Com que Sir Winston Churchill era un cavaller, només emprava la V amb el palmell cap a fora
Cap a dins i cap a fora. Barrio Sésamo feia bé d'insistir en la diferenciació terminològica de les dues posicions. Perquè confondre'l pot costar en alguns països més d'una reprimenda i ull morat. Fer la V amb el palmell cap a fora està comunament acceptat com a símbol de 'Victoria'. Però al Regne Unit ia les antigues colònies britàniques , fer la V amb el palmell cap a dins és un gest summament ofensiu . Es diu, s'explica, i així ho creiem, que tot es remunta a la Guerra dels Cent Anys, quan les tropes franceses amputaven els dits als arquers anglesos per incapacitar-los en les seves funcions. Així, durant el combat, els ensenyaven les mans completes a manera de recollida.
De la mateixa manera, si en un país anglosaxó mous el menut cap amunt amb la mà tancada, significarà que estàs posant en dubte la virilitat de l´home que tinguis davant. Però, però, aquest mateix gest se sol utilitzar als bars i pubs de Bèlgica per demanar una cervesa sense que el cambrer se senti en absolut ofès.
Que no, què no. Que sí. Tranquil, no és que el teu coeficient hagi tocat fons. És només que ets a Bulgària . I en aquest país sacsejar el cap de dalt a baix significa dir “no” . I seguint el mateix afany d'enrenou intercultural, es diu “sí” movent el cap de dreta a esquerra.
Si ets a Moscou i et notes espès a l'hora de decidir-te per un regal, i creus que l'arxi manida dotzena de roses és jugar segur. Cras error, pobre ingenu: vas haver de comprar un perfum. Perquè a Rússia només es regalen flors parells als funerals . En allò que resulta un altre exemple més de la prima que és la línia que separa el “t'estimo”, al “fes el favor de morir-te, afecte”.
Vet aquí un altre experiment de causa-efecte. Si a Grècia li dius a algú que s'aturi amb la mà oberta, en senyal de Stop , veuràs que obtens per resposta una encesa ristra fonètica, que no entendràs, però que probablement estigui citant els teus ancestres en termes pejoratius. I l'ultratge s'agreuja si ho fas amb les dues mans. Té una explicació: a Grècia resulta un insult molt greu conegut com a moutza, que sembla que es remunta al vell costum de llançar cendra o excrements a la cara del qual es vulgui increpar.
Les mans obertes han estat un gest molt sol·licitat durant les manifestacions a Grècia
Ok, tot bé . Doncs no. Almenys no al Brasil ia Paraguai , on fer el gest d'Ok amb els dits és interpretat com un insult que fa esment a orificis recòndits i contrarietats rotundes del tipus 'això és una....'. I als països àrabs també es fa servir per maleir una persona.
No prometis en fals a Vietnam . O en qualsevol cas evita creuar els dits , i més si mires una altra persona. Perquè aquest gest s'interpreta de manera obscena. De la mateixa manera, no et creuis de braços si parles amb un turc, per més que t'avorreixi, perquè està considerat una manca d'educació imperdonable.
Aquesta joveneta moderada tindria problemes al Vietnam
I aquí ve un altre exemple: el polze cap amunt sol ser interpretat com que alguna cosa és bona o va bé, com certificarien els gladiadors indultats a l'Antiga Roma o els trilions d'usuaris de Facebook. Però al Japó només significa el número 5. I a Sardenya, Grècia, Turquia, Rússia i l'Iran és un gest de mala educació. Encara pitjor resulta en Austràlia ia Nigèria, on s'utilitza directament per a insulta r.
I ara ve el gloriós moment de contradir les nostres mares amb totes les proves a favor nostre. Ni 'amb la gana que hi ha al món' ni l''estàs en edat de creixement' (als teus 27 tacs) : si et menges tot el menjar del plat a les Filipines i algunes zones de la Xina, voldrà dir que t'has quedat amb gana i que consideres l'amfitrió un ronyós amb les quantitats. De la mateixa manera que a la Xina es pot parlar tranquil·lament amb la boca plena. I als països musulmans has d'eructar al final del menjar per mostrar la teva satisfacció, però compte, només si ets home.