Eddie Fisher i Liz Taylor a la seva lluna de mel, a Portofino, Itàlia. Van arribar a bord del seu iot des de Cannes i van passar dos dies aquí.
L'eterna Cleòpatra de Mankiewicz, la gata sobre la teulada de zinc de Tennessee Williams, tercera en discòrdia a la inoblidable Gegant... Elizabeth Taylor (Londres, 1932-Los Angeles, 2011) serà recordada sempre com una de les més grans estrelles de Hollywood. La seva mare, Sara, va entossudir la seva vida que arribés a ser una deessa del cel·luloide –cosa que ella mateixa havia fregat amb la punta dels dits–, però en realitat, Liz mai no va tenir gaire interès per la interpretació. Tot i això, és digne d'estudi com va saber utilitzar els mitjans de comunicació per construir la seva carrera, tal com es narra de forma apassionant a el llibre Com ser una estrella de cinema, de William J. Mann (Babel Books).
Les seves proverbials excentricitats no treuen que fos una enorme professional i companya de rodatge, ni resten valor a les seves interpretacions notòries i instintives, que li van valer dos Oscars i molt bones crítiques, incloent-hi una reivindicació actual de les seves pel·lícules més inquietants, com De sobte, el darrer estiu o Cerimònia secreta. També van suscitar l?amor d?un públic sempre debatut entre el rebuig a els seus escàndols amorosos i la fascinació que exercia aquesta dona d?ulls violetes. Per cert, que en realitat no en tenia aquest color, diuen els seus biògrafs, sinó que es tractava d'una maniobra més de màrqueting orquestrada per la seva mare.
La seva passió per les joies, el sexe i, en general, per la vida, que la va portar a esprémer cada àpat, cada viatge i cada destí amb avidesa, la va conduir també a l'Olimp dels tabloides. Aquest 23 de març fa 10 anys de la seva mort i, com a homenatge, repassem aquí les vuit llunes de mel que va gaudir l'actriu que no es tallava un pèl.
Liz amb Nicky Hilton, el seu primer marit, a París, el 1950.
1.CONRAD HILTON: LUXE EXTREM (I HOTELER) A ROMA I PARÍS
"Preferiria una guerra entre bandes a la repetició del casament entre Hilton i Taylor", es va lamentar el cap de policia de Beverly Hills després del sonat enllaç. El 1950, amb només 18 anys i després d'haver protagonitzat algunes pel·lícules infantils com Lassie, la cadena invisible, Liz ja era un autèntic imant per a la premsa i el públic. Després que li atribuïssin un idil·li amb Montgomery Cliff, al costat del que havia rodat Un lloc al sol (en veritat, van ser sempre grans amics), Taylor va contreure matrimoni amb Conrad Nicholson Hilton Jr., àlies Nicky, playboy i fill del magnat hoteler.
La Metro Goldwyn-Meyer va pagar la festa, inclosos els 3.500 dòlars que va costar el vestit, i el banquet es va celebrar al club de camp de Bel-Air, on la gentada de curiosos i fans va deixar un munt d'escombraries, fanals i senyals trencats. Després d'un fastuós comiat de soltera, Liz reproduïa a la vida real la idíl·lica imatge amb què havia enamorat Amèrica a El pare de la novia, pel·lícula que estava promocionant llavors.
Conrad va voler imposar la seva voluntat davant del pare casant-se amb la prometedora estrella, que pel que sembla no s'ho va pensar gaire, així que la Metro va orquestrar una cerimònia catòlica com si fos un rodatge. Per desgràcia, Nicky va resultar ser alcohòlic i violent, i va colpejar Liz fins a provocar-li un avortament. Es van divorciar el 1952: ella va guanyar per crueltat mental, va rebutjar la pensió alimentària i va recuperar el seu cognom de soltera. Probablement, Liz no va tornar a pensar en els tres mesos de sofisticació que va viure a les capitals europees durant la seva lluna de mel, en què ella es va aficionar a les compres compulsives i ell al joc.
Elizabeth Taylor amb el seu marit Michael Wilding i el seu nadó, envoltats de paparazzi, el 1953.
2.NOCAMENT A LONDRES I DE NOU A LA CAPITAL FRANCESA AMB L'APACIBLE MICHAEL WILDING
Molt devia agradar-li la ciutat de l'amor a l'actriu, ja que va decidir passar també la seva segona lluna de mel a París. Aquesta vegada ho va fer en companyia de l'actor Michael Wilding, el seu segon marit i amb qui va tenir els dos primers fills. Allí es va fer assídua de les boutiques de la place Vendôme, especialment de la maison Dior. “Quan es van casar, Liz vestia un vestit gris Paloma i Mike lluïa un aire de sorpresa”, va escriure un columnista sobre l'inesperat enllaç.
Els intèrprets van dir els seus vots el 1952, una setmana abans que ella complís 20 anys, durant una austera cerimònia civil a Caxton, Londres. Tampoc no es van lliurar d'una aglomeració d'admiradors: el banquet de casaments es va celebrar a l'hotel Claridge's i després es van donar un bany de multituds des d'un balcó, com si fossin de la reialesa. Michael, que tenia 39 anys, complaïa tots els capricis de la diva. S'havien conegut al rodatge de Traïció (1949) i, posteriorment, van coincidir al d'Ivanhoe (1952).
Ella mateixa es va comprar l'anell de compromís, de safirs i diamants, i va apostar per uns anys de calma, cosa que així va ser durant un temps. De Wilding es deia que era homosexual (ell no ho va reconèixer i fins i tot va arribar a judicis per això). Els biògrafs de Liz aposten que sí i que a ella no li importava. “Em va tornar el seny i era la viva imatge de la tranquil·litat, la seguretat i la maduresa”.
Liz Taylor amb el seu tercer marit, Mike Todd, pujant a un tren, el 1958.
3. PASSIÓ EN MÈXIC AL COSTAT DE LA SEVA ÀNIMA BESSONA, MIKE TODD
Liz es va casar amb Todd a Puerto Márquez, Mèxic, el 2 de febrer de 1957, quan amb prou feines havien passat 48 hores des del divorci amb Wilding. Els padrins van ser Cantinflas –que havia treballat en la superproducció de Todd La vuelta al mundo en 80 dies– i Eddie Fisher, protegit del nuvi (i amb qui la núvia es casaria anys més tard). També hi va assistir l'actriu Debbie Reynolds, esposa d'Eddie i que Liz no podia suportar. Els van rebre amb focs artificials a la finca de l'expresident mexicà Miguel Alemán, i Taylor va aparèixer coberta de diamants –anells, arracades i una polsera– per valor de 80.000 dòlars.
Expliquen que als tortolitos no els importava deixar-se fotografiar pels paparazzi barallant-se a veu en crit als aeroports. Reynolds va relatar com en una ocasió la parella s'havia agredit mútuament per acabar rebolcant-se a terra i besant-se. Liz tenia 25 anys i l'extravagant home de negocis, 50. Tots dos eren desllenguats i excessius. Todd la satisfeta de regals i ella va aprendre d'ell tot sobre l'art de la negociació, lliurant-se per fi del poder que la Metro exercia sobre ella des de nena. Alhora, ella li va aportar prestigi a ell, que havia entrat en fallida diverses vegades pels seus esbojarrats projectes.
Van tenir una filla, Liza, al cap de cinc mesos de casar-se i van passar als anals del luxe els seus viatges a Moscou, en què s'atrevien de caviar negre i pollastre Kíev, a Sydney, Hong Kong i Tòquio, on ella va patir un atac d'apendicitis. Els seus problemes de salut, estratègicament difosos pels mitjans, es convertirien en preocupació mundial i fins i tot –diuen les llengües dolentes– en un punt a favor del seu primer Oscar (Una dona marcada, 1960). Tenien un avió privat, el Liz, en què Mike Todd va perdre la vida en estavellar-se –atenció a aquest detall– a causa d'un excés d'equipatge. En concret, una tona. Ella bolcaria el seu dolor en una interpretació magistral, la de Maggie a La gata sobre la teulada de zinc calent (1958).
Amb els seus fills i el cantant Eddie Fisher, en un aeroport no identificat, el 1959.
4.NOCAMENT A LES VEGES I LA LLUNA DE MEL EN UN IOT: L'ATRACCIÓ FATAL D'EDDI FISHER
La vídua més bella d'Amèrica va decebre seguidors i va escandalitzar periodistes quan es va cansar d'estar trist i va trobar consol en un dels millors amics del difunt marit. La filla del cantant, Carrie Fisher, suggeriria anys després que el seu pare consolava Liz... amb els seus grans atributs naturals. Eddie podria haver estat, expliquen alguns biògrafs, el primer amant "de qualitat" que tenia l'actriu i ella es va posar de nou el món per montera per poder gaudir d'una passió tan gran (mai millor dit). Encara que això suposés trencar un matrimoni suposadament ideal, el de Fisher amb Debbie Reynolds, que va interpretar durant anys per a la premsa el paper d'abnegada mare i esposa abandonada, mentre Liz quedava retratada com una rompehogares.
Va ser llavors quan Taylor va deixar anar a la columnista Hedda Hopper aquell cèlebre “Què esperes que faci? Dormir sola?”, que la periodista de Hollywood li retreuria públicament. Liz tenia la benedicció, això sí, de Mike Todd Jr., el seu fillastre. Eddie Fisher va escriure a la seva autobiografia: “Feiem l'amor tres, quatre o cinc vegades al dia: a la piscina, a les platges de Mèxic, sota les cascades, o al seient del darrere d'una limusina en tornar d'una festa”.
Taylor i Fisher, acabats de casar, a la primera etapa de la seva lluna de mel, a Nova York (1973).
Per si l'escàndol no fos suficient, Liz es va convertir al judaisme en una època de marcat antisemitisme per contraure matrimoni en una sinagoga de Las Vegas, on van ignorar la gent que protestava amb pancartes. La lluna de mel va anar a bord d'un iot blanc llogat de 200 tones, en què van navegar rumb a la costa nord-est d'Espanya. També van gaudir de Saint-Tropez i Cannes, on es van allotjar al Carlton, per acabar establint-se a Surrey, Anglaterra, on ella va rodar amb Mankiewicz la meravellosa i terrible De sobte, el darrer estiu (1959).
Eddie va seguir enamorat molt de temps però Liz es va cansar aviat i hi ha qui creu que el va enganyar amb Mankiewicz. Curiosament, d'Eddie va ser de l'únic exmarit de qui ella va parlar malament, és més, no en volia ni parlar, potser per l'eterna disputa que van tenir respecte a la custòdia de la seva filla adoptada, Maria.
Burton i Taylor a Capo Caccia, Sardenya, durant el rodatge de 'La mujer maldita' (agost de 1967).
5.i 6. RICHARD BURTON: L'AMOR DE LA SEVA VIDA, SERDENYA I BOTSUANA
Probablement, els fans de Taylor van aprendre a voler-la tal com era arran del seu romanç amb Burton. El seu va ser un amor de pel·lícula, en concret d'una de les produccions més grans i desastroses de Hollywood, la Cleòpatra de Mankiewicz (1963). Però no desastrosa –com molta gent creu a causa de la llegenda negra– perquè fos un fracàs de taquilla, que no ho va ser, sinó per tots els incidents que van envoltar el seu interminable rodatge, començant per la malaltia de Taylor a Europa, que va obligar a traslladar el rodatge als Estats Units ia canviar a part de l'elenc i el director (Rouben Mamoulian).
Taylor va instaurar amb aquesta pel·lícula una nova manera de negociar contractes d'actors, amb un percentatge dels beneficis, i va ser la primera dona a cobrar un milió de dòlars per un paper a Hollywood. Després d'un rodatge costosíssim en què els estudis no decidien si el romanç entre l'irlandès i l'estrella els beneficiava o perjudicava, el film va ser tallat de manera que no va satisfer cap. El públic va omplir els cinemes –eren ja els 60, temps de l'amor lliure i la fi de certes hipocresies, i els fans conservadors van ser rellevats per hippies igual d'entusiastes–, però el deute contret pels estudis era tan gran que van acabar als tribunals acusant els enamorats de ser responsables del desastre. En definitiva, Taylor i Burton es van fer d'or, i ell va deixar la seva dona i les seves dues filles per seguir Liz fins a la fi del món.
Elizabeth Taylor amb el seu cinquè marit, Richard Burton, a Londres (1967).
“És una amant salvatgement excitant, és tímida i aguda i no es xucla el dit, és una actriu excel·lent i la voldré fins que em mori”, va escriure Richard al seu diari, i potser així fos. Ell, una mena de Lawrence Olivier (un actor 'seriós'), va descobrir també el desassossec que produïa conviure amb una superestrella. El resultat: viatges pel món, comportaments autodestructius (excessos amb el menjar i la beguda) i una considerable llista de títols en comú, entre ells Qui tem a Virginia Woolf? (1966), que li va valer a Liz el seu segon Oscar.
Es van enamorar a Roma però la seva passió es va desfermar a la costa oest de Mèxic, en una casa de maó blanc i estuc a la vora d'un penya-segat, a Bahía de Banderas. Es van casar al Quebec el març de 1964, en una cerimònia oficiada per un pastor unitari, que es va celebrar a la suite 810 de l'hotel Ritz-Carlton. A la lluna de mel van viatjar en un iot privat batejat com Kalizma, un palau flotant de sis cabines i dues suites amb què van anar a Sardenya i altres destinacions de la costa mediterrània. Es van divorciar el 1974 i van tornar a pronunciar els vots l'any següent a Botswana, amb dos hipopòtams per testimonis i menys convenciment. Aquesta vegada el matrimoni només va durar nou mesos i mig.
Elizabeth Taylor i el seu marit, l'advocat John Warner, arriba a l'aeroport de Heathrow a Londres (octubre del 1977).
7.UN RECORREGUT DE MÍTINS PER LA COMMONWEALTH, AMB JOHN WARNER
Pocs mesos després que Richard Burton refés la seva vida casant-se amb una model molt més jove que ell, el 4 de desembre de 1976, Liz va donar el 'sí vull' per setena vegada, en aquest cas a un granger aristròcrata de Virgínia anomenat John Warner. Aquest advocat i expolític nord-americà (l'últim dels marits de Taylor que segueix amb vida) va ser Secretari de la Marina dels Estats Units de 1972 a 1974 i senador republicà dels Estats Units per Virgínia de 1979 a 2009. Veterà de la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Corea, es va casar amb Liz abans de ser triat per al Senat.
“Sempre vam ser amics, fins al final. Ella va ser la meva 'sòcia' asseient les bases de 30 anys de servei públic al Senat dels Estats Units, representant a Virginia, un estat que estimava, ja que li recordava la infantesa a Anglaterra. La recordaré com una dona el cor i l'ànima de la qual eren tan bonics com el seu rostre clàssic i els seus ulls majestuosos”, va dir ell en morir ella, ja fa una dècada.
Elizabeth tenia cases a Mèxic i Suïssa, havia passat molts anys vivint al Kalizma, el iot d'ella i Burton, i en hotels de tot el món. Després de més de cinquanta pel·lícules, quatre fills i sis casaments, probablement l'actriu anhelava una llar, així que es van casar al cim d'un turó al ranxo, en una senzilla cerimònia episcopal, cap al tard. Elizabeth portava un turbant morat, un vestit gris, un abric a joc de pell de guineu i un ram de lavanda.
Impulsar la carrera política del cònjuge potser va avorrir a l'estrella, per a qui passar la lluna de mel recorrent la Commonwealth va poder no ser gaire estimulant. Menjava i bevia sense parar per pal·liar el tedi fins que, assumint que ja no hi havia buit per a ella al món del cinema, va decidir donar el do de pit al teatre. Amb La Loba, un autèntic èxit a Broadway, va demostrar que el poder d'atracció seguia intacte.
Amb el seu últim marit, Larry Fortensky, el 1990.
8.LARRY FORTENKSY, LA PACIFIC COAST HIGHWAY... I UN ÀNGEL DE NEU A SUÏSSA
Les fotos del casament de Liz amb Larry són pura història kitsch. Michael Jackson va exercir de padrí a l'últim caprici matrimonial de l'actriu, entestat a contraure matrimoni amb el fuster, cosa que va fer el 1991 al famós ranxo del rei del pop, Neverland. Taylor volia bojament el cantant, sobre qui mai no va creure, per cert, els rumors d'abús infantil. “Jo no estava tan segur”, va dir Fortensky, a qui Liz havia conegut en un centre de desintoxicació, la famosa Clínica Betty Ford, el 1988.
Al cap de poc temps del casament, el matrimoni va començar a fer aigües. Diuen que Fortensky, pressionat per ella, va deixar la feina i la va acompanyar en les seves aventures pel globus, encara que mai no es va sentir a gust del tot, especialment per l'assetjament mediàtic, que a més sempre posava en dubte les seves intencions cap a la estrella veterana.
Durant els cinc anys que van estar casats (es van divorciar el 1996), van recórrer la Pacific Coast Highway de Califòrnia amb moto –“Portàvem casc i ningú sabia qui era ella. Podríem estar sols i lliures”, va recordar ell després–, parant a menjar hamburgueses en àrees de servei. “Una vegada paguem al Japó un sopar de 30.000 dòlars. Era un bon bistec, però per aquest preu ja ho podia ser”, faria broma Larry anys després. Després del seu divorci, van continuar sent amics i mantenint llargues converses telefòniques. Larry va conservar fins a la seva mort a la tauleta una foto de Liz en un viatge que van fer junts a Suïssa, en què ella feia un àngel sobre la neu portant únicament un abric de pells sobre la camisa de dormir.