Mallorca era el viatge de les seves vides.
Et recordes de aquell primer viatge que vas fer amb les teves amigues? Soles, sense pares, sense professors. Aquells dies que eren llibertat pura. Estiu invencible i interminable. Però de debò. Perquè, probablement, encara eren anys d'universitat. O el pas de l?institut a la universitat. Recordes aquell viatge?
Per a molts potser va ser un interrail. Aquest bitllet màgic amb què moltes ens estrenem en els viatges en solitari internacionals. Carregant amb la motxilla. Dormint en albergs i hostals dels quals potser avui fugiríem. Aquest viatge, aquests moments, són els que rememora la pel·lícula El viatge de les seves vides (estrena a cinemes el 23 de juliol).
Motxilla i al camí.
Tres amigues, Kate (Jenne Seagrove), Liz (Sally Phillips) i Cassie (Kelly Preston), es reuneixen al funeral d'Anna. Fa 30 anys totes quatre eren inseparables i van segellar la seva amistat en un interrail per Europa que van acabar a Mallorca. La mort d'Anna és un recordatori trist d'una promesa que van deixar sense complir: tornar a Mallorca, a ballar a la bola de la discoteca Déu i veure els llums de la catedral de Santa Maria de Palma.
Però l'Anna s'avança. Sabent que es reunirien al seu funeral els deixa una carta, amb quatre bitllets: un per a cada amiga i el quart per a la seva filla. Vol que la portin a recórrer de nou els passos del millor viatge de la seva vida.
La premissa del film va néixer de l'experiència personal de la directora, Jules Williamson. El 1983 va ser ella amb les seves amigues la que va fer l'interrail per Europa. “Va ser un moment inoblidable, i totes ens vam prometre que repetiríem algun dia el mateix viatge”, compte. Però mai no ho van fer. “Els anys van passar i les realitats de la vida quotidiana ho van fer cada cop més improbable”. I com passa als seus protagonistes, es va recordar d'aquell viatge i aquella promesa quan una de les seves amigues va morir. Aquí va néixer El viatge de les seves vides.
Estacions de tren com a metàfora.
MALLORCA: DESTINACIÓ FINAL
La pel·lícula es va rodar a escenaris naturals i trens reals. Gairebé els mateixos que van passant. Comença a Londres i Surrey. A l'estació de King's Cross agafen el primer tren camí de París. A París, recorren diferents barris: tornen sobre els seus passos a l'hostal hostal de Montmartre. I milloren alguna cosa anant de compres no lluny de la Torre Eiffel.
La següent parada és Barcelona. Però es llancen a baixar-se a Girona (tot i que van rodar aquestes escenes a Alacant i Barcelona), atretes per un festival folklòric. Una bona excusa per deixar-se portar i acabar, sense voler-ho, en un tren amb destinació a Itàlia, no a Barcelona. L'aventura aleshores es complica per complir l'itinerari: arribar a Mallorca el 2 de febrer, un dels dos dies de l'any (l'altre és l'11 de novembre) en què la llum del sol entra directa per la rosassa de la façana principal per reflectir-se sobre la paret occidental, formant amb la seva llum un vuit colors. Un nombre simbòlic per a la fe cristiana.
Aquest dia, a Palma, se celebra la festa de la Candelaria. I sol atraure milers de persones a la catedral per veure l?espectacle natural de llums. Tot i les complicacions, van aconseguir rodar dins del temple.
A Palma de Mallorca.
VIATGES DE DONES
Encara que no era un objectiu en origen, El viatge de les seves vides és també una reivindicació de la dona de mitjana edat. D'aquest grup social que són grans viatgeres. Segons alguns estudis, suposen fins i tot el 60% del turisme. Viatgen amb altres amigues, amb parella, i són molt atrevides. No obstant, estan molt oblidades al cinema ia les publicitats turístiques.
“Moltes dones de certa edat senten que s'han tornat invisibles, quan no hauria de ser així. Ets tan important, poderosa i plena de vida com quan tenies 18 anys. No ho has d'oblidar”, diu l'actriu Jenny Seagrove, que interpreta Kate. “No hi ha prou pel·lícules sobre dones de 50 i escaig. Aquesta era una d'ells i tracta sobre com créixer com a persona, com trobar l'alegria a la vida i sobre canviar i com voler-se tal com una és. De com recordar qui ets i retrobar-te”, explica a les notes de producció Kelly Preston. Aquesta pel·lícula, a més, és l'últim treball de l'actriu (també dona de John Travolta) que va morir el 2020. Així que és un viatge amb més significat encara. **
Entrant a la Catedral de Palma el 2 de febrer.