Vall de l'Itata, Xile.
El viticultor Leo Erazo ha aconseguit que varietats de raïm tradicionals, fins ara subestimades, com Cinsault i Carinyena, es posin de moda. A peu de vinya, treballa amb ceps orgànics de 170 anys cultivades als sòls volcànics de la regió del sud de la Vall de l'Itatá, a Xile. I és tot un exemple per al creixent moviment del vi natural d'Amèrica del Sud, després d'haver-se format amb els millors, des de Swartland, Sud-àfrica fins Mendoza. La darrera aposta ha estat construir un celler alimentat d'energia solar: neutra en carboni.
Aquesta entrevista és part de "The World Made Local", un projecte global de Condé Nast Traveler a les set edicions internacionals, que dóna veu a 100 persones a 100 països per descobrir per què el seu propi territori hauria de ser el teu proper destí.
Parla'ns del panorama vitivinícola xilè:
Xile, el vuitè productor de vi més gran del món, s'ha centrat durant molt de temps en grans negres de Syrah, Cabernet Sauvignon i Carménère, procedents de vinyes plantades a més de 1.200 metres d'alçada. Tot i que el vi, generalment, es produeix a partir de vinyes plantades en terrers plans, la tendència ara posa el focus en vinyes velles amb terres de granit. En els darrers 10 anys, han sortit a la llum molts projectes d'aquest tipus, artesanals i en paral·lel, existeix una escena al món dels vins blancs molt emocionant, que segueix creixent amb varietats com Chenin Blanc, Sémillon i Riesling. En el meu cas, he començat a fer estils més frescos de blancs a terrenys de pissarra, en una nova regió costanera.
Com és la teva feina?
Cadascun dels meus tres projectes és un desafiament meravellós . Després de viure a Sud-àfrica, vaig tornar a Xile i em vaig associar amb Justin Decker el 2011, per enfocar-me en la varietat Carinyena, amb ceps vells, plantats en sòls granítics. Així va sorgir Rogue Vine . D'altra banda, Als vinyaters braus és un homenatge als viticultors que han mantingut vius els ceps tots aquests anys. El projecte inclou una part social molt important. Mentre treballo amb ells m'asseguro que se'ls pagui de manera justa pel raïm. I en aquesta nova vinya al costat de la costa, a Cobquecura, el terra conté molta pissarra i esquist. M'encanta perquè té un enorme potencial pel que fa a complexitat i caràcter petri del futur vi.
L'enòleg i viticultor, Leo Erazo.
Digue'ns alguns enòlegs a seguir a Xile.
Hi ha una nova onada de joves a Itatá , especialistes i incondicionals de la viticultura orgànica. La veritat és que el futur és brillant amb noms com Jorge Cotal, apassionat de la Cinsault, o l'enòloga australiana Alice L'Estrange of Strange Grapes , que treballa amb agricultors sostenibles a Bío Bío e Itatà.
On menges i prens vins quan ets fora de servei?
Quan visito Santiago sempre sopar en dos llocs: 99 Restaurant i Ambrosia Bistro . Un lloc genial a Providència, 99. Té una fantàstica carta de vins naturals creada per la sommelier Macarena Lladser que combina amb el menú de sis plats. A Ambrosia, sempre demano el saborós peix de roca del Pacífic de la xef Carolina Bazán . Més a prop de casa a Coelemu, regió del Bío Bío, Esborra Bar de Vins s'enfoca a vins naturals elaborats per petits productors.
Què t'emociona de Xile en aquest moment?
Xile està entrant en un moment històric decisiu. Els xilens tenim la possibilitat de canviar la Constitució. Xile ha passat per bons temps en termes d'economia forta, però la societat exigeix més en matèria d'atenció social i igualtat. Els indígenes maputxe estan jugant un paper important i és emocionant veure com serà el nou Xile, fet pel poble, per al poble.