Amsterdam és una ciutat coneguda a tot el món; els turistes desborden carrers i ponts, les bicicletes i els canals no s'aturen ni un instant i el vent, a aquestes alçades de l'any, bufa fred al capvespre. Els bruin cafès són el refugi perfecte: mobiliari de fusta, parets fosques –diuen que de la quantitat de cigarrets fumats–, llum tènue, bona cervesa i menjar típic Amsterdammer.
La majoria d'aquests cafès daten del segle XVII. Visitats, al seu dia, per reines, pintors i filòsofs, avui serveixen de lloc de trobada, lectura, xerrada i celebració per a locals i turistes. Els bruin cafès –o cafès marrons– semblen aturar el temps: fora, una ciutat moderna, bulliciosa, acolorida; dins, creuant una porta de fusta , la pausa i el silenci d'algun segle passat.
Racons per assaborir Amsterdam a l'hivern.
CAFÈ DE DOKTER
A la carrer Rozenbomsteeg (carrall de l'arbre de roses) es troba el cafè més especial, més petit –a penes 18 metres quadrats– i amb més encant de la ciutat. En aquest cafè el mite es fa realitat: una capa de pols, vell i de diversos centímetres , s'acumula a els llums que pengen del sostre; i les ampolles, a les parts més altes, vesteixen un mantell gris.
“El fum dels moltíssims cigars fumats a De Dokter” , explica Maria, propietària i setena generació familiar que regenta el cafè, “sumats a la pols ia una netejadora molt baixeta que tenia la meva àvia, van anar formant aquest mantell característic”.
Interior de Dokter.
La resta del local, cal dir-ho, és impecablement net. Sona la trompeta de Miles Davis i el cambrer acaba de servir la cervesa, les espelmes titil·len i, fora, la foscor és totalitzant: sortir d'aquest bar és com despertar-se d'un somni.
CAFÈ HOPPE
Ubicat a la plaça Spui , el cafè Hoppe acompanya la vida nocturna de la ciutat des del 1670. Per ell han passat des de l'exreina Beatriz (dels Països Baixos) fins a Freddy Heineken, hereu i director de la il·lustre cervesera neerlandesa. El cafè Hoppe té una barra llarga, per on els experimentats i elegants cambrers es mouen compassats.
Els barrils acoblats a la paret i lleument il·luminats i les vidrieres, que cobreixen les finestres, reprodueixen un escenari perfecte per a llargues converses a la llum de les espelmes , això sí, amb la companyia d'una bona cervesa de barril (i de temporada) i de una taula de formatge , raïms i melmelada.
CAFÈ DE PELS
Enmig de les conegudes Negen straatjes (Nou carrers), zona de botigues imprescindible a Amsterdam, aquest cafè compta amb revistes i diaris internacionals: The New York Estafis, Le Monde Diplomatique, Der Spiegel, The New Yorker… A De Pels es llegeix i s'escriu molt. També es conversa, principalment en neerlandès, una mica poc freqüent als bars de la ciutat, on el més habitual és escoltar anglès per l'abundància de turistes.
En sortir del Cafè de Pels , a la tornada de la poma, pots visitar el famós banc de la pel·lícula Sota la mateixa estrella, rodada a Amsterdam el 2014.
CAFÈ 'T SMALLE
Molt a prop de la casa-museu d'Ana Frank , a la carrer Egelantiersgracht, trobem el cafè 'T Smalle (el petit). Ubicat a l'emblemàtic barri Jordaan , que durant segles va ser un dels barris més pobres d'Amsterdam, el cafè 'T Smalle está envoltat de botigues de disseny , galeries d'art i restaurants de menjar internacional.
La cantonada que acull el cafè ostenta dos bells rosers (de roses vermelles), i la terrassa, que espera l'arribada de la primavera s'estén, literalment, sobre un canal.
CAFÈ DE DOELEN
A dos carrers de la poc coneguda estàtua del filòsof Baruch Spinoza , en una cantonada davant d'un bonic canal, es troba el cafè De Doelen. En aquest cafè pugen una mica els decibels. Els grups s'acomoden al voltant de llargues taules de fusta i comparteixen biterballs (similars a les croquetes), salsitxes fumades i pastís de poma.
Les gerres de cervesa i les ampolles de vi allarguen la conversa fins més enllà de la mitjanit. La ciutat emmudeix, fins que tornis a creuar el llindar del cafè De Doelen, els carrers, allà fora, no n'hi ha.
En aquest cafè pugen una mica els decibels.