Una vila a la Toscana que ho guareix tot.
“La Toscana és molt creativa”, diu amb molta raó històrica i obvietat el personatge que interpreta Liam Neeson a Una vila a la Toscana (estrena a cinemes divendres 6 d'agost). L?actor, que abandona per un moment el subgènere perfeccionat per ell de la venjança personal, es fica a la pell d?un pintor abstracte i matèric, profundament perdut i deprimit des de la mort de la seva dona.
Com a pintor, sap de què parla: va viure en plena Toscana, a una de les zones més belles, Val d’Orcia, a la casa/vila/palazzo pertanyent a la família de la seva dona. Allí va crear i va crear i va crear. Creava tan febrilment davant d'aquells turons, sota aquells xiprers que, quan se'n va anar, la seva creativitat es va assecar. I també l'amor pel seu fill, que pràcticament va abandonar sense saber què fer després de la mort de la mare.
Però el fill ara el necessita i necessita, sobretot, aquesta vila a la Toscana on fa dues dècades que no hi van. Vol vendre-la per continuar amb les seves ambicions inassequibles al Londres més pijo i car. Junts, en una furgoneta atrotinada, "per la carretera més avorrida d'Europa", viatgen fins a Val d’Orcia a retrobar-se amb la seva vila i els seus records. Amb el dolor.
Micheál Richardson, fill de Neeson, a la vila.
L'estat ruïnós de la casa és la metàfora dels cors i els caps. Destrossats. Enfadats. Tristes. Davant aquesta decadència, la bellesa infinita i relaxada del paisatge toscà. Una bellesa curativa. De delicades ondulacions i verticals arbres. Colors càlids i capvespres prometedors. I sempre algun petit restaurant amb un plat de pasta que rebenta els sentits i la nostàlgia.
L'actor James D’Arcy (Dunkerke, Homeland, Leonardo…) va escriure Una vila a la Toscana (en anglès Made in Italy), precisament, mentre estava de vacances en aquesta regió italiana tan explotada en pantalla. Va començar escrivint una història de ressentiment i rancúnia entre pare i fill que només “els gloriosos turons toscans podia fondre per revelar el veritable amor entre ells”. És a dir, el paisatge construïa la història.
Turons i xiprers: Toscana.
I així ho fa. Els va costar trobar la localització exacta, la vila correcta. La van descobrir a la Val d’Orcia (on també es van rodar Gladiator o El pacient anglès), a prop de la ciutat de Pensa, famosa pel seu duomo, patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1996. La casa és Vila Fontanelle, una vila privada, propietat d?un arquitecte octogenari que l?ha conservat gairebé intacta des d?una reforma anys 80. Una vila que, de vegades, es pot llogar.
El poble pel qual es perden els protagonistes és el veí llogaret de Monticchiello. De carrers empedrats, corbes i costeruts. Al restaurant municipal, Il Bronzino, els van deixar construir el restaurant on van a enamorar-se del millor risotto. A la plaça, van organitzar per a ells un cinema a l'aire lliure, com solen fer cada estiu.
La perfecta trattoria toscana.
PARE I FILL
Una vila a la Toscana té, a més, un altre interès extra. Els seus actors protagonistes. Liam Neeson com el pare i el seu fill a la vida real, Micheál Richardson, com el fill a la pel·lícula. Realitat i ficció no s'acaben de creuar. La dona de Neeson, mare de Richardson, l?actriu Natasha Richardson, va morir el 2009 en un accident d'esquí, quan Micheál només tenia 13 anys.
Aquest rodatge ha estat per a ells “una experiència catàrtica”, diu l?actor de La llista de Schindler. “Quan ho vaig llegir, era una història tan propera a nosaltres i va ser estrany com ens va arribar en aquell moment quan s'acabaven de complir 10 anys de la mort de la mare”, confessa el jove actor (que ja havia coincidit amb el seu progenitor a Venjança baix zero). Interpretar de nou el duel, treure-ho tot, en va obrir parts. I segur que aquestes vistes van ajudar.
“Vistes? Així crides a una de les convergències més espectaculars de la natura?”, pregunta irònic Robert (Neeson). "Ni les has mirat", li contesta Jack (Richardson). No cal. Les recorda. Dos xiprers enquadren la composició, impulsant l'ull per l'espai negatiu cap al punt focal de la vila perfectament centrada. Tot unificat per aquests magnífics turons toscans ondulants. El capvespre, recordes? La llum que entra per les finestres et deixa sense respiració”. És l'idil·li romàntic de la Toscana, orquestrat per Puccini i una casa que ho cura tot.
Liam Neeson a 'Una vila a la Toscana'.