Claustre del recent reformat Parador de León
Poques ciutats poden presumir de tenir un hotel tan històric i espectacular que gosa mirar-lo de front (i gairebé per sobre de l'espatlla) a la catedral. León sí que pot i això que la seva catedral només és comparable –perdó per alimentar l'eterna rivalitat– amb la de Burgos. Es tracta de l'Hostal de Sant Marc (que de “hostal” en té poc), un dels més bells exemples del plateresc espanyol, que acaba de reobrir les portes després de tres anys de rigorosa reforma i posada a punt que el tornen a situar al capdamunt de la corona de la xarxa de Paradores Nacionals.
Comença així, ara, una nova etapa a la vida d'un complex edifici la apassionant història es perd a les albors de l'Edat Mitjana i que ha vist i servit de tot: hostatgeria de l'Ordre de Santiago, Institut de Segona Ensenyança, Casa de Missioners, escola de Veterinària, hospital penitenciari, casa dels Pares Escolapis, Oficina de l'Estat Major del Setè Cos de l'Exèrcit, caserna de Cavalleria, seu de la Diputació, Diòcesi i Ministeri de Guerra... fins a tètric camp de concentració durant el franquisme i quadra de sementals.
Suportals del claustre del Parador de León
Fer un repàs de la seva història ens portaria diversos articles. Et parlaríem de l'època en què Lleó era un dels punts principals del Camí de Sant Jaume, de els relats que va deixar escrits Quevedo quan va estar pres , de quan Manuel Fraga Iribarne, llavors ministre, el va transformar en Parador Nacional per impulsar el turisme a la ciutat de la seva dona… Però no, el que ara ens interessa és explicar-te com llueix el nou Hostal de San Marcos i per què s'ha convertit immediatament a un dels establiments hotelers més carismàtics i carregats d'art del nostre país.
La decoració és continguda per donar protagonisme a l'art i l'arquitectura
OBRES MAGISTRALS
Comencem per la façana, de la qual s'ha aconseguit esborrar tot senyal de la patologia que presentava la pedra de Boñar on va ser construït (igual que la catedral). A la brillant reforma de l'edifici històric, a càrrec de Mina Bringas, s'ha fet, segons paraules de la pròpia arquitecta, “sempre amb actuacions que no toquen els paràmetres originals, reversibles en tots els casos i respectuoses amb tot: amb el material en si mateix i amb la volumetria dels espais originals”.
Hi destaca la construcció de un nou atri banyat de llum que, dominat per un mural abstracte de Lucio Muñoz, serveix ara com a cafeteria i epicentre social, i com punt d'accés a un extraordinari museu d'art contemporani on s'exhibeixen obres d'artistes tan destacats com Juan Genovés, Antonio Saura, Carmen Laffón, Rafael Canogar, Francisco Farreras o Menchu Gal.
El nou atri servirà de punt d‟epicentre social i de punt d‟accés al museu d‟art contemporani
En total, el nombre d'obres exposades és de 500 i, repartides també per les zones comunes perquè puguin ser gaudides tant pels hostes com pels visitants, inclouen obres mestres de l'art antic que han estat restaurades aprofitant aquests tres anys de tancament per reformes. Entre elles destaquen el relleu del Descendiment o l'altar del Naixement de Crist de Juan de Juni, una peça mestra del Renaixement Espanyol que ha estat restaurada sota els criteris de mínima intervenció i que avui s'ubica al claustre antic; el carreu de cor de l'església, tallada en noguera sense policromar, una de les millors en el seu gènere i època del nostre país; la Immaculada d'Antonio de Pereda i Salgado, l'enteixinat del segle XVI de la Sala Capitular, a més de peces emblemàtiques com els miralls del segle XVIII que presideixen avui l'escala principal.
El relleu del Descendiment, de Juan de Juni, una de les obres mestres restaurades
ARTESANIA REGIONAL I LUXE ESPANYOL
En contrast amb l'exterior i amb l'aclaparador desplegament d'art, la decoració dels interiors és sòbria, continguda, gairebé monacal. El propòsit: no distreure l'atenció i ressaltar la aposta per una artesania regional única que fa connectar el visitant amb la ciutat de León.
El responsable de l?interiorisme ha estat l?Estudi Merry, que s?ha enfrontat al repte com si es tractés de la restauració d?un quadre: “L'Hostal de Sant Marc és tan potent que la decoració no s'ha de notar”, comenta Alfonso Merry del Val.
Elegant sobrietat i artesanies regionals a les habitacions
Per això s'han recuperat més de 600 peces del mobiliari que estaven al Parador abans de la reforma, algunes de les quals s'han reutilitzat amb nous usos, com ara les antigues portes, que s'han transformat en capçaleres de les noves habitacions.
Per a les catifes, Paul Heredia s'ha inspirat en les obres de la col·lecció contemporània del Parador. I per a l'elaboració de les cortines, la firma Gastón i Daniela ha reeditat una tela dels anys 50 d'Arcadio Blasco, coetani de Lucio Muñoz i de la resta d'artistes contemporanis les obres dels quals es poden contemplar a la zona expositiva del nou atri.
A les 51 habitacions** els plaids de llit són les mantes de llana típiques del poble maragat de Val de Sant Llorenç,** a la vaixella del restaurant hi ha peces de fang de Jiménez de Jamuz, un artesà de la localitat de La Bañeza, i els arranjaments florals estan elaborats a la famosa floristeria de María José Ijar, a Lleó.
Un dels espais comuns del Parador de León