Hi ha res que una més l'home i la terra que el vi? Des de temps immemorials el vi ha fet somiar, acariciar el paladar i bategar el cor gairebé al ritme de la pròpia sang. Ja abans de la pandèmia –després, fins i tot, amb més motiu– es va plantejar la necessitat de potenciar l'enoturisme, amb el suport la UNWTO (Organització Mundial de Turisme), que aquest 2021 ha triat Regencs de Monsaraz, a la regió portuguesa de Alentejo, per celebrar la seva cinquena conferència global (l'anterior va tenir lloc a Xile i la propera serà a Itàlia).
Experts en la matèria de tot el món es van reunir durant uns dies per compartir projectes en el seu afany per convertir el enoturisme en una cosa fonamental i sostenible a les zones rurals. Es considera imprescindible el consens internacional a l'hora d'analitzar dades, gestionar destins i sortir de la crisi Covid-19. Part de la conferència va ser la tast de vi de les set regions vitícoles de Alentejo per després recórrer la comarca i comprovar les bonances de la comarca fusió entre viticultura i turisme.
Cases emblanquinades a Monsaraz.
LA MUNTANYA DE JARA
Petit en grandària però gran en història, Monsaraz –un dels pobles més bells de Portugal– no en va ha estat elegit per acollir el congrés. El castell i la blancor de casa seva s'alcen en una muntanya envoltada per jara amb vistes al paisatge alentejano de vastos camps encatifats per alzines, oliveres i sureres i regats pel llac Alqueva, al riu Guadiana. La porta, de l'època de Pere II, s'obre a un enclavament habitat des de temps ancestrals com testimonien els menhirs que l'envolten.
Sarish (que significa jara) va ser el nom que li van donar els àrabs a aquesta Llogaret Monumental de Portugal , el mateix que, per cert, ha pres la destil·leria Sharish Gin , en honor als arbustos que guarden Monsaraz. Ginebra que amaneixen amb productes locals, cítrics i herba-príncep, a la qual cosa afegir aquest sol enlluernador que ajuda a una concentració privilegiada dels olis essencials donant-li un sabor i aroma molt especials que fan meravelles als gintònics.
Tornant a les acollidores rues de Monsaraz, la creu templera evidencia el pas d'aquesta ordre pel poble, igual que la Casa dóna Santa Inquisição parla de la petjada hebrea. La fortalesa del s. XVI compta amb una torre des d'on contemplar l'horitzó que es perd a la regió més gran de Portugal. També hi ha una plaça de bous on encara se celebren corregudes i fa de sala de concerts i reunions.
Entre les seves esglésies, cal esmentar la de la Mare de Déu de la Llacuna, que guarda la tomba del fundador de Monsaraz, Don Gomes Martins, i entre els seus carrers destaca l'estreta i acollidora rua de Santiago, esquitxada per botigues d'artesania, de vins alentijanos i aquesta pastisseria de la qual escapen aromes a pastissos de nata.
Temps de verema.
PISAR EL RAÏM
És temps de collita i de trepitjar el raïm com antany. El lloc per a això no és altre que els cellers Carmim, on posar en pràctica la petjada del raïm al cup al so del cant de l'Alentejo (patrimoni immaterial de la Unesco), que els mateixos treballadors del celler entonen traient a la superfície les emocions dels visitants amb el seu cant sentit i veu greu.
Carmim és un exemple viu d'enoturisme des que el juliol del 2003 va obrir el seu espai per mostrar als visitants els secrets de com produir un bon vi i aquell món vitícola que va des de la petjada del raïm fins a les anècdotes que sorgeixen abans que s'obri l'ampolla i es va assaborir el resultat de molta feina i afecte, ja sigui en un excels Primitiu o en la seva última aposta, el Tarefa (baix de fang), que acompanya la taula plena de sabors alentejanos, com la sopa de cassó i les variades carns i embotits de la zona.
Cel alentejano.
MIRATGES ALENTEJANS
Durant el trasllat d'un celler a un altre, a través de la finestreta, Alentejo enamora. La seva bellesa és de terres sense ombra. Vastes planes on creix el raïm, una alzina solitària, un grup d'oliveres, i un camp d'alzines sureres d'on surt el seu preuat suro. La blancor dels seus pobles, emmarcats en colors, alegra encara més el paisatge, que no perd, sinó guanya en bellesa, quan al capvespre les estrelles ho il·luminen amb tota la força i resplendor. De fet, Alqueva va ser la primera destinació turística del món a ser certificat per la Unesco sota el títol de Dark Sky Alqueva.
Encara que a l'orografia alentejana difícil és amagar alguna cosa, estades insòlites com Montimerso apareixen de sobte camuflades al paisatge i són absolutament paradisíaques. Una piscina infinita per observar de front el llac Alqueva, de banda una construcció elegant i diàfana com és el seu hotel (i el seu restaurant amb productes d'Alentejo), a dalt un dels cels més nítids del món des d'on saludar estrelles i planetes gairebé a l'abast de la mà (més si és possible des de l'Observatori del Llac Alqueva)... això és Montimerso.
Un establiment per al qual la sostenibilitat –tant en la construcció del seu edifici com en l'eficiència energètica i fins i tot en el plantejament dels àpats i els residus– ha estat prioritària; com també ho han estat el gust i elegància a l'hora de decorar aquest oasi a la vora de l'Alqueva.
Montimerso Skyscape Countryouse.
BEIXA, A LA PLANICIE DAURADA
Arriba l'hora de dormir en una bonica pousada de la ciutat de Beja, la ciutat més important del Baix Alentejo, situada en plena plana, daurada pel color que li atorga els seus camps de blat. Juli Cessar la va anomenar Pax-Julia mentre la convertia en capital de la Lusitania.
La Pousada Convent Beja ocupa un antic convent franciscà del que guarda la seva prestància i els tresors amb l'afegit de totes les comoditats d'un hotel del segle XXI, piscina i una gastronomia de primera.
Beja és antiga i coqueta. Ha sabut adaptar-se als temps com ho mostren les obres modernes: els arbres vermells del famós escultor Jorge Vieria o la gallina de l'artista Bordallo II que es troben al passeig de carrer. No obstant això, la seva herència arriba a l'Edat de Ferro i al conjunt d'estructures arqueològiques que treuen el cap pel sòl del Nucli Museològic de la Rúa do Sembrano. Igual que l'art visigòtic es pot gaudir al museu que avui ocupa l'antiga Església de Sant Amaro, veí del castell la torre del qual de l'homenatge presumeix de ser la més alta de la Península Ibèrica.
La catedral de Santiago el Major és una de les parròquies més antigues de la ciutat, mentre que l'antic Convent de la Concepció avui acull el Museu Regional de Beja-Museu de la Reina Donya Leonor i una romàntica història revelada al llibret Cartes portugueses que va aparèixer a París el 1669 i on la monja Mariana Alcaforado escriu apassionades cartes al seu amor secret, un cavaller francès a qui va conèixer a l'anomenada Guerra de la Restauració contra Espanya.
Pousada Convent Beja.
DE SORPRESA A SORPRESA
Les gairebé cinc-centes hectàrees d'Herdade dóna Malhadinha Nova donen per a molt. Un celler on n'hi hagi, no només per l'excel·lència dels seus vins, també per l'elecció acurada dels detalls, des de les bótes de roures francès fins a la taula de fusta per als tasts. No cal dir que l'espai d'hostaleria –compost per cases perdudes al camp, cadascuna amb la seva piscina infinita, xemeneia, els millors llins als llits i estovalles i un servei de primera– suposa un altre important plus.
Tot va començar a la dècada dels anys vuitanta quan el matrimoni de Maria Antònia i Joao Soares van fundar la cadena Garrafeira Soares per a distribució de vi. Els seus fills João i Paulo van decidir ampliar i modernitzar el negoci endinsant-se de ple al món vinícola. I ho van fer amb magnificència i amb una sostenibilitat que s'observa a cada pas de l'heretat.
Herdade dóna Malhadinha Nova Country House & Spa.
Vuitanta hectàrees estan dedicades a vinyes orgàniques, horts i oliverars. Vaques alentejanas, porcs negres ibèrics i ovelles merines es crien lliurement als boscos, mentre a la granja de sementals, els cavalls de pura raça lusitana són entrenats i muntats, entre uns altres, pel fill de João i Rita, qui als seus onze anys ja ha obtingut premis per la seva destresa cavallar. I parlant de Rita Soares, esposa de João, ha estat i és figura essencial al costat de l'arquitecta Joana Raposo a la restauració de les viles que avui pertanyen a Relais & Châteaux i que són un autèntic luxe ecològic. A més, Herdade da Malhadinha Nova ja presumeix del premi Condé Nast Traveler Espanya al Millor Hotel d'Escapada Internacional 2021.
Durant el sopar, cuinada pel xef Joachim Koerper amb tomàquets de l'horta, carns de la granja i fruites dels seus arbres, Margaret, l'encantadora dona de Paulo, explica com els dos matrimonis Soares van aixecar aquest paradís alentijà, on ara corren els seus fills, els qui per cert són els autors dels graciosos dibuixos que etiqueten les ampolles.
VI DE TALHA (TINAJA)
L'escena final del recorregut per terres alentejanes té lloc dins la zona de Vidigueira, a la població Vila de Frades, on hi ha el Centre d'Interpretació de Vins de Talha. En aquest centre protagonitzat per gerres i amb una decoració minimalista i elegant, en poc temps i gràcies al món virtual se'n surt assabentat del que suposa el vi de gerra.
El dinar a Casa Pipa, una de les anomenades Cases de Pasto (de Menjars) va consistir a un ric remenat de bacallà i una carn excel·lent. I la degustació del vi de talha va anar a càrrec de Vinho de Talha Natural | Honrat Vineyards, imprescindible en el projecte d'enoturisme, doncs els seus cellers centenaris comporten la forma ancestral de fermentar el vi en gerres de fang convertint Talha Honrat en un dels tresors més cobejats de la regió d'Alentejo.
Sota un cel blau rabiós i amb el regustet del vi de gerra s'acaba un viatge d'enoturisme que no té comparació.