Isabel amb "les seves filles".
Isabel Pérez Jiménez era filòloga a Barcelona. Allí vivia amb el seu marit, i allà van tenir el seu fill. Quan es van quedar tots dos sense feina van decidir emprendre el camí de tornada al poble d'ell, Saldes.
Amb menys de 300 habitants, el gran atractiu de Saldes és la imponent muntanya que s'aixeca a l'esquena: el massís del Pedraforca. Una punxeguda i rocosa protuberància a què els seus veïns han trobat una semblança incontestable: el perfil d'una bruixa de conte de fades (si no ho veus, només gira la foto) . Durant l'estiu i mentre aguanti el bon temps, la primavera i els colors de la tardor, Saldes atrau turistes, a l'hivern aquesta zona de El Berguedà, al pre-Pirineu català es queda més aviat deserta.
Quan es van mudar, Isabel va veure que tampoc hi havia possibilitats de feina i es va posar a pensar. Aleshores estava despertant a Espanya la moda de la cervesa artesanal i se'n va adonar: "Amb l´aigua tan bona que tenim aquí, la cervesa ha de ser bona". I així va fer.
La bruixa bona del Pedraforca.
Ella no era cervesera, assegura, però va començar a tastar. A cercar receptes, processos ia provar i provar. Utilitzant l'aigua d'una de les fonts, de la font de Sant Andreu, i alguns altres ingredients de la zona va acabar donant amb cerveses que als cervesers els agradaven. Tenia un avantatge: “Tots els processos de fermentació en altura són millors”, explica. La bruixa del Pedraforca és bona.
Gairebé sis anys després de començar, després d'un procés llarg i difícil, Isabel va endavant amb el seu negoci, la Cervesera Pedraforca. Produeix 50 litres de cadascuna de les quatre o cinc varietats que manté fixes perquè ja tenen adeptes: la rossa, la negra, la torrada i una especial, amb ceps i mel (boletus i mel) “que marida molt bé amb carns”. I segueix experimentant per crear-ne de noves, sobretot, quan s'acosta la fira de la cervesa de Saldes que fa tres anys que està en marxa.
Per provar-la, ara com ara, cal anar d'excursió fins allà o per la zona. La cervesa és un producte de proximitat. Isabel ho elabora, ho embotella i ho distribueix. “És un producte natural, no pot passar calor, cal cuidar-ho molt”, explica. “S'assembla més a un formatge que a una cervesa industrial i es fa malbé, ja no serveix”.
S'assemblen més a un formatge que a una cervesa industrial.
Al mateix local a la plaça principal de Saldes on fabrica la seva cervesa ha muntat, a l'entrada, una petita barra i unes taules on es pot passar una estona i fer un tast de totes les seves varietats, amb una botigueta on comprar altres productes de proximitat de la seva zona: formatges, farines, ceps, cigrons negres… La gran fi d'Isabel és que “tots els ingredients de la cervesa del Pedraforca fossin de la comarca del Berguedà”.
Mentrestant, ella continua elaborant la seva cervesa artesanal 100%, que alguna vegada, diu, li han criticat els anomenats mestres cervesers d'aquesta indústria (també dominada per homes) per considerar-la suau o poc ortodoxa –potser per incloure-hi els ceps–. I? Això serà perquè no l'han provat…
*Amb aquest article seguim una sèrie d'històries que reivindiquen la feina de la dona rural.