Sendes d'Arnua, un safari a la muntanya de Lleó
Un safari a Lleó? A la muntanya? No és una estratègia de màrqueting, en efecte, és com sona. El costat més salvatge del Vall d'Ancils es descobreix com a resultat del seu aïllament de la civilització, la fauna local i, principalment, per una reserva en què el bisó europeu regna a plaer. De fet, és l'únic lloc d'Espanya on veure'ls amb semillibertat i sense necessitat d'intervenció humana per sobreviure.
"A més, comptem amb diverses desenes d'exemplars de cavalls pottoka en estat salvatge, cosins dels cavalls que van habitar la serralada cantàbrica, a la mateixa època que els bistonts", explica Rubén Sánchez, un dels fundadors de Sendas de Arnua, un projecte únic –vinculat a l'Ajuntament de Riaño ia la Fundació Vall del Bison que fomenta la cria i recuperació dels animals– a les muntanyes de Riaño – a la zona oriental de la muntanya de Lleó, confrontant amb la part lleonesa dels Pics d'Europa, Astúries, Palència i Cantàbria– dedicat a l'exploració i divulgació de la bellesa del Vall d'Anciles.
Sendes d'Arnua
El equip que conforma Sendas de Arnua –amb experiència en el món de la comunicació, les finances, el turisme i el medi ambient– baixa de la muntanya de Riaño, per la qual cosa el seu vincle amb la comarca és més que estret. "En el meu cas, vaig deixar la meva Barcelona natal fa molts anys per venir al poble on va néixer la meva mare i els meus avis, molt a prop de Riaño", explica Sánchez.
"El nostre objectiu principal ia mitjà/llarg termini és retenir talent a la zona, la qual cosa, en el context de l'Espanya Buidada és un doble repte, ja que també intentem atraure gent a la nostra comarca perquè es puguin quedar a viure”. Un amor per la terra, on abunden paisatges de somni formats per valls, muntanyes i boscos, petites poblacions de tradició rural i ramadera i una cultura per descobrir.
Sendes d'Arnua
Arnua és un nom de la llegenda vadinenc , de les tribus càntabres que van habitar aquestes terres abans de l'arribada dels romans. Per això el seu eslògan és el del Retorn a l'Origen, en què es mantenia un vincle amb la natura i que ara és part del context de l'Espanya Buidada i aquells pobles que s'han anat deshabitant a poc a poc.
"A moltes persones ens atrau aquesta sensació de viure en un lloc buit i remot, encara que sabem que és conseqüència d'un problema endèmic al 80% del territori espanyol", detalla Sánchez, conscient que viure a la zona no és per a tothom, però sí per a aquells que busquen tenir una qualitat de vida diferent englobada d'una sensació de llibertat.
"Tot té la contrapartida, cada cop tenim menys serveis, poques oportunitats laborals i poca capacitat de reclutar quan hi ha feina", segueix, alhora que dóna llum davant una altra de les bondats de Sendas de Arnua, que és la de crear enllaços amb negocis de la zona i recolzar-se els uns als altres, desestacionalitzant el turisme per permetre's assentar població.
"Som conscients de la dificultat, però cal intentar-ho. I per això, qualsevol petit projecte de emprenedoria a la zona requereix tot el suport del món".
Sendes d'Arnua
UN DIA DE SAFARI: ÍNTIM I PERSONAL
Durant unes quantes hores, la reserva natural de més de 500 hectàrees on viuen els animals salvatges de la zona s'obre davant dels teus ulls. L'itinerari programat per l'equip de Sendas de Arnua s'inicia a Riaño i un cop s'arriba a la reserva ia la Vall d'Anciles, es condueix durant dues hores i mitja en un 4x4 per buscar la fauna, fent parades fora del vehicle per a lobservació.
Els animals es deixen veure a qualsevol lloc del recorregut, de vegades a tan sols uns metres i acostant-se al cotxe –encara que es manté una distància prudcencial a causa de la seva imprevisibilitat– i d'altres, gràcies a uns prismàtics , al cim de les muntanyes.
Alguns són els cavalls pottoka, búfals , cérvols, isards, cabra salvatge, guineus, senglars, llops i molts tipus d'aus , entre elles l'àliga reial, l'aufrany o el voltor isard, així com cinc exemplars de bisó –que formen part d'un programa de recuperació i cria d'un animal que va estar a punt d'extingir-se al segle XIX–, l'herbíbor més gran d'Europa, una imatge impressionant quan es veu en viu.
L´experiència es completa amb un petit aperitiu (sorpresa) amb cafè i te mentre s´observen els paisatges que envolten la reserva. "Potser aquests paisatges sigui el més inesperat del viatge", recalca Rubén. “Ens ho comenten molts clients: no es poden creure que tinguem llocs tan espectaculars tan a prop de casa”.
Sendes d'Arnua
Si d'alguna cosa en sap Rubén, també fotògraf i viatger , és de paratges impressionants. "Durant la meva carrera com a fotògraf de viatges, a més, especialitzat en paisatges, he pogut visitar llocs increïbles del planeta com la Antàrtida però puc assegurar que els paisatges de la muntanya de Riaño són únics i mai no deixen d'impressionar-me. Per mi, la seva particular bellesa rau en aquesta barreja de lloc aïllat i silenciós , muntanyes nues de roca calcària i vessants de boscos de fulla caduca", continua.
"Aquests boscos de clima atlàntic tenen estacions molt marcades, i la tardor és especialment espectacular", conclou.
Segons ell, un passeig per la muntanya de Riaño fa la sensació d'estar en algun lloc de la Patagònia , aïllat, fred i màgic. "Em produeix una cosa semblant al efecte Stendhal quan ho contemplo. Crec que la muntanya de Lleó té la seva pròpia identitat i personalitat, i no és comparable als veïns d'Astúries i Cantàbria, ja que aquest vessant de la serralada cantàbrica, molt més desconeguda, deshabitada i aïllada, té un paisatge únic”.
Sendes d'Arnua