Sabies que el disseny es troba en molts més aspectes del nostre dia a dia del que estem les persones acostumades? Aquest resideix a la pàgina web oa l'interiorisme del restaurant; però també és visible al rètol de la façana com el del mític Celler de l'Ardosa o Casa Macareno a Madrid, a la tipografia de la carta física i fins i tot en els aspres tovallons de tota la vida que reposen pacientment al tovalló, esperant que el comensal es netegi les mans o la boca.
Aquestes últimes són sobre les que ens centrarem en les línies següents, de com la nostra història d'amor-odi per cadascuna d'elles es remunta fins als records més nítids de la nostra infància i de com les trobem a faltar quan van desaparèixer de forma temporal durant la pandèmia. Recordes? L'aspres que són i quant ens han fet falta en algunes ocasions al bar, local o restaurant de torn.
I és aquí quan entra en joc el fotògraf Felipe Hernández i decideix rendir-los aquest homenatge en forma de projecte. Una mostra fotogràfica que ja porta 400 tovallons disparats d'un total de 1200 recol·lectades al llarg de tota una vida i un compte d'Instagram (@servilletas_) obert el 2017 que ja té 282 publicacions i gairebé 3.000 seguidors al moment en què s'escriuen aquestes línies.
Tovallons de cafeteries, gelateries, pizzeries, xocolateries, bars, cellers, tavernes… Passin i vegin!
Tovallola de la cafeteria Piràmides.
EL PROJECTE MÉS PERSONAL DE FELIPE HERNÁNDEZ
Darrere d'aquesta nostàlgica iniciativa trobem Felipe Hernández (1985), un creatiu resident a Madrid la trajectòria professional del qual s'ha centrat al llarg de les últimes dècades en fer tota mena de reportatges i retrats editorials en publicacions de la talla d'El País Setmanal, GQ, VICE, Esquire, AE, Glamour, entre d'altres; encàrrecs per a Netflix, l'Ajuntament de Madrid, Warner Bros, Cadena Ser o Microsoft i guies de viatge per a Anaya.
I per descomptat, també altres projectes personals on trobem Ectasy & Wine; Arenal, El Carme, Sol, Montera, Òpera i –és clar– Tovallons.
“El primer és un recorregut nocturn de sis anys fotografiant subcultures (mods, punks, gòtics, skins, jevis) per ciutats d'Espanya que acaba de publicar-se en format llibre amb l'editorial Col·lectiu Bruxista; el segon es tradueix en una publicació sobre la darrera generació castissa del centre de Madrid abans que una nova generació de néts i turistes els converteixi en anècdotes del passat; i l'últim de Tovallons, una mostra on a través de les diferents tipografies, colors il·lustracions o eslògans s'han anat creant identitats donant lloc a una escena comuna que forma part de la nostra cultura”, compte a Traveler.es Felipe Hernández.
Portada d´Ectasy & Wine.
D'aquest darrer és el que centrarem tota la nostra atenció. Després de portar treballant a la col·lecció des que té ús de consciència per l'atracció i la curiositat que sentia cap a elles, no va ser fins al maig de l'any 2014 quan va decidir portar aquesta idea a terme de forma tangible.
“Estava tornant de treballar en un festival a Bilbao ia la cafeteria on esmorzem tenien el tovalló personalitzat i vaig veure clar que seria bo començar a col·leccionar-los. El primer va ser una fase de col·lecció fins a principis de 2018, quan ja en tenia unes 200, les vaig fotografiar individualment sobre un marbre i mentrestant vaig fer el compte d'Instagram”, afegeix.
Tovallola del Molí.
ESCENA COMUNA DE LA NOSTRA CULTURA
La forma de treballar? El protagonista d'aquesta mostra va agafant tovallons de tots els llocs que visita a la capital o quan viatja a altres ciutats o pobles d'Espanya, sumant exemplars a la col·lecció. “També tinc diverses persones que de tant en tant em donen i envien tovallons de llocs on han estat, és el que em sembla interessant del projecte, que la gent col·labori i pugui abastar més”, afegeix.
De moment té 400 tovallons fotografiats d'un total de 1.200 guardats. El seu propòsit inicial va ser arribar al miler per poder dur a terme un llibre amb la mostra i fins i tot una exposició. Lobjectiu principal daquesta iniciativa? En paraules del seu fundador: “és posar en valor la gastronomia que tenim a Espanya i veure que a cada zona o regió hi ha coses diferents”.
Entre les seves favorites també hi ha les que –quan surt per aquí i no porta res per guardar-les– doblega i la fica a la cartera o la funda del mòbil, descobrint-les al dia següent amb arrugues. “L'ideal és tenir-les perfectes però de vegades m'agrada que vinguin amb aquestes arrugues i vida pròpia”, sentència.
Ús de la tipografia com a element de disseny.
És així com ens trobem amb les diferents tipografies i dissenys de Mesón Planeta i la seva especialitat en menjar del nord, amb el Pub Charing Cross a Pintor Rosales –la favorita d'Hernández–, la Cafeteria Nino, amb la Cafeteria La Paloma, amb el Bar El Molino o el Bar Ángel al icònic carrer Laurel de Logronyo. Una infinitat de tovallons que expliquen la història i els orígens més castissos de la gastronomia espanyola. La de tota la vida, la que ens neguem que desaparegui igual que els seus tovallons.
“La importància d'aquesta mostra i per la qual crec que hauria de perdurar en el temps és per recordar-nos que a la diversitat resideix la màgia de la gastronomia. Cada cop és més tendència que tot sigui semblant i que no hi hagi diferències en locals com Madrid, Barcelona, Berlín o Londres”, comenta Felipe Hernández. Això ens recorda que un altre tipus d'oferta és possible ia més és igualment atractiva.
“És lògic que aquest format de paper dels tovallons tendirà a desaparèixer amb el temps per un model més sostenible i reciclat. Però el tovalló com una cosa publicitària vull creure que no es perdrà almenys ara com ara”, afegeix.
També recopila tovallons d'altres llocs.
EL FUTUR DELS SERVILLETES
I tot el que ha d'arribar? Després aquesta primera fase inicial que ja porta set anys a l'esquena, entre els objectius a curt termini del creatiu Hernández trobem seguir col·leccionant tovallons i fotografiar-los per continuar pujant material al compte d'Instagram perquè torni a tenir aquesta periodicitat. Però el projecte continua més viu que mai.
“A mitjà i llarg termini m'encantaria poder fer un llibre amb 1.000 tovallons i una exposició que pogués ser itinerant per diverses ciutats”, sentencia el creador de Servilletas.
A falta que arribi aquest dia, no podem fer res més que seguir el vostre compte a Instagram i que cada vegada que entrem en un bar ens fixem en el seu tovalló , qui sap si s'amaguen als seus tovallons algunes de les joies de disseny més peculiars de la cultura espanyola.