Nota mental a enregistrar-se a foc: l'objectiu és arribar i arribar bé
Queda bé, eh. Al cap, la idea de la carretera per davant i tu al volant queda de luxe, molt de filtre València. Tanmateix, tens un nervi rar, més de por que d'emoció davant el teu primer viatge amb cotxe després de l'estat d'alarma. Normal, han estat sis mesos gairebé sense conduir i, encara menys, en un trajecte tan llarg. Posar-se de nou als comandaments, imposa.
Els caps de setmana de primavera solen registrar “un increment de trànsit als principals itineraris, carreteres nacionals, autopistes i autovies cap a les zones del litoral i costa, segones residències així com a zones d'oci i esbarjo properes a nuclis urbans”, expliquen al web de la Direcció General de Trànsit (DGT).
El nombre més gran de desplaçaments sol registrar-se els divendres en sentit eixida dels grans nuclis urbans entre les 17.00 i les 22.00 hores; els dissabtes, també en direcció sortida, de les 10:00 a les 13:00 hores; i els diumenges, a les entrades als grans nuclis urbans des de les 19.00 i fins a les 22.00 hores.
Des de BlaBlaCar, app creada per connectar conductors que tinguin places disponibles als seus vehicles amb passatgers que busquen un viatge, confirmen que les reserves d'aquesta setmana han arribat a el 70% de les que van tenir per aquestes mateixes dates el 2019. “Aquest cap de setmana hi ha més de 20.000 viatges publicats, assolint nivells de l'estiu del 2020. Els viatges més sol·licitats són des de l'interior cap a la costa, sobretot cap a la Mediterrània”, confirmen a Traveler.es.
Portar roba còmoda, una temperatura adequada al cotxe (21ºC), viatjar amb el cinturó de seguretat posat, respectar els límits de velocitat, parar cada dues hores a tot estirar, ser prudents… són bàsics que la majoria dels conductors ja tenim interioritzats. Tot i això, davant aquest primer viatge després de la fi de l'estat d'alarma sorgeixen dubtes, potser nous, que experts del RACE (Reial Automòbil Club d'Espanya), de PROVIAL (Associació de professors de formació viària) i de BlaBlaCar ens ajudaran a respondre.
SIS MESOS SENSE FER UN VIATGE LLARG, AIXÒ EN QUÈ ES TRADUEIX?
“El més important és una pèrdua dhàbits. Quan estem força setmanes sense conduir, un perd la pràctica diària que és la que el fa tenir una sèrie d'hàbits, com estar pendent del trànsit”, explica a Traveler.es Antonio Lucas, director de Seguretat Viària de RACE.
Els nens han de viatjar sempre als dispositius de seguretat
Pilar Prieto, presidenta de PROVIAL, concreta alguns aspectes. “Hi ha hagut gent que ha estat molt de temps confinada i la percepció de les distàncies, de les mesures del cotxe i les velocitats es veu alterada quan fa molt de temps que estàs tancada”. Davant això, recomana que ens acostumem a mirar lluny de nou.
A causa de la pèrdua dhàbits, és probable que el nostre temps de reacció també s'ha vist afectat. “Des que perceps el problema fins que reacciones, en la situació prepandèmica estàvem en un segon o tres quarts de segon. Actualment, estem observant en els qui no han pogut conduir, el seu temps de reacció es veu augmentat a segon i mig i dos segons, que és semblant a conduir amb fatiga extrema o, fins i tot, amb símptomes d'alcoholèmia estant perfectament bé”. Davant això, augment de distància de seguretat, tant frontal com a lateral, amb altres vehicles.
Tots dos experts coincideixen que la conducció ha de ser atenció total i, és clar, després d'un temps sense fer-ho solem estar més distrets. “No només pel mòbil, sinó perquè quan el conductor se sent aclaparat comença a fer el que no deu: em poso i em trec ulleres de sol, canvi d'emissores, cerques de CD…”, resumeix Prieto.
Prieto parla també de la trucada hipnosi de l'autopista, causada per la monotonia en vies on no hi ha estímuls. “Fa que la nostra percepció de la velocitat real que tenim disminueixi. Això s'està donant encara més perquè el nivell de tensió que portem després de tant de temps sense conduir fa que prestem més atenció a altres coses que a la velocitat. Així que compte en entrar a les ciutats i revisem el velocímetre”.
Per tantes vegades com calgui
Els hàbits costa recuperar-los i hi ha qui arriba a tenir més estrès davant d'aquest primer desplaçament. La bona notícia? Marxen quan “tornes a recuperar aquesta pràctica diària de la conducció”, afegeix Lluc.
QUINA ACTITUD HEM DE TENIR A CARRETERA?
Amb independència que es tracti del primer viatge llarg que realitzem en mesos o no, “hem d'entendre que la via no és nostra, que la compartim tots els usuaris. Cal disculpar tots els errors perquè nosaltres tampoc no som perfectes”, apunta Prieto per, a continuació, afegir: “Compartir la vida i la via amb responsabilitat, paciència, calma i saber gaudir”.
COM HEM D'AFRONTAR AQUEST PRIMER VIATGE?
“Preparant-ho amb temps”, sentencia Lucas en una frase que serveix per referir-se al manteniment previ del vehicle, però també a com ho anem a condicionar de cara al trajecte, a informar-se sobre les vies ia ser conscients que també entra en joc el factor humà.
“Molta gent es posarà a la carretera amb aquesta pèrdua de pràctica al volant, cosa que farà que augmentin els incidents i cal augmentar la seguretat”. A saber, distància de seguretat, vigilar la fatiga, respectar les situacions de trànsit, veure com evolucionen la resta de vehicles, tindre precaució amb les motos, que són usuaris vulnerables, i no posar-se hora d'arribada. “Amb calma, confiança i seguretat, però amb precaució”.
I un apunt més, l'atenció ha de ser fonamental en els trajectes curts i en les vies secundàries perquè estant a destinació també es produeixen accidents.
FEM UNA PROVA ABANS?
Després de tant de temps sense fer un viatge llarg, realitzant únicament trajectes curts o fins i tot sense conduir, no és sobrer practicar per llocs que ja coneixem.
“L'ideal seria que agaféssim el cotxe per la zona on residim i valoréssim en quines condicions estem perquè potser fer un viatge el primer cap de setmana que podem conduir no és el més adequat. Per moltes ganes que tinguem”, explica Prieto.
En aquest mateix sentit es pronuncia Lucas: “Potser sí que sigui convenient fer petits desplaçaments abans del viatge per tornar a prendre contacte amb el vehicle i tornar a tenir aquesta percepció de com rebem la informació, l'anticipació necessària que hem de tenir, com veiem el trànsit… Sembla que ho anem automatitzant, però la pèrdua d'hàbits pot ser que ens sorprengui o que si sorgeix un incident triguem més a reaccionar”.
I SI SÍ QUE HE ESTAT CONDUINT DURANT TOTS AQUESTS MESOS?
En aquests primers trajectes més llargs, s'ajuntaran conductors que són conscients que fa temps que no condueixen amb els que van molt ràpid perquè no han deixat de fer-ho.
“Conduir en un gran desplaçament és molt diferent de conduir en petits desplaçaments urbans o coneguts”, assegura Lucas, que apunta la importància de ser previsors pel que fa a velocitat, de mantenir les distàncies de seguretat amb altres vehicles, de senyalitzar les maniobres i de ser molt conscients que molta de la gent que es posarà a la carretera potser no tingui aquests hàbits.
“Aquests conductors que han trobat vies amb poc trànsit, on s'ha assumit més risc per velocitat, han de recordar que és fonamental conduir amb precaució i de manera preventiva”, subratlla.
“Els conductors que han tingut desplaçaments curts i ara en faran un de gran, han de ser conscients que és una manera diferent de conduir i que cal estar preparat”.
COM PREPAREM EL COTXE?
Era gairebé com un ritu. Totes les vacances d'estiu començaven abans de posar-se a la carretera, amb la visita a la benzinera o al taller per fer una petita revisió mèdica al cotxe i comprovar que tot estava en ordre.
Això és el que Lucas ens convida a fer per anar recuperant el contacte amb el vehicle. “La pressió correcta dels pneumàtics, la roda de recanvi, que només ens en recordem quan ens cal, veure que hem tret les fulles que han pogut caure i aixecar el capó del cotxe, comprovar que la bateria funciona correctament”.
També ésser previsors i fer un repàs d'aquestes coses que podem necessitar en cas d'emergència. “Per exemple, incorporar a la nostra agenda el telèfon de l'assistència, els elements de seguretat, l'armilla reflectora, la llum d'emergència V-16, que entrarà en vigor en uns mesos”.
I, per descomptat, abans de començar a conduir, prendre'ns dos minuts per veure que tot estigui bé. “Com quan eres a l'autoescola, el que ens deia el professor de revisa els miralls. És un bon exercici”, indica Lucas que, a continuació, destaca també la importància de fer un bon reglatge del reposacaps i recorda que els nens han de viatjar sempre amb el sistema infantil de seguretat.
CADA QUANT PAREM?
La lògica diu que cal parar quan es noti cansat sense arribar a superar les dues o tres hores de conducció seguides. No obstant això, “en aquest context es recomana no superar l'hora o hora i mitja, encara que no tinguem cap símptoma de cansament”, explica Prieto.
Això sí, no val parar de cap manera. “Convé mobilitzar el vehicle, baixar-se, caminar, mullar-se la cara amb aigua fresca”, enumera la presidenta de PROVIAL.
A més, Prieto subratlla la importància de no enganyar l'organisme i de aturar així que detectem el mínim signe de cansament, encara que faci 40 minuts que hàgim començat a conduir. “Això de “em noto una mica cansat i em prenc un cafè o qualsevol cosa que tingui cafeïna” és un greu error perquè el nostre cos ens està enviant un senyal i la cafeïna el que fa és tapar-ho. Després podem tenir l'efecte rebot en què ve un cansament terrible i no pots reaccionar a temps”.
QUINS SÓN AQUESTS SENYALS DE CANSANCI?
Entre altres símptomes, picor d'ulls, incomoditat al seient o engarrotament, sobretot, a la zona cervical. “Sembla que vas pujant les espatlles i és quan t'intentes relaxar, però es produeix d'una manera tan gradual que no te n'adones fins que sents dolor”, explica Prieto.
Parlant de la fatiga, Prieto també recomana que els altres ocupants del vehicle no s'adormin durant el trajecte. “En un gran percentatge de casos de conductors que s'adormen al volant, molts dels ocupants anaven adormits. La somnolència té a veure amb l'avorriment”.
EN CAS D'ACCIDENT…
Segons Prieto, les previsions en aquests primers viatges és que es produeixin col·lisions i frecs per abast, “el típic copet aquí i copet allà”.
Davant això, la presidenta de PROVIAL demana evitar l'efecte tafaner: mantenir la velocitat i no baixar-la per mirar. I ens recorda la regla PAS: protegir, avisar i socórrer. “Parem en un lloc segur, truquem al 112 i, després, socorrem en la mesura de les nostres possibilitats”.
Si el sinistre el tenim nosaltres, “baixa't del cotxe, respira, sent-te afortunat que no ha passat res perquè l'important és que tots estiguem bé. Els danys materials no són cap problema”.
ALGUNA RECOMANACIÓ SI COMPARTIM VEHICLE AMB PERSONES AMB LES QUALS NO CONVIVIEM?
Abans del viatge, des de BlaBlaCar indiquen que el propietari del cotxe faci una neteja i desinfecció prèvia del vehicle, prestant especial atenció a les superfícies que poden estar en contacte amb les mans com, per exemple, els tiradors de les portes.
Durant el trajecte, és clar, fer ús de la màscara, una cosa obligatòria quan es viatja amb no convivents. En aquest sentit, recomanen evitar menjar o beure durant el viatge tret que sigui necessari. A més, insten a mantenir una bona higiene de mans ia portar, sempre que sigui possible, les finestretes baixades per garantir la bona ventilació.
Finalment, aconsellen mantenir la distància de seguretat en la mesura que sigui possible, tant fora com dins del cotxe. Això de saludar amb la mà o amb dos petons? Encara no.
I sí, encara a risc de ser obvi, qualsevol persona que tingui símptomes compatibles amb el Covid-19 s'ha d'abstenir de viatjar.