Robin Wright en un lloc salvatge.
Robin Wright, la princesa promesa, feia anys que volia dirigir. Després de reenfocar la seva carrera o, més aviat, la visió que se'n tenia: deixar de ser una bona dona per, ja en la maduresa, gaudir d'un paper que trepitjava el clixé de femme fatale amb la seva Claire Underwood a House of Cards. L'actriu volia continuar avançant, per fi, complir el somni. I es va llançar a fer-ho amb un guió amb el va connectar “per la seva amabilitat i generositat”: En un lloc salvatge (des de l'11 de juny a cinemes).
“Després d'una tragèdia indescriptible, el nostre personatge, Edee, es vol esborrar del mapa i esborrar el seu passat en un intent per bregar amb la seva vida. Decideix desaparèixer de la humanitat i marxar a un lloc salvatge i deshabitat”, explica Wright. “Podria veure's com una opció egoista, fugir de la realitat. Tot i això, aquesta pel·lícula no tracta d'algú ofegant-se en el seu propi dolor. El camí que Edee pren està carregat de dificultats mortals i, dia rere dia, decideix fer allò més humà: lluitar per la supervivència”.
Wright dirigint la seva primera pel·lícula.
Wright interpreta Edee (per obligació, perquè el seu nom era rendible per al cartell), una dona que coneixem en una sessió de teràpia lamentant-se. A continuació, apareix en un poble remot de Wyoming, amb el cotxe carregat de queviures, llença el mòbil per la finestra. Següent destinació: una cabana recòndita, vella, situada a una petita calba d'una muntanya, a terres de caça. Demana al guia que s'emporti el cotxe. Clarament, no vol mantenir cap lligam amb la civilització, ni la seva vida anterior.
És aleshores quan comença aquesta lluita per la supervivència. El fred, les neus, el vent, els animals salvatges, com aquest ós que entra a la seva cabana i acaba amb tot el seu menjar no perible. Les dificultats per caçar, per tallar llenya. A punt de morir, apareix Miguel (Demián Bichir), qui la salvarà i cuidarà desinteressadament. L'ensenyarà a caçar, escoltar la natura, observar i observar-se. La pel·lícula es torna de sobte més lluminosa, aquesta naturalesa aclaparadora en què es trobava deixa de ser l'enemic per tornar-se una íntima amiga.
Sense Miguel (Demián Bichir), no sobreviuria.
“Això va ser gran part de la conversa amb el meu director de fotografia i el meu director d'art, la natura havia de ser un personatge, i és un personatge diferent per a Eddee al principi i al final de la pel·lícula”, explica Robin, que, mentre el seu equip tornava cada dia a la civilització, ella i les seves dues productores es van quedar gairebé dos mesos de rodatge a viure en aquell racó salvatge.
“Edee no s'adona de la majestuositat de la natura i ha d'aprendre a respectar-la i entendre-la abans que puguis comunicar-t'hi. Així que la idea era que ella no veiés la seva bellesa, que tampoc es veiés en pantalla fins que ella reneix, per dir-ho, quan la salva Miguel. Aleshores comença a sentir, a veure-la, a escoltar-la. El so va ser important en aquest sentit també. Comences a sentir-la més”.
Wright tenia la pel·lícula acabada l'estiu passat, la data inicial d'estrena, però com tants altres, es va veure impactada per la pandèmia i van haver de retardar-la. Això li va permetre reflexionar-la més, van tornar a la sala de muntatge i va treure encara més diàleg, deixant-la durant molt de metratge gairebé sense paraules, només el soroll ensordidor i curatiu de la natura. Aquesta naturalesa salvatge amb què durant l'any passat molts vam somiar, a la qual vam tornar corrents quan vam poder sortir de casa. En un lloc salvatge va cobrar molt més sentit estrenada ara.
“És una història senzilla. És molt simple, bonica, una història sobre la humanitat, i la resiliència. Que pots tenir una connexió amb algú que ni tan sols coneixes i sobre la importància de la cura, de cuidar els altres, de cuidar-se, de cuidar la natura”, explica.
Renéixer a la natura.
NATURA VIVA
La història d'Edee suposadament es desenvolupava a Shoshone National Forest, el bosc protegit de Wyoming que, durant un temps va ser part de Yellowstone, terra de nadius americans. Tot i això, Wright i les seves productores van trobar finançament canadenc i van haver de canviar la localització.
Calgary, al Canadà, va ser el seu nou centre d'operacions i des d'allà van començar a explorar les Muntanyes Rocalloses. Van acabar situant la cabana que van construir en un pàrquing i van portar després fusta a fusta a més de 2.000 metres d'alçada, a la muntanya Moose, a prop del Parc Nacional de Banff. En un lloc gairebé il·localitzable.
"És un lloc on Edee podria literalment sortir del mapa", diu Trevor Smith, el director d'art, constructor d'aquesta cabana on va arribar a viure durant el rodatge. “Era molt factible que volessis amb un helicòpter sobre la zona i no veiessis la cabana si no poses tota la teva atenció”.
Els colors de la tardor canadenca.
En un lloc salvatge compta tres anys de jubilació d'aquesta dona. Per aconseguir les quatre estacions ben marcades en un lloc així van planejar rodar en dues etapes: setembre i octubre i gener. Finalment, en els 30 dies entre setembre i octubre del 2019 van aconseguir els quatre moments de l'any. “Ens van avisar que podíem tenir les quatre estacions en un dia”, recorda Wright. “I va ser veritat, passàvem mos de pantalons curts a neu. El temps dictava què podíem rodar cada dia. Va ser el repte més gran? Sí, sens dubte –riu–, no sabies què passaria. Mai no vam pensar que tindríem neu a l'octubre. Estàvem rodant precioses escenes de tardor amb fulles grogues, vam anar a dormir i ens vam aixecar amb dos metres de neu”.
“Crec que, perquè vivim en aquesta muntanya, a dalt, durant tot el rodatge, ens va omplir de tota la seva energia, ens va recordar com n'és d'important sortir de la ciutat, tornar a la natura, cuidar-la”, diu la nova directora. “Encara que no crec que pogués sobreviure allà dalt”, riu.
Quatre estacions en un dia.