Vistes a la vall de La Orotava des del mirador de Humboldt.
Alexander von Humboldt a Tenerife va caminar, va observar i va recopilar molt material, sobretot idees. Idees que sembla que la natura li va xiuxiuejar a l'orella i ell va apuntar amb cap i cor. Va escriure sobre ciència amb el sentiment d'un poeta. Goethe deia que llegir-lo el submergia a les regions més profundes. Encara que en fer cim al Pic del Teide va pujar més alt que els primers aeronautes europeus amb els seus globus. Humboldt va atracar a la rada de Santa Cruz, després d'una visita mínima a l'illa de La Graciosa, el 19 de juny de 1799. Va desembarcar de la corbeta Pizarro, que la Corona Espanyola va posar a la seva disposició, acompanyat d'Aimé Bonpland i els artefactes de mesura dels quals mai no se separava: per mesurar la pressió atmosfèrica, la temperatura, el blau del cel, l'angle de qualsevol cos celeste en relació amb l'horitzó... i un quadern on ho registrava tot. Era un notari amb una notaria a l'aire lliure.
“Descobrim la Punta d'Anaga, però el bec de Tenerife, el Teide, va romandre invisible. En dissipar-se la boira es va poder contemplar la cimera del volcà, per sobre dels núvols” , escriu en relació a aquesta piràmide volcànica oculta en part pel que es coneix com panxa de ruc, que neix al fons de l'oceà, a tres mil metres de profunditat, i puja 3.718 metres per sobre de laigua. El Teide és un més dels tants volcans que hi ha a l'illa; n'hi va haver d'altres que van arribar a ser més alts que ell.
Mapa de la ruta de l'ascens de Humboldt al Pic del Teide al juny de 1799.
Aleshores les Canàries eren un laboratori on es provaven els cultius americans abans d'enviar-los a la península. Tenerife, una illa de prova i error, va connectar de seguida amb Humboldt. Durant els sis dies que va passar a Tenerife, Humboldt va estar a Santa Cruz, La Laguna, Port de la Cruz, la vall de La Orotava i el Teide, en què va fer cim. I va tornar al punt de partida per continuar el gran viatge d'exploració que va dur a terme entre 1799 i 1804 a Amèrica Central i Amèrica del Sud.** Les notes que va prendre van ser més llargues que la seva visita.**
Alguns d'aquests apunts van il·lustrar com promocionar una destinació sense recórrer als tòpics: “L'home sensible a les belleses de la natura troba en aquesta deliciosa illa remeis encara més potents que el clima. Cap altra mansió no em sembla més pròpia per dissipar la malenconia i tornar la pau a una ànima dolorosament agitada que la de Tenerife”. El missatge es va fer viral i van ser molts els anglesos adinerats que van arribar a aquesta selva de llorers, arboços i pins que és Tenerife per curar les tuberculosis, tisi, gotes i reumatismes.
El primer dia de la seva estada li va dedicar a Santa Creu, que aleshores no era capital ni pròspera, però sí un port comercial de pescadors i gent humil. Ho va comparar amb La Guaira, a Veneçuela: “La calor és excessiva, d'aspecte trist. Sobre una platja estreta i sorrenca es troben cases d'una blancor resplendent, amb sostres plans i finestres sense vidrieres, adossades a una muralla de roques negres escarpades i nues de vegetació. Un bell moll construït amb carreus i el passeig públic plantat d'àlbers són els únics objectes que interrompen la monotonia del paisatge”.
El que a ell i Bonpland els va entretenir va ser l'hort de la casa on s'allotjaven, propietat d'un cap de regiment d'infanteria, on hi havia un bananer, un papai, la Poinciana pulcherrima i flora que fins aleshores només havien vist als hivernacles.
L'endemà al matí es van dirigir a La Llacuna, a 15 quilòmetres de distància i 550 metres d'altitud sobre el nivell del mar, per un sender paral·lel a un torrent estret i tortuós. Durant el camí, Humboldt es va preguntar per què hi havia tan pocs camells a l'illa i va anotar el canvi de temperatura, que deixava de ser sufocant.
La Llacuna, una ciutat fresca, plana, de carrers amples i edificis prenyats de balcons, era la capital de Tenerife quan Humboldt la va visitar.
La Llacuna és l'oposat a Santa Cruz, una ciutat fresca, plana, sense fortificar i capital de Tenerife quan va arribar Humboldt. El seu centre històric està planificat de manera racional, amb carrers amples i edificis prenyats de balcons que no superen les quatre plantes. Fusta de teia i pedra volcànica, materials autòctons de qualitat. Recorda Cartagena de Indias, Colòmbia. A Humboldt no se li va escapar que, a més del drago de la plaça de l'Avançat, la vegetació estava igual de present que les esglésies i ermites.
La seva següent parada va ser el Port de la Orotava, avui Puerto de la Cruz, on arriba després de travessar la vall de Tacoronte i passar pels caserius de La Matança i La Victòria, entorn de vinyes malvasia que es cuiden com un jardí, apunta al seu quadern.
Nenúfars al Jardí Botànic del Port de la Creu, “un temple vegetal amb espècies exotiquíssimes” segons paraules del periodista basc Ander Izagirre.
No hi ha jardí bonic que no sigui estricte. Arbres, plantes i flors creixen allò que la geometria els permet. El Jardí Botànic o d'Aclimatació a Puerto de la Cruz, un dels llocs més visitats a l'illa, és el segon més antic d'Espanya, després del de Madrid. Igual que aquest, es va fundar per ordre de Carles III al segle XVIII amb l'objectiu de aclimatar les espècies procedents de les colònies a condicions més fredes, abans de traslladar-les als jardins reials d'Aranjuez i Madrid. Humboldt ho va interpretar com un progrés a la botànica i ho va sentir com el pròleg de la natura que es trobaria a Amèrica... però domesticada.
Al jardí ho esperava Le Gros, el vicecònsol francès, amb qui coronarà el pic del Teide. Van buscar guies locals i mules per a l'expedició i van dormir a la casa dels Cològan, avui transformada a l'hotel Marquesa. No hi havia família distingida a l'illa que no volgués rebre Humboldt, un hoste que amb prou feines estava unes hores a les cases a les quals el convidaven.
El 21 de juny de 1799 “no era gaire bell dia, la cúspide del Pic del Teide, generalment visible a La Orotava, estava coberta de núvols espessos”, va deixar escrit al seu quadern. Per davant l'esperava una ascensió des de la platja de sorra negra del Moll, a Puerto de la Cruz, fins als 3.718 metres d'altitud a poc més de trenta quilòmetres. No hi ha gaires llocs al món on les plataneres i la neu estiguin tan properes entre si.
Gravat del gran drago mil·lenari que hi havia als jardins de la família Fanchi, a La Orotava. Va ser destruït per una tempesta el 1867.
A La Orotava va poder veure i dibuixar el drago mil·lenari –20 metres d'alçada i 24 de circumferència– que s'alçava als jardins versallescs de la casa Fanchi. Al seu interior es podia reunir un grup de dotze persones, prendre el te o combregar, ja que va fer les vegades de capella. Tot i que ja només podem imaginar el gran drago –una tempesta el va destrossar el 1867–, l'amabilitat de Carmen Cólogan i el seu fill Conrado Brier, els propietaris actuals d'aquesta residència reconvertida en hotel i espai per celebrar casaments, és la mateixa que els seus avantpassats van dispensar el científic.
Des de la vall de La Orotava es veu l'Atlàntic, la paret rocosa de Tigaiga i, sobresortint per darrere, el Teide. Un lloc encertat per situar un mirador batejat amb el nom de Humboldt. Una vall des d'on va observar com varia la vegetació, des de la costa fins al cim, a cinc pisos geobotànics: primer, fins als cinc-cents metres d'altitud, es concentren els humans, les palmeres, les plataneres i les vinyes. Després, fins als 1.750 metres, els llorers i fonts. Per sobre, els pins i, a partir dels 2.300 metres, els ginys i les gramínies.
Camí que condueix al pic del Teide.
L'expedició va caminar molt abans de pujar el Teide. Van enfilar el Camí de Chasna, una antiga canyada que en temps prehispànics va ser la via de comunicació més important entre el nord i el sud de l'illa. El sender, estret i pedregós, discorre prop del barranc del Dornajito i finalitza al Portillo, a les Canyades del Teide, l'entrada al parc nacional a la qual avui s'arriba amb cotxe. Per aquí, una via voreja la Muntanya de les Farigoles, en el passat molt freqüentada per recol·lectors de gel i il·lustres viatgers, fins arribar a la Muntanya Blanca, un altiplà de color pedra tosca a l'extrem de la qual s'alça una cimera de color basalt.
Escampades pel vessant, un munt de boles negres de mides entre els tres i sis metres amenacen de fer rodolar. Reben el nom tècnic de boles d'acreció, però aquí se les coneix com “ous del Teide” i es formen quan la lava baixa per un pendent molt pronunciat i els fragments ja solidificats roden sobre la superfície encara fosa, acumulant capes de lava igual que ho faria una bola de neu. Darrere d'aquestes bales gegants s'endevinen dues grans llengües de lava petrificada per on s'enfila el camí cap al cim.
Molt més difícil de veure és la violeta del Teide, una de les poques plantes que sobreviuen en aquest desolat paratge. Per això passa sota terra les estacions més rigoroses, abocant només unes poques setmanes a la primavera per reproduir-se.
Senderistes caminant el tram final cap al Pic del Teide.
Durant l'expedició, a més de bregar amb el desànim dels guies –cansats, es desfeien d'amagat del material recol·lectat i es negaven a arribar al cim per por de l'esput sulfurós de la muntanya–, Humboldt va fer nit en el que es coneix com l'Estada dels Anglesos (2.975 m), al Pla de la Retama i va passar per la plataforma on, el 1856, Piazzi Smith i Jessie Duncan van instal·lar un observatori astronòmic. Va creuar el Malpaís, un terreny desproveït de terra vegetal i cobert de fragments de lava, i va arribar a la Rambleta, la vora del primer cràter (3.550 metres). Fa nou segles aquí s'acabava el Teide.
L'estirada final el va donar a l'edat mitjana gràcies a una sèrie d'erupcions que, amb les restes amuntegades, van crear un nou bec. Avui és el lloc on els excursionistes baixen del telefèric i encaren el tram final de l'ascensió. Al capdamunt del con del Teide, un desert en què només creix la ginesta blanca, Humboldt va mesurar la refracció dels raigs solars, va analitzar la transparència de l'aire, la visibilitat de l'horitzó i la formació de la boira.
John Lucas, actual propietari de Lloc Litre, abans conegut com Little´s Place. És el jardí d'orquídies més gran de l'illa.
A Puerto de la Cruz, Humboldt i Bonpland es tornen a allotjar a la casa de la platja dels Cològan i acudeixen a la festa que organitza en honor seu el comerciant escocès Archibald Little a casa seva, Little's Place. La finca es diu ara Lloc Litre i el seu propietari, John Lucas, l'ha convertit en el Jardí d'Orquídies més gran de Tenerife i compta, a més, amb altres espècies tropicals i un drago de 600 anys. És una de les propietats més històriques de Canàries i la seu de l´Associació Humboldt.
Amb l'actitud d'un nòmada àvid de llocs desconeguts, Humboldt va dir adéu a Tenerife el 25 de juny després de sis dies que semblaven molts més i als que els va faltar una erupció del volcà que fa ombra a tota una illa.
**ON DORMIR **
La Llacuna Gran Hotel (Nava i Grimón 18, Sant Cristòfol de la Llacuna, tel. 922 10 80 80).
Abans va ser escola de magisteri i fàbrica de tabac i aquesta història se sent en entrar i travessar el pati central, al voltant del qual se succeeixen algunes de les habitacions i el bar.
Hotel Marquesa (Quintana, 11, Port de la Creu, tel. 922 38 31 51).
La casa de la família Cólogan és avui un bell i emblemàtic hotel que conserva aquest llustre aristocràtic del passat.
Suites de Franchy (Viera, 30, L'Orotava, tel. 639 58 58 57).
Les habitacions d'aquest bonic hotel són a la Casa Franchy. El porxo, el jardí i la piscina fan que un no vulgui sortir.
Refugi Altavista (TF-21, km 40, Parc Nacional del Teide).
Un casalot d'alta muntanya amb 54 llits, per fer cim al Pic del Teide a l'alba (abans de les 9 hores, no hauràs de sol·licitar permís). Cal reservar amb antelació i portar provisions.
Llorer d'índies al Jardí Botànic del Port de la Creu.
ON MENJAR
L'Herbita Santa Creu (Clavel, 19, Santa Creu de Tenerife, tel. 922 24 46 17).
Olla canària, coixinet gomero, papes arrugades amb mojo picón... Receptes populars en una casa centenària.
La Confraria (Les Llotges, 5, Port de la Creu, tel. 922 38 34 09).
Peixos i arrossos amb vistes a la platja de sorra negra del Moll
**MALETA CULTURAL **
Tres llibres per veure Tenerife amb ulls de naturalista: Alexander von Humboldt, la seva setmana a Tenerife, d'Alfred Gebauer (Ed. Zech); Alexander von Humboldt. L'anhel pel desconegut, de Maren Meinhardt (Ed. Turner) i La invenció de la naturalesa. El Nou Món d'Alexander von Humboldt, d'Andrea Wulf (Ed. Taurus).