La millor opció per conèixer l'Albufera? Amb barca
Posem que aprofites les teves setmanes de vacances per passar uns dies de tranquil·litat a la famosa Cullera. Però després d'uns dies de platja, guinguetes i festa et ve de gust també fer algun pla diferent.
Quines opcions tens? Nosaltres hem pensat en diverses alternatives properes i amb molt contacte amb la natura per si et pica el cuquet aventurer. Véns?
Olor de salnitre i arrossars. Pagesos, garses i vent generós seran els teus companys de viatge de camí al nostre primer must: el famós Parc Natural de l´Albufera. Un dels aiguamolls més reconeguts del país la llacuna del qual se situa a uns 25 quilòmetres de Cullera.
Sorprenentment tranquil·la malgrat la seva extensió, o possiblement per aquesta, l'Albufera dista molt de ser només un reclam turístic. És orgull i vida. Esperit vertebrador i font daliment.
Diversos segles després que la població local comencés a sentir-se atreta per les seves estupendes possibilitats, molta gent segueix depenent d'ella per la pesca, el cultiu d'arròs o la caça.
Per a la gent de la zona l'Albufera és com una mare: la respectarà i cuidarà sempre. I així que vagis entendràs per què.
Els immensos arrossars de l'Albufera
Com dèiem, el Parc de l'Albufera té una extensió considerable. 21.120 hectàrees; que cadascú faci la seva estimació en camps de futbol– pel que conèixer-la íntegrament és una cosa que requereix força temps.
Si la visita és d'unes hores, nosaltres recomanem accedir-hi des del centre d'interpretació o des del embarcador de la Gola del Pujol, on disposen d'observatoris per poder contemplar les aigües tranquil·les i les nombroses espècies d'aus que lloguen els seus racons per uns mesos.
Pots caminar pels voltants o, si ho prefereixes, l'opció preferida dels visitants: fer-te un passeig amb barca. El tour amb barca és una idea molt demandada tant entre els turistes com entre la població local.
Olor de salnitre i arrossars al Parc Natural de l'Albufera
Capitanejades per patrons experimentats, gaudiràs de la llacuna en profunditat i et sentiràs com un personatge de les novel·les de Blasco Ibáñez mentre la sal, el vent i el sol brinquen a la teva pell.
El viatge sol durar uns 45 minuts i no sobrepassa els 5 euros, amb la tranquil·litat que no cal reservar per endavant.
Sens dubte val la pena esperar fins al capvespre per pujar a una de les barques. La quietud, el silenci només esquinçat pels refilets de les aus i de l'aigua en xocar contra el casc de l'embarcació es van imposant de mica en mica, uns màgics i escassos instants, ocàs fugaç.
El capvespre a l'Albufera: un moment màgic
Si no us és possible gaudir d'aquests minuts suspès a la llacuna, no us preocupeu. El mirador de la Gola del Pujol és un bon lloc alternatiu per a aquest fi. La gent hi va com si fos Es Vedrà, a Eivissa. Molts es fan acompanyar per les càmeres, però es guarda el màxim silenci possible, en uns fràgils minuts de col·lectiva introspecció.
No et pots acomiadar de l'Albufera sense prestar-li abans els teus respectes gastronòmics. Aquesta zona de la província de València ofereix, potser, els millors arrossos del país, així com un magnífic marisc i sense oblidar-nos dels seus famosos cítrics.
No obstant ens sortirem de la tradicional paella i les taronges per presentar-te –si no teniu encara el gust de conèixer-vos– el all i pebre, un guisat a base d'anguiles i patates molt estimat pels valencians però encara no gaire conegut fora de les seues fronteres.
És sens dubte a El Palmar on més culte se li rendeix a aquest identitari menjar. De fet, s'han fet nombrosos concursos entre els restaurants del lloc per celebrar aquest plat i determinar qui el prepara millor.
Com que al passeig amb barca no hem caigut a les calmes aigües albuferenques, aquí tampoc ens mullarem: escolliu el restaurant que escolliu per degustar l'all i pebre encertaràs.
All i pebre, no te'n vagis sense provar-ho
De la maresma ens desplacem a la muntanya. Dels joncs, als pins. Del mar, al bosc. Una de les coses fascinants que té aquest racó que envolta Cullera és com canvia el paisatge en pocs passos.
Una terra poc compacta és incapaç de frenar completament el vigor del mar, que es camufla uns quilòmetres endins prenent la forma de aiguamolls.
El sol, aristocràtic, no entén de concessions i encara que els arrossars demanen clemència no l'obtenen, incapaços d'abastar-ho tot i cedint espai a terres més secs, on s'han mudat tarongers, caquis i palmeres.
Aquests veïns no agraden, però, dels apartaments més alts i per tant serà molt estrany que et topis amb algun a La Murta.
La vall de La Murta és un Paratge Natural Municipal (PNM) que està tan sols a 20 quilòmetres de Cullera, encaixonat entre la serra de Corbera –localitat a què després anirem– i la serra d'Agulles.
La visita a La Murta és completament diferent de l'Albufera. L'aroma a salnitre no aconsegueix obrir-se pas fins a aquest bosc, però la fragància del romaní i la farigola ens acompanyaran en tot moment.
La Murta és una vall molt apreciada pels amants del senderisme, dels que opten per les botes en lloc de les sandàlies. Pins, llorers i arboços es bressolen entre centelleigs maragda, així com els arbustos de murta que donen nom al lloc.
La serra de Corbera: un lloc ideal per als més aventurers
Els camins del bosc us poden portar per nombroses rutes. Igual que a l'Albufera, recórrer el Paratge íntegrament portaria diversos dies, temps que no tenim.
Caminar sense rumb –que no és el mateix que perdre's– en contacte amb la vegetació frondosa és tan bona idea com seguir alguna de les rutes ja preparades . A nosaltres ens agrada molt el monestir de Santa Maria de la Murta, que és Bé d'Interès Cultural.
Protegit dels focus urbans més propers, enclavat entre l'espessor de la muntanya, una relaxant sensació de pau travessa el cos quan tafanejes per la senyorial torre, les grans basses o el bonic aqüeducte dels voltants. Un aïllament esglaiador en què els monjos jerònims es van donar a la introspecció.
Les cames demanen més i el rellotge ens fa una picada d'ullet, així que per què no continuar el camí des del monestir fins a la coneguda Creu del Cardenal.
El passeig fins al pic on està clavada la creu, a uns 550 metres d'alçada, adquireix una mica més de dificultat però si se'n va amb calma s'arriba al cim sense problemes. La recompensa seran unes belles vistes del mantell verd que acompanya la vall, i també podrem veure Cullera a la distància.
Monestir de Santa Maria de la Murta
Cullera i els seus voltants formen part d'un tros de terra que carrega amb molta història a l'esquena. Jaciments prehistòrics, ibers, restes romanes, musulmanes o de la reconquesta cristiana tòfonen sense cautela les planes i turons de la comarca.
Malauradament molts es troben molt mal conservats, alguns totalment en ruïnes, encara que sembla que l'administració comença a mostrar interès i està donant uns primers passos contra l'abandó fins ara imperant.
Potser el castell de Corbera sigui la joia de la corona d'aquest conjunt historicocultural a què durant molt de temps es va donar l'esquena i que ara se n'estudia la rehabilitació.
En ruïnes, però encara amb les muralles i la seva famosa torre albarrana dempeus, pels seus racons escoltem murmuris musulmans i cristians.
Durant una època va presumir d'un gran valor estratègic encara que la seva esplendor va quedar enrere fa uns quants segles, com evidencien les restes intramurs.
Tan sols els contraforts de la torre de l'homenatge i uns suposats banys àrabs planten cara encara al vent, la vegetació del lloc i l'oblit, atraient decadència.
Castell de Corbera, lloc estratègic en època de musulmals i cristians
Alguns habitants de Corbera pugen de vegades a imaginar com seria la vida al castell al seu moment de màxima esplendor.
Tot i això, convé pujar extremant al màxim la precaució, vigilant bé per on trepitgem i, si és possible, fer-se acompanyar per algú que conegui el terreny. No hi ha constància de cap incident però en unes ruïnes és millor ser previnguts.
Hi ha alguna cosa sempre malenconiós, màgic, intrigant, atractiu a les ruïnes d'edificis que en el passat es van aixecar altiars. Uns murs que encara llueixen més orgullosos en seguir drets malgrat tants anys i tanta exposició als elements.
Això no treu que sigui important dur a terme treballs de conservació i rehabilitació per aprendre més del passat, augmentar el capital cultural i, per què no, afavorir l'atracció turística.
Cullera, sense anar més lluny, ho va entendre fa anys, com podem veure al seu reconstruït castell. I també el municipi de Simat de la Valldigna, a 25 quilòmetres de distància del nostre punt de partida. La raó per la qual et proposem la visita a Simat és perquè admiris el seu famós monestir.
Els treballs de conservació són imprescindibles per conservar el valor del monestir
Entre tarongers i perfectament condicionat per a la nostra visita. Així ens rep el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, que rep l'apel·latiu de reial perquè va ser confiat el 1298 a l'Ordre cistercenca per part del monarca Jaume II d'Aragó.
Durant els segles d'activitat va aconseguir convertir-se en un important focus de poder a la zona, cosa que queda reflectida en l'extensió i el nivell de les estances monàstiques.
Dins l'horari d'obertura et pots passejar al teu gust pel complex, encara que nosaltres sens dubte preferim la visita guiada, on podràs aprendre sobre l'estil de vida dels religiosos i la importància del monestir al llarg dels anys.
Et trobaràs que en alguns punts el monestir encara estan en fase de restauració però no t'alarmis, és normal.
La desamortització de Mendizábal (primera meitat del segle XIX asseguren els nostres llibres de l´institut) va suposar l´inici del declivi d´aquest centre religiós. Un declivi que no va començar a frenar fins al final de la dictadura.
Va ser a 1991 quan van començar les tasques de reconstrucció i és per això que actualment tots podem gaudir d'aquesta interessant visita.
Claustre del Silenci del famós monestir