La mare Tere, un dels més de 600 bars que té la ciutat de León.
Existeix a Lleó un misteri difícil de desentranyar, més fins i tot que esbrinar per fi si el Calze de Donya Urraca de Sant Isidor és en realitat el Sant Grial o no. Es tracta d'aquest menyspreu cap al nostre que ja us hem parlat en alguna ocasió a Traveler.
Ho practiquem de manera innocent quan pressuposem que tot el que és bo de la ciutat no ho és tant senzillament perquè es tracta del normal. Però, des de la perspectiva llunyana i objectiva (val, potser una mica nostàlgica) dels que vivim fora, et podem assegurar a tu, que tens la sort de residir a Lleó, que la manera d'entendre la vida i la manera com transcorre el dia a dia a la ciutat del Bernesga no és ni tan quotidiana ni tan habitual.
Per això, perquè no necessitem mai més que hagi de venir la capitalitat gastronòmica del 2018 a recordar-nos que a Lleó es menja de meravella i que el nostre producte de proximitat és un rebost inesgotable d'ingredients de qualitat, aquí van una sèrie de motius pels quals Lleó és la millor ciutat per viure encara que a nosaltres ens costi una mica creure-ho.
Catedral de Santa Maria de Regla de León, coneguda com la Pulchra Leonina.
1. PERQUÈ NO NESITES EL MÒBIL PER QUEDAR
Si ets anterior a la generació millennial és probable que hagis passat part de la teva adolescència esperant –a l'hora acordada el dia anterior– que arribessin tots i cadascun dels teus amics al rellotge de Santo Domingo o assegut als finestrals de BBVA o als bancs de la Pícara. Però no, no m'hi estic referint, sinó al moment actual, al del telèfon mòbil i la instantaneïtat.
A Lleó és gairebé segur que de tornada a casa des de la feina, quan pares a comprar el pa, si visitaràs la teva àvia, a portar el gos al veterinari o si has quedat amb una cosina per anar de compres. atrapat a qualsevol dels seus més de 600 bars ** prenent alguna cosa sense ni tan sols haver-t'ho proposat.
Sempre hi haurà algú, algun conegut, amic, veí, cosí segon, cap, empleat, enemic... a qui convidar o per qui deixar-se remenar a 'l'hora' dels vins, aquell forat espai-temporal que altres anomenen aperitiu i en què comences amb una copa de Prieto Picudo o un curt de cervesa i acabes… acabes com acabes: menjant o sopant sense ganes a casa perquè no t'atreveixes a confessar que ja t'has menjat cinc o sis tapes abans. Cosa que ens porta al punt 2.
A Lleó no cal quedar a la plaça de Santo Domingo per acabar prenent alguna cosa en un bar.
2. PERQUÈ POTS MENJAR SENSE HEU DE PAGAR PER AIXÒ
Les tapes a la ciutat són gratuïts amb les consumicions. I en aquest cas el període temporal abasta des del desdejuni fins a l'hora de les copes. Et despertes amb el minicruasán del París , amb els montaditos de Flecha , amb la punxa de truita dels Caragols (Racó Conde Rebolledo, 13) o del bar del Col·legi de Metges i acomiades el dia de matinada acompanyant el gintònic, a més de amb música , amb una ricura de pernil tallat que desfila a safates pel bar de copes Luna 9.
Per dinar o sopar pots optar per les tapes més tradicionals i demandades de la capital, com les patates picants del Flechazo, la croqueta del Rebot (Plaça San Martín, 9), la pizza de la Competència, les sopes d'all de Camarote Madrid o l'embotit d' Entrepeñas . O deixar-te temptar per altres de més elaborades com les que ofereix El Palomo, un bar familiar –amagat al número 8 de l'encantador carreró Escalerilla– que sol sorprendre amb les seves variades preparacions, des d'una lasanya de verdures fins a un xampinyó gratinat.
El Palomo, un bar familiar que sempre sorprèn amb les tapes elaborades.
Però no et confonguis, que ens agradi anar al que és segur amb els plats de tota la vida no vol dir que a Lleó el sector de la restauració romangui immòbil o ancorat en el passat.
Pràcticament cada mes la ciutat rep amb expectació l'obertura d'algun local que arriba amb moltes ganes i decoració de disseny per animar les nostres barres i taules: Kamado Asian Food (què fa un oriental com tu en una ciutat com aquesta?) , KOOK Premium Beer (cerveses premium amb sabor internacional) o La Bonita (i el seu tracte encantador) .
Gràcies a Kamado Asian Food a Lleó es pot tastar cuina urbana oriental.
3. PERQUÈ ELS GRAUS DE SEPARACIÓ ES REDUIXEN AL MÀXIM
Si el joc Six Degrees of Kevin Bacon dicta que tots estem a un màxim de sis graus de separació de l'actor de Mystic River (jo, per la meva feina, n'estic a dos, així que les meves amigues, la meva família o qualsevol que em conegui, per tant, estaria a tres) , imagina't com de reduïda és la distància entre els propis lleonesos… Som com un microFacebook (que ha reduït a tres i mig el número) o, més ben dit, com Islàndia, on (a causa de l'escassa població i de les distàncies curtes) dos és el grau màxim existent entre els habitants de tot el país.
D'acord, això que pot semblar a priori negatiu en el cas d'enganys, infidelitats o comentaris desafortunats o malintencionats, és en realitat la base de les comunitats benvingudes, aquelles en què la gent es coneix, es recolza i es presta ajuda.
Sense anar més lluny, fa un parell de mesos va aparèixer a les xarxes socials la notícia que es perdrien per falta de matriculació d'alumnes dues places de professors al Cicle Formatiu de Grau Superior de Vidriera Artística de l'Escola d'Arts de Lleó i la resposta va ser tan immediata, efectista i efectiva que, al cap de dos dies, la quota mínima estava coberta. La pena és que no ens adonem del valor de les nostres coses, com en aquest curs, l'únic d'aquest tipus a nivell nacional, fins que estem a punt de perdre-les.
L'Escola d'Art de Lleó ofereix un peculiar i atractiu curs de Vidriera Artística.
4. PERQUÈ LES DISTÀNCIES SÓN CORTES
En menys d'una hora caminant es pot travessar la ciutat de punta a punta: des de Mariano Andrés a la cruïlla de Michaisa, des del Creuer a la Candamia. I si bé per aquest motiu l'ús del taxi pot semblar inútil, la veritat és que són d'agrair quan estem a -10 ºC la nit de Cap d'Any o volem tornar a casa a l'alba després d'haver començat a prendre curts a l'hora dels vins del dia anterior.
Això sí, no perdis el temps aixecant la mà a l'estil Carrie Bradshaw a Sexe a Nova York per aturar-ne un, perquè a Lleó cal anar-los a buscar a les parades de taxi oficials. Ah! i procura portar efectiu, ja que n'hi ha molts que no porten dispositiu per cobrar amb targeta.
Trigaràs menys d'una hora caminat fins al parc de la Candamia des de qualsevol punt de Lleó.
5. PERQUÈ ÉS MOLT MÉS QUE UNA CRUÏLLA DE CAMINS
Els romans eren experts a assentar els seus campaments a llocs estratègics. I d'aquelles pólvores de les Legio VI Victrix i la Legio VII Gemina vénen aquests fangs. Sempre es fa al·lusió al fet que Lleó és a prop de les platges asturianes, a meitat de trajecte del Camí de Sant Jaume o bé encaminats cap al sud per la Ruta de la Plata.
Això em responen els lleonesos a qui pregunto els motius pels quals Lleó és la millor ciutat per viure quan ells, afortunats tots, tenen a pocs metres de casa seva una de les escasses obres de Gaudí fora de Barcelona: La Casa Botines (1893) . Hem de començar a ser conscients que Lleó no és genial per estar a prop o de camí a altres indrets genials, sinó per tot el patrimoni artístic, arquitectònic, cultural, gastronòmic i natural que posseïm.
En un llibre de 2008 editat per la llavors Caja España, avui Caja España-Duero (l'entitat financera propietària de l'edifici que el gestiona a través de la Fundació Obra Social de Castella i Lleó), i titulat L'edifici Gaudí de León Casa Botines, diversos arquitectes i entesos a l'obra de l'artista modernista català descriuen l'edifici com a "genuïnament gaudinià", "la perfecta simbiosi entre estructura i forma". També asseguren que el Gaudí de la Casa Botines és “el Gaudí més arquitecte”.
La Casa Botines va ser inicialment concebuda com un edifici de vivendes i un magatzem comercial tèxtil.
Hi ha persones que viatgen a Espanya des del Japó, la Xina o els Estats Units només per veure de prop l'obra de Gaudí. I els lleonesos la tenim a un pas! A més, des de l'any passat ja és possible visitar l'edifici, declarat Monument Històric Nacional i rebatejat com a Museu Gaudí Casa Botines.
O també et pots acostar a conèixer-lo a l'estil lleonès, és a dir, començant pel bar, perquè sí, fa poc més d'un mes s'he inaugurat a la planta semisoterrani de l'immoble una xampanyeria vellutada anomenada El Modernista que recrea l'ambient art nouveau decimonònic.
A aquest singular edifici cal sumar-hi, és clar, la **catedral gòtica i la seva envejable i destacada col·lecció de vidrieres medievals** el Panteó dels Reis de Sant Isidor i el seu impecablement conservat calendari agrícola que, segons els darrers estudis, seria més bé una representació del pas del temps que de les collites i el Parador de Sant Marc, manat construir per Ferran el Catòlic i tancat fins a nova ordre a causa d'una reforma integral que el tornarà lluent al segle XXI.
Per totes aquestes raons, i altres tantes que se m'hauran quedat al tinter, la propera vegada que et preguntin per què León és la millor ciutat per viure, no arrufas les celles i desdenyis la resposta. Respira fondo, assenteix, recapacita i simplement resumeix al detall com ha transcorregut la teva setmana, perquè estic segura que no deu haver estat ni tan comú ni tan 'normal' com tu et creus.
Les nits al barri Humit de Lleó són infinites.