“El camí és tan important com el destí”, subratlla Camille Goutal, que es defineix com una viatgera camaleònica. “M'agrada sortir-me de les rutes freqüentades i m'hi adapto fàcilment: m'agrada viatjar amb família o amics; allotjar-me a hotels agradables oa cases locals. Munto molt a cavall i gaudeixo explorant llocs desconeguts. És la meva passió, descobrir llocs increïbles, plens d'història, on vagi poca gent. Tinc moltes guies de viatge a casa, per cada país dec tenir-ne tres o quatre”, afegeix.
Així que, inevitablement, la celebració dels 40 anys de Goutal Paris ha de ser una celebració del viatge, a més d'un homenatge a la feina que va fer la seva mare, Annick Goutal, al capdavant d'una de les primeres cases de perfums nínxol del món.
Annick Goutal al Perú, el 1978.
Des que va néixer l'icònic Eau d'Hadrien el 1981, el viatge ha estat present. Notes de llimona siciliana, aranja, mandarina verda, ylang-ylang i bergamota componen el suc més emblemàtic de la maison, que es va inspirar en els paisatges de la Toscana i en les tribulacions de l'emperador Adriano, narrades per Marguerite Yourcenar a la seva cèlebre Memòries d'Adriano.
I és que la cultura, la poesia i la natura també són pilars que ens han portat a recórrer amb els sentits alguns dels racons més especials del globus: Ninfeo Mio evoca el Jardí de la Nimfa de Roma; Eau du Sud, els records de la casa familiar d'Aix a Provence; Duel, el bosc de Brocéliande, a Bretanya; Sables, els moments de felicitat d'Annick amb el seu marit a Còrsega; Ambre Fetitxe, els mercats d'espècies, cuir i essències de l'Orient Mitjà; Un Matin d´Orage, un jardí de Tòquio.
La casa d'Annick Goutal en rue de Boulangers.
“Amb només olorar-los un se sent transportat a un altre lloc”, ens explica Camille, al capdavant de la firma des del 1999. Potser L´Ile au Thé sigui el més lligat a l´aventura. Va néixer d'una escapada de Camille amb la perfumista Isabelle Doyen a l'illa coreana de Jeju, on van visitar els camps de te. “Vam veure volcans, platges de sorra blanca, penya-segats assotats pel vent, vergers de mandarines... Va ser una exploració molt boja que ens va inspirar moltíssim”.
Les notes olfactives ens poden portar, fins i tot, a països que no hem visitat. “És el que fa que el perfum sigui màgic –sosté Camille–. Tots tenim al cap olors que ens fan pensar a la platja, el sol, el bosc. Hi ha a l'imaginari col·lectiu. És el cas, per exemple, de Songes, inspirat en illa Maurici, que immortalitza un dels meus records olfactius més significatius. Em va portar gairebé cinc anys trobar l'equilibri entre evocar el dia i la nit, el sol i la lluna, allò floral i allò especiat.
Annick Goutal, que va ser nena prodigi, pianista i model abans que perfumista, als 80.
Un altre exemple seria la nostra espelma Foret d´Or, que et porta immediatament a l'olor d'un arbre de Nadal, a prop de la xemeneia”. Per què és tan important viatjar? “Per evadir-nos de la rutina i descobrir noves cultures. És una oportunitat per conèixer gent i descobrir altres formes de vida. A mi em manté viva”.
Preservar la perfumeria com a forma d'art també és fonamental, ja que barreja història, tradició i art de viure. “Molts museus intenten preservar i sublimar aquest savoir faire que millora constantment alhora que conserva les tècniques tradicionals. Al sud de França tenim Grasse, la ciutat dels tarongers i bressol de la perfumeria, però altres països –a l'Orient Mitjà, per exemple– també tenen aquesta cultura”.
Boutique Goutal Paris a la rue de Castiglione.
"Un perfum apel·la als sentits ia l'intel·lecte”, remata. Igualment, Camille busca protegir els valors de la seva firma, essencialment la llibertat. “La que va tenir la meva mare de fer allò que volia, quan ella volia. La de seguir els instints. Per crear Ce Soir ou Jamais, una obra mestra fruit d'una obsessió, va treballar durant 15 anys. Es va permetre a si mateixa temps per assolir la perfecció: un rosa salvatge, seductora i natural. Vull ser honesta amb allò que ella em va transmetre: oferir bellesa i fer-ho tan bé com sigui possible”.