Clint Eastwood, fan número 1 de Tavernes.
És l´únic desert d´Europa. Un paratge de terres dolentes (badlands), àrid, marró, ocre, sec, sequíssim (no arriba als 240mm de precipitacions anuals), torrat per les més de tres mil hores de sol a l'any. Dades, adjectius que han fet i fan del Desert de Tavernes a Almeria tan sorprenent com atractiu. I no només per a caminants, aventurers, sinó i, sobretot, per al cinema.
La seva orografia, la seva llum s'ha fet passar pel Llunyà Oest americà, pel Pròxim Orient, l'Orient Mitjà… Per a Clint Eastwood va ser gairebé una segona casa durant la dècada dels 60. Ell i Sergio Leone amb el spaghetti western van transformar aquest erial en una localització somiada fins a la qual encara avui arriben turistes de tot el món buscant els seus herois del cinema.
Per tot això, l'Acadèmia de Cine Europeu (EFA en les sigles en anglès) ha afegit al Desert de Tavernes a la seva llista de Tresors de la cultura cinematogràfica europea amb què volen “donar a conèixer al públic llocs de naturalesa simbòlica per al cinema europeu, llocs de valor històric que necessiten ser conservats i protegits no només ara sinó per a les generacions futures”.
Fort Bravo, capital del Llunyà Oest a Tavernes.
L'EFA ha elegit Tavernes per les més de 300 pel·lícules que s'hi han rodat des dels anys 50 a avui (això sense comptar videoclips, anuncis…). Sent les dècades dels 50 i els 60 l'edat d'or d'aquest desert d'Almeria, quan Leone va rodar allà La Trilogia del dòlar (Per un grapat de dòlars, La mort tenia un preu i El bo, el lleig i el dolent) entre 1964 i 1966. I ja abans aquestes terres es van fer passar per Orient a Lawrence d'Aràbia (1962) o Egipte a Cleòpatra (1963).
Spielberg també va fer passar el secarral pel desert de Petra a Indiana Jones i la darrera croada. I Bud Spencer i Terence Hill van rodar la seva saga western per allà.
El 2002, Àlex de l'Església va homenatjar el lloc i el western a 800 bales. David Trueba va passar per allà el seu road trip almerienc Viure és fàcil amb els ulls tancats . I entre les produccions més recents que han tornat a Almeria, Exodus, de Ridley Scott; Els germans Sisters, de Jacques Audiard amb Joaquin Phoenix; o les sèries Black Mirror i Joc de trons.
Decorats antics encara es poden veure a Tavernes.
“Aquesta localització icònica no té igual al continent i la seva contribució al món del cinema ha estat enorme”, ha dit el president de l'EFA, Mike Downey, que també ha recordat produccions europees nominades o premiades per l'Acadèmia, com Morvern Callar, de Lynne Ramsay; Germans, de Susanne Bier o Sexy Beast, de Jonathan Glazer.
Dins del Desert de Tavernes encara hi ha tres poblats de l'Oest, decorats d'antigues pel·lícules, avui lloc turístic, Fort Bravo, Oasys i Western Leone.
MÉS TRESORS DEL CINEMA
El Desert de Tavernes és el tresor número 12 de l'Acadèmia de Cinema Europeu, un llistat en què Espanya té dues localitzacions més, importants per la seva aportació al cinema i pel seu valor històric i natural: la Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona, on Orson Welles va rodar Campanes a mitjanit el 1964; i la Plaça Espanya de Sevilla, escenari de Star Wars o Lawrence d'Aràbia.
Entre els altres tresors pel món hi ha museus i centres dedicats a grans cineastes europeus, com el Bergmancenter a Suècia, el Eisensetein Center a Moscou, el Institut Lumière a Lió, el museu Parakhanov a Erevan o El museu de Tonino Guerra a Itàlia; i també paratges com la reserva natural de Hovs Hallar, on Bergman va rodar El setè segell; i llocs com les escales d'El cuirassat Potemkin a Odessa o la sínia del parc Prater a Vienna, on Harry Lime (Orson Welles) es confessava a El tercer home.
Tavernes, el Hollywood almerienc.