Terrassa del Tribeca Snack Bar.
Ja fa un any que el Tribeca Snack Bar va arribar al passatge d'Ordoño per revolucionar el panorama hostaler lleonès amb la seva paret de maó vist, les cadires industrials i aquest encantador pati interior amb concerts en directe (apte també per a no fumadors) . I avui encara ens segueixen sorprenent amb iniciatives alternatives com el seu vermut musical al Mercat Romàntic de la Fundació Sierra Pambley, de llocs de moda, calçat, complements, etc.
Potser han estat pioners, però no són els únics. Una febre per l'estètica vintage sembla haver-se apoderat de la ciutat, que desempolsa les parets originals i les adapta als nous temps amb cartells amb missatges, lletres lluminoses i adornaments d'allò més boig. León es posa ullera pasta: malgrat qui li pesi, aquí també hi ha hípsters. ¿Millor això que només comiats de solter, no?
Vermú musical de Tribeca al Mercat Romàntic de la Fundació Sierra Pambley.
MADE IN ITALY
Per a bogeria de cadires, les de la pizzeria Made in Italy, que –com diuen de forma graciosa a altres ciutats europees– té una Catedral a lentrada. Aquí cada estovalles de quadres és d'un estampat diferent i el minimalisme impera de manera que el local primigeni (veí de carrer) va arribar a tenir tan sols una taula, però res d'això importa quan l'amanida de burrata amb pebrots rostits a foc lent i canonges és ruixada amb un veritable parmesà vell de 24 mesos. Si ja tens decidit anar-hi, quan reservis taula per telèfon, no t'oblidis de fer el mateix amb el tiramisú, si no et quedaràs amb les ganes de provar-ho. Amb autèntica mozzarella i elaborades amb farina italiana 00, les especialitats són la pizza de pollastre casolà al curri i la Made in Italy, a la qual coronen amb un pernil 5 jotes de Huelva.
La marcada estètica de La Mary.
LA MARY
Aquest restaurant va aterrar al Barrio Húmedo amb el seu 'mesura' estètica a l'estil Lázaro Rosa-Violán: rajoles blaves i blanques, pell, vellut, plats pels armaris, ampolles per tot arreu i una il·luminació que més que llums de vegades semblen naus espacials. La Mary ha sabut captivar amb els seus preus un públic habituat a no pagar per les tapes i presumeix de cuina de mercat amb tocs contemporanis que aposta per productes de km 0, com a pebrot del Bierzo, cecina de Lleó o carns Valles de l'Esla. Els caps de setmana sol estar gairebé sempre ple, així que el millor és que vagis amb reserva (a més, són força comprensius i no tenen inconvenient a esperar un grup de cinc noies que s'estan pintant l'ull, perdó, vull dir que estan intentant aparcar al centre) .
En ple Humit
niMÚ TERRAT
A l'àtic de l'hotel Conde Luna, mai el nucli antic de Lleó va tenir tanta primacia en un restaurant de la capital. Creativa, encara que sense oblidar-se de la gastronomia local, la seva cuina competeix amb les vistes a Botines, a la Torre del Gall de Sant Isidor, al Palau dels Guzmans ia la Catedral. Aposta per plats per compartir (xips de patata amb sardineta i ali oli, pizza-tac de mongetes i carn, truita de patata poc quallada amb ceba caramel·litzada, etc.), però també per altres de més contundents, com els calamarsets d'ham al seu tinta amb arròs o els tacs de filet amb patates fregides i pebrots de padró. Val, potser Pascua Ortega no sigui l'interiorista més industrial del món, però en aquesta ocasió no s'ha oblidat dels miralls daurats, dels plats a les parets i de la barreja de cadires de tota mena.
Vistes de Botins des de niMú.
MAMÀ TERE RESTAURANT GASTROBAR
Els més despistats no sabran que el Quixot i els seus jocs 'de taula' han passat a millor vida. Al seu lloc, el Mamà Tere ha posat una mica més de cap a la plaça Major, més concretament un cap gegant d'un rinoceront de vellut blau. Beuen del producte de temporada i per aquest Sant Frolilà tenen preparats uns Ferrero Rocher de botifarra amb formatge fresc i puré de poma àcida arrebossats en avellanes. Aquí les sopes d'all es tornen sofisticades i la carta de vins és com una mena d'oda a la tradició de prendre l'aperitiu, o anar de curts com s'estila a Lleó. L'estic de mànec i pollastre amb salsa picant s'ha convertit en poc temps a la tapa estrella.
Adéu, Quixot. Hola, gastrobar Mamá Tere.
BECOOK
“Aquí ha canviat alguna cosa”, es presentaven al cartell de l'entrada del restaurant Becook. I això, a Lleó, tots sabem que és complicat. Una cuina fresca i urbana ha arribat de sobte i ens ha enxampat a tots per sorpresa. Qui hagi estat podria creure que aquest restaurant queda fora de la línia argumental d'aquest reportatge per la seva decoració senzilla i gens estrident, però és que la cuina del David i el Mario no necessita artificis per diferenciar-se: amb una cuidada estètica que rebutja el que és ordinari i sabors honestos acompanyats de noms creatius: Salmó “perfecte”, Pren pa i mulla! en curri, etc. Veus com sí que són hipster!
*** Potser també t'interessi...**
- 47 coses que cal fer a Castella i Lleó una vegada a la vida
- La millor carn del món, el desdeny lleonès i un caprici de 84 euros
- Lleó és 'mod'
- Castella i Lleó, sense una pedra al camí
- Top 10 de pobles castellanolleonesos occidentals: no només pedres a l'Oest
- Tots els articles de Marta Sahelices
Burguer de Wagyu, chedar, ceba trufada i rucula a Becook.
Algú ha dit Ferrero Rocher de botifarra?