perquè no desapareguin és una cosa tan estimulant, tan enriquidora, que no hi ha diners que ho puguin pagar”, ens comenta ple de satisfacció. Com a Juan Ramón Jiménez, li encanta la cabina. “Saps que es pot destil·lar per fer licors?”. També per elaborar gelats i riques melmelades.
El planter no és l'única col·laboració del Parador del Saler amb Xaloc. També participa amb l'ONG als Campaments Tortuga, una tasca d'educació i protecció de la tortuga boba (Caretta caretta), que cada any s'acosta a aquestes tranquil·les platges a fresar. "També volem reintroduir la torturga mora a la llacuna, però abans hem de treure'n les carpes, una espècie invasora", ens avança Francesc.
Tortugues babau acabades de néixer a la platja al costat de l'hotel.
Per iniciatives i col·laboracions com aquestes, per la seva aposta per les energies renovables, per haver suprimit totalment els plàstics d'un sol ús, pel seu afany per sensibilitzar i donar a conèixer als seus hostes la riquesa natural de la zona, i per una infinitat de raons més el del Saler és el gran orgull de Paradores. “Som els més salvatges”, diu Contreras rient. I el millor exemple de la política mediambiental que la cadena estatal desenvolupa en els darrers anys. Però, i el camp de golf? Et preguntaràs ara amb un bon ull crític.
La herba del camp de golf és una espècie adaptada al clima local –bermuda (Cynodon dactylon), es diu– que durant l'hivern paralitza el seu creixement, i per això no necessita segues ni reg i, a l'estiu, quan sí que cal regar-la, es fa amb aigües reutilitzades procedents de la planta depuradora de l'hotel. **I l'herba que se sega la donen a un cultiu ecològic per fer compost. **
Aquí tot es reutilitza. O si més no s'intenta. “La passarel·la que condueix fins a la platja està feta amb el plàstic que recollim de la sorra”, ens diu Contreras, novament orgullós.
El Parador del Saler és dins del Parc Natural de l'Albufera