Els frescos que s'estenen al llarg de quinze metres i la monumental escala del vestíbul. Els papers pintats amb contrastos de la tela “Toiles de Tours”, les ratlles, els motius florals, les obres d'art antigues... tota aquesta deliciosa i lluminosa barreja a les estances de l'hotel Saint James Paris aconsegueix un reconfortant equilibri estètic per a l'hoste i, a més, reflecteix a la perfecció el caràcter de Laura Gonzalez (sí, sense titlla a la ‘a’).
L'arquitecta d'interiors abanderada del maximalisme i l'atemporalitat, ha estat la responsable de la reforma integral d'aquest hotel que va reobrir les portes el passat estiu i ens té captivats.
Una de les estades del renovat hotel Saint James Paris.
Ubicat al cor del districte 16, aquest château cinc estrelles, precursor i referent de la idea d'hotel-club, ha estat ara completament reinventat per Laura i cobra forma a 50 habitacions i suites, un nou concepte de restaurant, l'icònic bar-biblioteca, un spa Guerlain i jardins redissenyats íntegrament.
“Aquest ha estat un dels projectes més grans de tota la meva carrera. Es tractava de preservar l'esperit del lloc, la seva arquitectura neoclàssica parisenca, alhora que de modernitzar-ho”, ens explica Laura, que ha recuperat l'edifici del 1892 posant èmfasi efectivament en la seva bellesa neoclàssica, amb nombroses referències a l'antiga Grècia ia l'art déco.
Façana del renovat hotel Saint James Paris.
“Pensem en ell com a casa privada d'un col·leccionista d'art. Ha estat un projecte molt important de gestionar i vaig haver de planificar bé com compartir la feina decorativa entre els artesans i jo”, ens explica.
I prossegueix: "Després, reunió rere reunió, definim l'estil, els colors, dissenyem tots els mobles perquè s'adaptessin perfectament a l'entorn i acabem de donar-li forma”, resumeix Laura, que, sempre fidel a les seves atrevides barreges d'estils, ha fusionat l´esperit romàntic de l´hotel amb l´ànima d´un club de cavallers.
Cada espai està decorat amb mobles fets a mida i esquitxat de peces d'artesania francesa, com els canelobres de guix de l'escultor Patrice Dangel. Un paper pintat d'Iksel, una catifa de Pinton i la llana de caixmir de les parets de Holland & Sherry conviuen amb la tela “Toiles de Tours” de Le Manach, ressaltant els sostres alts, seguint una paleta de color que va des del crema fins al verd celadó.
Laura Gonzalez ha comptat també per al Saint James amb el savoir faire de Sofrastyl (baix relleus del paravent del lobby), Atelier Roma (frescs del saló), Pierre Mesguish (mosaics del jardí), l'artista François Mascarello (baix relleu en guix i revestiment de pols de marbre a la piscina); i Jean Roger Paris (apliquis i gerros a mida).
Esbós del restaurant de l'hotel Saint James Paris.
El jardí, totalment repensat i redissenyat per l'arquitecte paisatgista Xavier de Chirac, inclou una pèrgola creada per Laura, al més pur esperit romàntic del segle XIX.
Un nou espai interior-exterior, davant de la façana de la mansió, acull un bar anglès –el mític bar-biblioteca de Saint James, immers en una atmosfera íntima de vellut, fusteria i il·luminació tènue– i el restaurant gurmet Bellefeuille, ubicat sota la pèrgola i a càrrec del xef Julien Duma, que aposta per una cuina natural, lliure i sostenible.
No sorprèn que es recorregués a la Laura per a un projecte d'aquesta envergadura, si tenim en compte que el diari Le Figaro s'hi va referir com “la decoradora de tot París” o que ja fa un parell d'anys que el saló Maison&Object la va nomenar Dissenyadora de l'Any.
Restaurant Bellefeuille, hotel Saint James Paris.
Formada a l'Escola d'Arquitectura Paris-Malaquais, la Laura ha signat els interiorismes dels restaurants parisencs de moda –Manko, Thiou, Noto...–, així com la reforma d'emblemes com Alcàsser i la Brasserie La Lorraine.
També ha deixat la seva empremta a cases i hotels com el Christine, si bé ella ens confessa que potser el seu 'fill' predilecte sigui Lapérouse, un establiment històric que va obrir el 1766.
“Em va encantar treballar a donar-li una nova vida a un restaurant icònic, barrejant patrons i èpoques”, ens explica la creadora. Si ens remuntem més enrere, el tret de l'èxit li va arribar amb la idea que va proposar, acabada de llicenciar i després d'obrir el seu propi estudi (Pravda Arkitect, el 2008), per donar nova vida a la sala de concerts Bus Palladium.
El seu pla per aquesta icona del barri de Pigalle, per on havien passat Serge Gainsbourg i Mick Jagger, incloïa barrejar ni més ni menys que trenta-cinc tipus de papers pintats. I va ser un èxit.
Entrada de l'hotel Saint James Paris.
Des de llavors, ha signat el disseny de les boutiques Louboutin de Barcelona i Amsterdam, la botiga conjunta de Pierre Hermé i L’Occitane als Camps Elisis; i les de Cartier a Estocolm, Zuric, Londres i el barri madrileny de Salamanca, a més de renovar la seu de la firma de joieria a la plaça Vendôme.
“Crec que a Louboutin els va atreure el meu esperit colorit i el meu estil excèntric – apunta ella–. A Cartier potser els va convèncer el fet que cada projecte és únic per a mi, cadascú em transforma i influeix en el meu estil. Per això vaig poder representar feines precioses i atemporals per a ells, que s'ajusten a la imatge de la prestigiosa casa. Sempre barrejo artesania i història amb modernitat, i també coneixen el meu gust pels materials preciosos”.
Bar Bibliothèque, a l'hotel Saint James Paris.
El seu estil, que ella mateixa ha definit com a “chic mix and match”, beu de l'art, l'escultura, la fotografia i la pintura. “M'han inspirat moltes personalitats de tots els camps: dissenyadors, artistes, escultors, músics, etc.”.
"Les meves referències evolucionen amb el temps, perquè sempre busco inspiració. Esmentaria grans arquitectes com Dorothy Draper, Madeleine Castaing, Gio Ponti i Josef Hoffmann. Però també artistes: Hilma, Klimt, Cocteau...”, destaca Laura, que va néixer el 1983 a París, encara que va viure a Canes fins als 12 anys, on va estudiar pintura i terrisseria.
“No he deixat mai de treballar amb les mans. Recentment vaig pintar un llum per a l'exposició Lucky Fish a la galeria Vauclair, durant la Setmana del Disseny de París”, ens explica Gonzalez. Com a adolescent, va tornar a la ciutat i ja no se'n va anar mai: amb 18 anys es va matricular a l'Escola Nacional Superior d'Arquitectura Paris-Malaquais.
Per què volia ser arquitecte interiorista? “Vaig conèixer aquest camp per casualitat. Com era filla única [el seu pare és francès nascut a Algèria d'una alemanya i un progenitor meitat espanyol i meitat italià, i la seva mare és gallega], sempre vaig estar envoltada de subhastes i museus, els meus pares sempre em portaven a tot arreu amb ells i això va crear el meu rerefons personal, sense ser jo conscient”.
"Quan vaig acabar el batxillerat vaig decidir estudiar Arquitectura directament”, explica Laura, que sent molt petita veia com una cosa natural passar el seu temps lliure visitant antiquaris i brocants, cosa que sens dubte va marcar la seva vocació professional (i el bon gust).
Detall de l´interiorisme de l´hotel Saint James Paris.
I qui millor per vestir París que una parisenca de pro com ella. “Crec que París és la ciutat més bonica del món, plena d'història i modernitat alhora, aquí trobes inspiració a cada cantonada. La vida cultural és tan densa que no pots estar físicament al corrent de tot i anar a cada esdeveniment, però en aquest indret hi ha una emulació permanent des del punt de vista creatiu”, sosté.
Després d'aquesta declaració d'amor, no ens podíem acomiadar sense saber els seus llocs preferits. “Visc al districte 16, així que acostumo a sortir per aquesta zona. El meu bar preferit és el Saint-James Paris, a l'hotel Brach, però també m'agrada anar a brasseries com À L’Épi d’Or, Lipp... Ah, i adoro anar al mercadet de Paul Bert Serpette a Saint-Ouen, allà compro molts mobles i trobo inspiració”.