Navigli: el barri milanès on perdre's
No és el Duomo, ni la galeria Vittorio Emanuele II ni el castell Sforzesco; tampoc el bosc vertical, ni el regust afrancesat de la ciutat ni les prohibitives boutiques de Dolce & Gabbana que l'esquitxen.
El motiu que farà que no puguis pensar en una altra cosa que no sigui comprar un bitllet d'avió amb destinació Milà es diu Navigli, el barri més alternatiu de la ciutat en què et voldràs perdre, sobretot de nit.
És el barri dels canals, i és a només unes parades de metro o mitja hora caminant des del centre de Milà. Sí, hem dit bé, canals.
Perquè encara que Milà no té mar ni riu navegable, les ments brillants del passat van fer que es construís una xarxa de canals més o menys transitables amb vaixell.
Plans diürns i nocturns amb vista als canals
D'això ja en fa molt, perquè encara que n'hi ha que pensen que Navigli és una modernesa, porta drets des de finals del segle XII.
Els seus canals van servir, entre molts altres menesters de l'època, per transportar les pedres amb què es va aixecar la catedral del Milà.
Això sí, la construcció dels canals no va ser del tot fina fins que els va ficar mà un geni, allà pel segle XV: Leonardo Da Vinci.
Gràcies a ell, els canals es van convertir en autèntiques rutes d'accés fins al centre de Milà, connectant la ciutat amb la resta del món. I així va ser fins que al segle XIX va arribar el ferrocarril per robar-los el protagonisme i la utilitat.
De tota la xarxa de canals avui només en queden dos: Naviglio Gran i Naviglio Pavesse, que són els que componen el barri de Navigli que ens ha robat el cor.
Naviglio Grande, el punt de reunió del barri dels canals milanès
DOS CANALS PER DUES EDATS
La xavaleria prefereix l'ambient de Naviglio Pavesse, amb un punt més undergorund i nois de quinze anys.
Però si ja heu creuat la barrera de l'adolescència, agraireu l'ambient de Naviglio Gran i els seus dos carrers principals, a banda i banda del canal: Alzaia Naviglio Grande i Ludovico Il Moro.
Terraceig, mercats d'antiguitats (últim diumenge de cada mes) , restaurants per a tots els gustos i fins i tot vaixells per prendre alguna cosa al mig del canal quan arriba la nit.
Naviglio Pavese, el preferit dels més joves
Això sí, si el que vols és sopar tranquil·lament, el recomanable és reservar perquè la demanda en aquesta zona és alta i els locals són limitats.
Un bon punt de partida pot ser ** Posto di Conversazione ,** autèntica cuina regional i un plat estrella: l'autèntic risotto a la milanesa.
Si no ho has provat mai, potser t'estranyi el color groguenc i el sabor; tranquil, és safrà. I si te'n va la marxa, sol acompanyar-se d'un individu.
Berberè: pizzes de massa artesana de llarga fermentació, buon appetito!
Qui prefereixi una mica més informal com una pizza, es pot perdre per algun dels carrers limítrofs i arribar fins a ** Berberè ,** on els fan de massa artesana de llarga fermentació.
El que no ha de faltar en cap cas, ja sigui amb sopar copiós o lleuger, és una mica de festa. I no ens hem d'anar gaire lluny. Aquesta zona és plena de bars per prendre una copa al carrer (o el clàssic aperitivi) .
Si necessiteu un referent per trencar el gel, ** Ral 8022 Concept Bar .** Dj pureta, bona música i còctels d'autor.
Passat i present conviuen en harmonia a Navigli
I una darrera recomanació. Si no t'has fixat abans, fes-ho ara: el carreró de les bugaderes. Un antic safareig que va ser utilitzat fins a la meitat del segle XX per rentar la roba al carrer i que es conserva pràcticament íntegrament.
Asseure's a contemplar-ho, copàs en mà, és gairebé com un viatge al passat en només uns metres quadrats.
Sona a tòpic, però és que aquí passat i present conviuen amb total harmonia. I bon rotllo, a qualsevol hora del dia.
Restaurants amb vistes al canal i fins i tot vaixells per prendre una copa des de l'aigua