Una de les imatges de Ri'tratti di bellezza
Se'ns omple la boca quan deixem anar les paraules slow life . Una vida lenta, capaç de deixar-nos respirar i sense presses. Viure amb tranquil·litat, amb gaudi, sense córrer. Una utopia que idolatrem perquè cap no la portem a terme excepte glorioses excepcions . És a dir, quan viatgem . Però, no és la vida lenta, simplement, una vida normal?
Gianluca Guaitoli i Carlotta Bertelli , de Studio Hamor , un projecte humanístic basat en la investigació de l'ètica i estètica de l'art i la vida, el van veure així quan es van mudar a viure a Fonte Vetriana , un poblet al sud de la Toscana.
Gianluca & Carlotta
"Veníem de viure al frenesí de la ciutat –com a fotògrafa, ella va viure a París, Nova York i Milà. Ell, va viatjar per tot el món treballant com a perruquer– i fer un canvi a la vida rural era una cosa que ens seduïa. Sols sentir-te desorientat si no estàs acostumat a prendre pauses, meditar o, fins i tot, pregar, però després d´un temps el cos es relaxa, respires més profundament, la ment està més 'buida', els teus sentits estan més oberts i et preguntes com podies anar tan ràpid en el passat”, ens confessen.
"Aquesta és, si més no, la nostra experiència i la de les persones que hem conegut aquí", continuen.
Monteverdi Tuscany va contactar a la parella per documentar la vida a Castiglioncello del Trinoro , zona veïna a la de la seva nova residència i on es troba el hotel boutique . L'objectiu era crear el projecte titulat ri’tratti di bellezza , un diari fotogràfic que es publica cada quatre mesos i que compta amb textos de la filòsofa Francesca Simeoni.
"Amb ri’tratti di bellezza el que busquem és crear una expressió, un objecte que reflecteixi la vida poètica del poble". Al llarg de l'any, Monteverdi sol organitzar experiències culturals, disponibles per als seus hostes i visitants. Una d'elles és la galeria temporal d'art contemporani en què han exposat artistes com Noah Humes o Linder Sterling, per la qual cosa el pas a una publicació com a ri’tratti di bellezza va sorgir com una cosa natural.
Pàgines de Ri'tratti di bellezza.
Com a director creatiu del projecte, Gianluca va saber immediatament que la fotografia de Carlotta encaixaria. "Ella treballa esperant, imaginant, respectant i desitjant aprendre... així que se'm va acudir inspirar-nos en els viatges i ritus culturals del Grand Tour , la font d'inspiració de molts artistes", explica.
"La travessia que comptem a través de ri’tratti di bellezza transcorre sempre al mateix lloc i aquest és part del missatge que volem compartir: que la veritable aventura està en un lloc on pots reconnectar amb el teu cos i la teva ànima . Un lloc on, simplement, pots existir, respirar i viure, deixant que la vida t'inspiri en sorprendre't amb la seva bellesa. D'això tracten les seves fotos i això tracta la nostra feina", conclou.
Capvespres i vins.
Una càmera rolleiflex va ser l'únic "instrument" que Carlotta va assumir com a companya per capturar cadascuna de les pàgines que componen el llibre. Encara que aquest terme no acaba d'encaixar-lo.
"Al contrari d'altres fotògrafs el meu estil no és el de caçar o capturar, per mi això és molt violent. No m'agrada l'actitud de predador en termes fotogràfics. Jo prefereixo mantenir els meus ulls i el meu cor oberts, deixant que les coses passin. Va ser per això mateix que vaig fer la transició del format digital a l'analògic , perquè és més discret, silenciós, artesanal, essencial i humà... com la vida a Monteverdi , que és just del que tracta ri’tratti di bellezza”, ens aclareix.
Fotografia de Ri'tratti di bellezza.
Publicant-se cada quatre mesos , són les temporades les que manen a la línia editorial de cada publicació però també les històries i costums dels seus habitants. "Vivim a un viatge de 15 minuts amb cotxe de Monteverdi, per la qual cosa s'ha convertit en un lloc on acudim des que ens instal·lem a la zona. Ho hem vist baix la llum que li aporta cada temporada i ho considerem part de la nostra llar . A més, estem enamorats del somni del seu amo, Michael Cioffi , que s'infiltra a cada part del projecte", ens explica la parella. "Ell sempre diu que creu en la bellesa perquè té el poder de fer-nos millors éssers humans", ens expliquen.
De fet, Castiglioncello del Trinoro va ser un dels llocs on Carlotta i Gianluca van buscar una casa per llogar, fins i tot abans de conèixer l'existència de Monteverdi.
"Ens encanta l'ambient de la zona i el sentiment que brinda per sentir-te apartat del cel però, alhora, molt a prop seu. Tot envoltat de naturalesa i acollit per la bellesa . Està també a uns 100 metres per sobre del nivell del mar i compta amb unes aclaparadores vistes de la vall d'Orcia”, continuen.
Ri'tratti di bellezza
Els últims mesos passaran també a conformar la història de la seva propera publicació, en què esperen poder ajudar a aconseguir un sentiment de comunitat i d'unió, intentant plasmar en imatges un any que esperen no deixi més empremta que la del record.