Matarranya: mode 'slow' activat
Hi havia una vegada un lloc custodiat per imponents muntanyes i recolzat per boscos de pins, oliveres, roures i ametllers.
Un lloc on la vida té el seu propi ritme, un ritme tranquil, al compàs de la natura i les estacions. Aquí, la banda sonora va a càrrec dels grills, els mussols, l'arrulla del vent i el rumor del riu.
En caure la nit, la brillantor de les estrelles acapara totes les mirades, sense cap obstacle que gosi interposar-se entre els límits del que és humà i el que és diví.
No, aquest no és pas el començament d'un conte de fades, princeses i dragons. És real, i està molt més a prop del que t'imagines. Benvinguts al Matarranya, la confirmació definitiva que la bellesa és a l'interior.
Matarranya: la bellesa és a l'interior
LA JOIA SECRETA DEL BAIX ARAGÓ
Ubicada a la província de Terol, la comarca del Matarranya està formada per 18 localitats encapçalades per Valderrobres, la capital.
La població total no arriba als nou mil habitants, però aquesta xifra al·ludeix al cens oficial, ja que fins a aquest racó acudeixen gent de tot arreu a trobar el seu petit rabeig de pau.
El riu Matarranya és el que dóna nom al territori, esquitxat de cascades, piscines naturals, rutes de senderisme i ciclisme, camps de cultiu que serveixen de suport a les cuines dels voltants i pintorescos pobles on caure rendit davant el bucòlic encanteri del que és rural.
Aquí no hi ha hotels –no podem anomenar així els allotjaments únics que es troben repartits per la zona–, sinó imponents masos els murs dels quals alberguen històries de fa segles, coquetes casetes on llegir a la calor de la xemeneia i convents reconvertits en refugis on oblidar-se del món.
L'escapada rural perfecta té nom propi, Matarranya , i aquí us proposem alguns plans per gaudir d'un perfecte cap de setmana de desconnexió, naturalesa i abans de res i sobretot, calma absoluta.
La panoràmica que ofereix l'hotel Torre del Marqués
DIVENDRES
16h El paisatge comença a canviar a mesura que ens apropem al Matarranya. El verd comença a ser més intens, les muntanyes ens sorprenen al final de cada revolt i la contaminació, literalment, desapareix del tot.
Baixa les finestretes i gaudeix de l'aroma intensa dels pins, del so dels ocells i de l'aire pur omplint els teus pulmons. Deixa el rellotge a la guantera, no et farà falta.
La nostra primera parada és, per descomptat, el lloc on dormirem aquest cap de setmana, Torre del Marquès, una masia del segle XVIII reconvertida en hotel de luxe que acaba d'obrir les portes a Monroyo.
Una escapada de luxe al cor del Matarranya
Aquest nou projecte de Small Luxury Hotels és el primer cinc estrelles de la comarca i el lloc perfecte on activar el mode slow i deixar-se emportar. Compte amb 18 habitacions, piscina exterior climatitzada tot l'any, spa, restaurant i una atmosfera on el passat i el present es donen la mà sense escatimar en detalls.
“L'edifici ha patit moltes reformes al llarg de la seva història i el que vam fer va ser desmuntar-lo per dins, traient-ne les capes més recents i mantenint el més autèntic. En definitiva, hem conservat les cicatrius”, explica Óscar García, propietari de l'hotel Torre del Marqués.
Sostenible tant en construcció com en funcionament, la masia ha estat rehabilitada utilitzant materials de la zona i als seus murs descobrim la tècnica tradicional del tapial. L'energia l'obtenen mitjançant panells solars i calderes de biomassa.
Una de les suites de l´Hotel Torre del Marqués
16h Després del check-in a l'hotel Torre del Marqués, ens embarquem a la nostra primera aventura pel Matarranya: l'excursió al Parrizal de Beceite, una bonica i senzilla ruta que ascendeix pel riu al llarg de barrancs, parets de roca calcària, coves, pintures rupestres i trams de passarel·les sobre aigües cristal·lines.
Quedem a Beceite amb Onofre, el nostre guia de l'empresa Senda, que organitza activitats de turisme actiu i cultural per tota la comarca. Si vas pel teu compte, has de saber que per accedir al pàrquing i al paratge cal un tiquet que pots adquirir a l'Oficina de Turisme de Beceite.
Deixem el cotxe a l'últim pàrquing i seguim a Onofre durant 800 metres per un sender on al nostre pas, trobarem racons d'allò més curiosos com l'al·lucinant Cova de la Dona, una cavitat diagonal excavada a la roca i amb les pintures rupestres de la Fenellassa.
Quan vegem una passarel·la, significarà que hem arribat al començament de la Ruta del Parrizal de Beceite, que abasta 6 quilòmetres (anada i tornada) i es poden completar en unes dues o tres hores.
Estrets del Parrizal
Així, continuarem ascendint el riu Matarranya per senders i passarel·les, admirant coves de roca calcària, rius subterranis i saludant alguna llúdriga entremaliada o escoltant de lluny la reina del lloc, la cabra hispànica.
Entre la vegetació, destaca l'arbre autòcton (la carrasca), el boix, l'auró i les tres varietats diferents de pi que es van succeint a mesura que pugem.
A prop del naixement del riu, arribarem a els estrets del Parrizal, un espectacle natural amb una gola de 60 metres d'alçada i una amplada mínima de només 1,5 ma alguns trams. Tranquil, l'accés és senzill i apte per a tots els públics.
Una de les coses que crida més l'atenció d'aquest paisatge increïble és sens dubte el color de l'aigua, totalment cristal·lina en alguns trams –on s'aprecia a la perfecció el fons del riu–, i de tonalitats turqueses i maragdes en altres. Sí, fan ganes de capbussar-se sense pensar-ho, però no tinguis pressa, les piscines naturals ens esperen a la tornada.
19h. Un bany en una piscina natural? Per descomptat! Bé val, els més fredolics poden xipollejar a la riba i mullar-se els peus. Ens dirigim a les piscines naturals de la Pesquera, una sèrie de gorgs (tolls) formades pel riu Uldemó fins a la seva confluència amb el Matarranya.
Per arribar-hi, només cal seguir les indicacions des de la localitat de Beceite ia uns 3 quilòmetres trobem el primer gorg, el Toll de l’Olla. Tanca els ulls i deixa que els merles i l'aigua t'arrullen.
Ascendint pel riu Matarranya
22h Per sopar no cal anar-se'n gaire lluny, ja que al mateix poble de Beceite ens espera la nostra taula a La Fàbrica de Solfa.
Aquesta antiga fàbrica de paper reconvertida en hotel acull un dels racons més bonics –i secrets– del Matarranya: una terrassa privada amb vistes al riu i un restaurant on tastar plats típics de la zona com els fesols de Beseit, unes mongetes blanques autòctones amb importants beneficis per a la salut que han estat a punt de desaparèixer.
Per la seva carta, que canvia amb la temporada, van passant deliciosos protagonistes com la tòfona negra, el porc D.O. Terol, els bolets, la galera, el ternasco o el bacallà. Pren-te les postres a la terrassa. **
Toca tornar a la Torre del Marquès per contemplar les estrelles des dels seus jardins fins que el somni ens atrapi.
Vistes des de La Fàbrica de Solfa, a Beceite
DISSABTE
10h Els raigs del sol entren per la finestra anunciant un nou dia al Matarranya. Obris la finestra i oh, sorpresa, una catifa verda als teus peus et recorda que t'has despertat al paradís. Els ocells també semblen haver despertat ia la dutxa, l'aroma de les amenities de Natura Bissé fa que vulguis que aquesta escapada duri per sempre.
Al restaurant de vidre, t'espera un esmorzar acabat de portar dels horts propers, en un enclavament únic des del qual s'albira el paratge dels Ports de Beceite i la vall del riu Tastavins.
Formatge fresc, iogurt natural, ous remenats, panets acabats de treure del forn i melmelada casolana de pera, albercoc i cirera només són algunes de les opcions que ofereix la Torre del Marquès per començar el dia ple d'energia.
El quilòmetre zero regna al restaurant de l'hotel
11h Posem rumb a Valderrobres , on hem quedat amb Antonio, de la Fundació Valderrobres Patrimonial , que ens mostrarà totes les meravelles que amaga aquest poble medieval pintoresc, capital de la comarca i membre de l'associació dels Pobles més bonics d'Espanya.
“Aquesta zona sempre ha estat de pas, ja que es troba a mig camí entre el mar i l'interior, entre València i Saragossa, i això és el que ha marcat històricament el lloc”, ens explica l'Antonio.
“La llengua que parlem aquí és una variant del català i ningú no es posa d'acord en com anomenar-la –continua explicant-nos– encara que és coneguda popularment com Chapurriau.
Pont de Pedra, Valderrobres
Ens perdem pels carrers de Valderrobres fins arribar al pont de pedra, des del qual pugem fins l'impressionant castell del segle XIV, una de les principals fortaleses de l'època gòtica que hi ha a Aragó i declarat Monument Nacional.
Formant un conjunt indissoluble amb el castell, s'alça l'església de Santa Maria la Major, declarada Bé d'Interès Cultural, el tercer tram del qual enderrocat des del segle XIX, va ser reconstruït íntegrament –treballs que van finalitzar el 2009– i també es va dur a terme una restauració completa del temple, que avui dia és un referent del gòtic al nostre país.
Després de gaudir de les vistes de la vall des de dalt del castell i tafanejar a l'interior del museu, tornem al cotxe, toca reposar forces per al tret que ens espera aquesta tarda.
Vistes des del Castell de Valderrobres
14h Avui mengem a Mas de la Costa, on ens reben Christian i Françoise, el matrimoni amo d'aquest allotjament de quatre estrelles i 15 habitacions on, mires on mires, et trobes amb el bell paisatge dels Ports de Beceite.
La masia encara conserva la porta original de 1804 i l'interior està decorat amb cura i cura, perquè els hostes se sentin tan còmodes com a casa seva: llegint a la biblioteca, servint-se la seva pròpia copa de vi al celler o menjant en allò que un dia van ser les cavallerisses.
Al capdavant del restaurant de Mas de la Costa està el xef Facundo Salas, que aposta per una cuina mediterrània amb influències franceses i alguna picada d'ullet a la seva terra natal, Argentina.
El sabor prima sobre totes les coses a cadascun dels plats, elaborats amb productes frescos i de temporada, molts trets del seu propi hort. El menú canvia cada nit i els sopars sota les estrelles sempre acaben mirant al cel a través del telescopi de Christian.
Mes de la Costa
18h El pla de la tarda és sobre pedals i travessant paisatges que us deixaran sense alè –en el bon sentit–. Per això tornem a comptar amb Senda, que ens té preparada una ruta amb bici per la Via Verda Val de Zafán, l'antiga via fèrria que unia Alcanyís amb Tortosa, reconvertida avui en un recorregut cicloturístic.
Es tracta de un traçat senzill i apte per a tots els públics, ple de contrastos i racons on gaudir a l'aire lliure.
Amb el riu Ebre com a eix vertebrador, la Via Verda ens portarà per ponts, aqüeductes, túnels, antigues estacions reconstruïdes com la d'Aldover i Benifallet i multitud de bells enclavaments.
20h De tornada a la Torre del Marquès i després d'un capbussó a la piscina, toca deixar-se sorprendre pel xef Emmanuel Gustavo i el simpàtic metre Guillermo Durán.
Comencem obrint boca de la millor manera possible, mullant pa a l'oli Diezdedos, un oli d'oliva extra verge produït de forma artesanal a la finca de Vall de Ballestera, situada al proper municipi de Cretas , on es cultiven i recol·lecten les olives de les quals neix aquest extraordinari oli que suposarà tota una experiència sensorial al nostre paladar, a més d'aportar-nos múltiples beneficis a l'organisme.
Finca de Vall de Ballestera, on neix l'extraordinari oli Diezdedos
Però continuem, això no ha fet res més que començar. Després de donar compte de un deliciós plat de pernil de Terol D.O. –amb pa de vidre i tomàquet, és clar–, davant dels nostres ulls ens presenten a l'estrella absoluta del lloc: el Ternasc d'Aragó cuinat al forn a baixa temperatura durant 14 hores. Una delícia acompanyada de patates violeta, escalunya i escuma de mostassa verda.
Per postres? Ens deixem assessorar i provem el coulant de xocolata 85% amb gelat d'avellana i crumble d'ametlles torrades.
22h Una nit més, ens delectem amb el cel que ens regala el Matarranya, acompanyats del cant dels grills, el vol d'un parell de ratpenats que no es volen perdre l'espectacle i alguna guineu que fuig turó amunt entre els matolls. Ai, el firmament, com el trobarem a faltar de tornada a la gran ciutat.
Ternasc d'Aragó: una autèntica menja
DIUMENGE
11h És diumenge, i després de la ruta de senderisme al Parrizal i les pedalades d'ahir, avui toca relaxar-se. Per això, després d'esmorzar en un dels racons a l'aire lliure de l'hotel, decidim reservar una hora per a nosaltres sols a l'spa –sí, es pot privatitzar perquè el client gaudeixi d'aquesta meravella a la intimitat.
També ens deixem mimar per Ana Belén, una terapeuta manual i energètica les mans de la qual fa més de 20 anys que recorren balnearis, escoles de ioga, centres d'ayurveda i hotels: des del balneari de Lanjarón a una escola al nord de l'Índia, passant per Índia, Tulum i ara, la seva terra natal.
Amb els músculs totalment relaxats, l'organisme ple d'aire de les muntanyes i la ment en un estat de desconnexió com feia molt de temps que no ho estava, vam acabar aquest magnífic cap de setmana en què vam perdre la cobertura, però vam guanyar dos dies inoblidables en un dels racons més bonics del nostre país –al qual no dubtarem a tornar-hi molt aviat.
L'spa de l'Hotel Torre del Marqués
El cel estrellat del Matarranya