Sami Sauri anima els seus seguidors a practicar qualsevol esport exterior.
Sami Sauri contesta la majoria de preguntes amb una sonora riallada. La seva energia i vitalitat són desbordants i, probablement, aquesta sigui una de les raons per les quals més de 30.000 persones segueixen les seves aventures a Instagram. “L'altre dia em van preguntar com em definiria. Va ser durant una conversa en anglès i vaig contestar que, potser, life explorer, una exploradora de la vida en tots els sentits”, ens explica per videotrucada des de Fuerteventura, on ha anat uns mesos per rodar una campanya amb la firma de roba i calçat outdoor Merrell. També per retrobar-se amb la motivació. “Cada dia s'aprèn alguna cosa nova. Tant físicament com mentalment m'agrada explorar. Però és una pregunta difícil perquè depèn del moment en què t'agafi pots contestar d'una manera o altra”, afegeix Sami i torna a riure amb força.
Sami al sender de la Muda a Fuerteventura.
La història de Sami no és gaire corrent. Amb 28 anys practica tota mena d'esports i ha viscut a cinc països diferents. “Tot va començar per escapar-me de casa, el que és típic –riu de nou amb espontaneïtat–. Me'n vaig anar a Itàlia, vaig buscar feina allà, però no trobava el meu estil de vida. Vaig tornar a Espanya i, després, em vaig mudar França. Vaig treballar en hostaleria, al clàssic lloc de temporada a Saint-Tropez, però tampoc era per a mi. Aleshores ja havia començat a aficionar-me a la bici ia la pesca submarina. Vaig provar Berlín, intentant dedicar-me al ciclisme professional, però em va sorgir anar-me'n a fer la Ruta 66 i vaig veure que m'agradava més aquest tipus d'aventura que la competició, encara que de vegades continuo competint”.
Més tard, ens explica, va estar gairebé dos anys als Estats Units –“Tampoc s'hi pot viure”, assegura–, per finalment tornar a Girona, on ara viu al centre i intenta fer el que més li agrada. I el que més us agrada és... practicar tot tipus d'esport a l'aire lliure. En la seva adolescència es va enganxar al skateboard, després va passar al surf i va ser quan va començar amb la bici. Abans la feia servir per a tot: va començar amb una de pinyó fix per moure's per la ciutat i va acabar muntant Alleycats (curses). Després van arribar altres competicions –criteris, carretera, velòdrom– i el viatge a pedalades per la Ruta 66, de Chicago a Los Angeles durant 25 dies, que li va canviar la vida.
L?any passat, durant l?estiu, va sentir que no podia més. “Em vaig prendre un mes sabàtic de la feina –a Komoot, una plataforma per organitzar rutes de senderisme, mountain bike...– e vaig fer un retir amb el meu terapeuta. Vaig estar una setmana sense mòbil, sense bici, sense esport. Em va anar molt bé, em vaig centrar en mi”, explica. Des de llavors, fa rutines matutines de ioga, tipus vinyasa, per despertar tots els músculs del cos. “Ahir, per exemple, vaig fer 40 quilòmetres amb bici i després surf durant dues hores. Imagina't, als matins em vaig cruixir tot”, subratlla.
Amb Julián, de Sacre Surfboards, a Lajares.
En temes de nutrició, ens explica, no segueix res específic. "Crec que gaudir del menjar i del vi et dóna la vida. Viatjar, per exemple, ser aquí i no menjar papes arrugades perquè ets a dieta... doncs per això no vinguis”, fa broma. “No he seguit mai dietes, encara que conec el que em va bé i el que no. Intento menjar bé, sa, ecològic si és possible. Ara cuido prendre menys gluten perquè tinc l'estómac fet pols, quan estic de viatge abús de les barretes. Però el meu vinet me'l prenc a la nit. I el croissant del matí tampoc no em falta”.
UN RETIR ESPORTIU A FORTEVENTURA
És la tercera vegada en sis mesos que Sami visita Fuerteventura. “Ha estat una fletxa amb l'illa. He vingut per practicar tota mena d'esports i per tornar a trobar-me a mi mateixa i tenir una motivació per als esports, després d'haver-me trencat els lligaments. Vaig córrer un munt a la meva primera visita, a la segona no vaig poder i ara estic tornant a començar i fent una mica més d'aventura”.
Casa Maccaroni, a Lajares.
“Ha estat un any difícil per a tothom. A més, vaig aconseguir un moment límit al ciclisme, per diferents motius. Havia arribat a un topall i, per això, vaig començar a córrer, gràcies a la qual cosa vaig conèixer Laura (de la firma Merrell). També necessitava recuperar la motivació en general després d'un any una mica dolent, en què a sobre vaig acabar lesionada. Aquesta illa m'activa, m'omple d'energia. Tornar aquí m'ha fet tornar a l'esport i, si puc fer tres esports diaris, ho faig”.
A Fuerteventura sempre resideix a Lajares, al nord, on té alguns amics, com els nois de Casa Maccaroni Surf & Skatehouse. “Els conec des de fa uns quants anys i, quan van muntar això i em vaig poder escapar, em vaig venir de seguida. A prop hi ha el volcà Calderón Hondo, molt famós i preciós per a postes de sol, i el mar a només 9 km, ho tinc mesurat (riu). Pots anar a surfejar i és increïble. També hi ha terrenys per a gravel i moto a només 5 minuts. En definitiva, és una bona ubicació”.
L'altre dia va descobrir un dels seus llocs favorits, al mig oest, a prop del poble de Betancuria. “Es tracta d'una trialera a una zona de muntanya que és una autèntica passada, i encara em queda per investigar més. Aquest viatge ho he dedicat específicament a crear una guia a Instagram per explorar l'illa”.
Sami s'ha retrobat amb la motivació per a l'esport a Fuerteventura.
Quins són els vostres objectius ara? “Com dic, havia perdut una mica la motivació i amb la pandèmia... senzillament vull viure més el moment i gaudir del que faig i del que sóc. El mes que ve potser pot anar a Faroe, si tot surt bé. De moment, viatjar amb precaució si es pot fer. Ara la meva vida és nova ja que he deixat la meva feina fixa per dedicar-me a projectes personals”.
A Sami li agrada molt viatjar sola i cada un dels seus viatges ha marcat abans i després. “La Ruta 66 va fer un gir increïble a la meva vida. Potser és el que m'ha fet ser on sóc ara. Fuerteventura és una destinació on pots trobar senderisme, rutes per córrer, aventures a peu, tot tipus de ciclisme, surf, busseig, windsurf... Mar, terra, aigua i fins i tot foc, si el volcà entra en erupció”, fa broma i postil·la: “Crec que trio els meus destins en funció de l'esport que hi puc practicar”.
Bici, surf, skate, equitació... no hi ha esport que se li resisteixi a Sami.
Sobre si ens ha canviat la pandèmia pel que fa a la manera de viatjar, ho té clar. “Hi ha molta gent que encara no respecta la natura, que són força ignorants. I aquesta és la gent que abans no sortia a aquests enclavaments. Cal educar-los. Per exemple, a Barcelona van haver de tancar el Tibidabo pels ciclistes, hi havia una massa tremenda. Els mountain bikers no fan res de dolent, però hi ha tants accidents i tantes coses... estem en un moment de canvi. El boom de l'esport i l'outdoor és increïble, però també arribarem a un límit”.
REFERENTS EN FEMENÍ
Sami va tenir una infància molt dura i l'esport sempre ha estat per a ella una via d'escapament. “Crec que per això segueixo fent el que faig. I el viatge ha acompanyat l'esport, gràcies a l'esport pots arribar a tota mena de llocs. No he tingut referents ni familiars ni a fora. He sobreviscut”, sentencia.
Volem saber si heu trobat limitacions associades al fet de ser dona. “He tingut els meus problemes en alguns viatges, com un que vaig fer de 3.000 km al Canadà. Era amb un equip de sis nois, jo era l?única noia i, al final, em tractaven com si fos l?encarregada de la neteja. Vaig tenir conflictes amb ells perquè jo no calle. Em va xocar força. I alguna limitació sí que he tingut. Per exemple, sempre he volgut anar al Marroc però en una cursa van assetjar una de les meves amigues. Eixes coses et posen una barrera”.
Surfejant a la platja d'Esquinzo.
Per això, un dels seus objectius és fer pel·lícules de dones que han estat al món de l'esport i s'han trobat obstacles. “S'aprèn molt sobre la marxa del món audiovisual i, després de dos anys provant, m'he llançat a obrir la meva productora. Vaig deixar la meva feina a jornada completa per dedicar-m'hi cent per cent i, de moment, em va molt bé. Per aquest any preparo diversos treballs relacionats inspirar dones en l'esport”.
“Perquè aquest món és, en certs sentits, és encara molt de la vella escola. Jo vaig acabar amb un dels meus espònsors de bici perquè no era igualitari. Vaig descobrir que un home que feia menys temps que estava a la marca i que tenia menys èxits cobrava el doble que jo. No podia acceptar-ho. Puc crear el mateix amb ells o sense i em va semblar que no em valoraven”.
Sami Sauri a Casa Maccaroni.
A les seves xarxes socials intenta inspirar, ens diu, “especialment dones, perquè explorin. Intento ser molt comunicativa i publicar contingut evocador. M'agrada quan la gent em diu 'he vist la teva foto i m'han fet ganes de sortir de passeig'. És el que sempre he volgut des dels meus inicis a l'esport”.
Tot i això, confessa ser una rara avis com influencer. “La gent em pregunta com he aconseguit tants seguidors i, sincerament, no ho sé. De fet, hi poso pocs hashtags, només d'alguna marca si hi col·laboro. No compro seguidors ni res d'això, només comparteixo la meva vida per si a algú el motiva. En una altra ocasió em van dir “m'agradaria tenir la teva vida perquè no treballes”. En aquell moment, jo feia l'esport tot el que podia, però passava moltes hores a l'ordinador. Òbviament vaig dir a aquesta persona que la part de lordinador no era tan inspiradora, però existia. Intento que no es quedin atrapats amb això o amb la tele”.
Fuerteventura, una invitació a gaudir de l'aire lliure: senderisme, bici, surf...
EL VALOR D'UNA EQUIPACIÓ ADEQUADA
Cal suposar que una exploradora com Sami viatja lleugera d'equipatge. “Normalment sí, si no he de gravar (l'equip d'enregistrament ocupa força). Si no, sóc només jo amb la meva motxilla, la bici i poca cosa més”, comenta, i confessa que en temes d'equipament sempre ha estat “una mica desastre”. “Anava amb qualsevol calçat, ara només porto el més còmode o el més lleuger. La meva relació amb Merrell va aparèixer en començar a barrejar diferents tipus d'esport i n'estic encantada. M'ha ajudat molt, sobretot amb els meus problemes de maluc i genolls. Tenir un calçat que us serveix de suport en aquest sentit és un altre món. Jo sóc molt de bota, perquè també munto a cavall ia més m'agrada l'estètica, però si tinc una sessió de fotos de dotze hores...”, riu. Però és que no hi ha esport que se li resisteixi? “No (riu). I ara estic començant amb la moto. Una mica de tot”, somriu.
Moments hedonistes a Casa Maccaroni, a Lajares.
I què hi ha dels qui no se senten tan, diguem-ne, atlètics, o no tenen tanta facilitat per a l'activitat física? “Hi ha alguna cosa que sempre dic: realment no importa el que portis, qui siguis... al final, es tracta de sortir-ne fora i gaudir de la natura. Cuidant-la, evidentment. Encara que sigui anar-te'n a cinc minuts de casa teva, el gaudiràs més que quedar-te a casa estirada al sofà veient la tele. La clau és veure les teves pròpies forces i fins on arribes. Siguis atlètic o no, ho pots gaudir igual”.