Ós polar sobre una bossa de gel a Spitsbergen
Per començar, convé buscar el lloc al mapa, situar-lo físicament al globus terraqüi per entendre de què estem parlant. Situat entre les latituds 74º N i 81º N, a tan sols 1.300 quilòmetres del Pol Nord, Spitsbergen —la més gran de les illes que conformen Svalbard— és avui el lloc habitat permanentment situat més al Nord del Planeta.
PER QUÈ AQUÍ?
Tot i que es creu que els islandesos ja van estar aquí amb anterioritat, la data oficial en què un home va trepitjar per primera vegada aquestes terres es remunta al 1596. Va ser Willem Barents —sí, el mateix que va donar nom al mar— que en el recorregut per aquestes latituds a la recerca d'un pas marítim cap a la Xina va recalar per casualitat en aquestes illes.
I després d'aquell primer home, la resta no es van fer esperar. El segle que va succeir al descobriment de Spitsbergen, que més tard adoptaria el seu nom noruec Svalbard, l'illa principal es va convertir en una pròspera base de caça de balenes.
En aquella època, el seu oli es feia servir per a l'enllumenat públic i s'estima que entre el 1612 i el 1720 van ser abatuts més de 60.000 exemplars únicament a mans dels holandesos. A la caça de balenes es va unir una altra activitat econòmica més: lextracció de carbó.
El paisatge impressionant i salvatge de Spitsbergen
LA CAPITAL: LONGYEARBYEN
Avui Longyearbyen és la capital de l'arxipèlag i de fet l'única ciutat amb certa entitat dins de Svalbard que, per cert, està sota sobirania de Noruega des del 1920. El que fos llar de baleners i miners en el passat, avui ho continua sent per 2.368 ànimes que viuen de la investigació científica, del turisme i en menor mesura del carbó que encara s?extreu de la mina Nº7, l?única en actiu de les set que envolten la ciutat.
Longyearbyen, que presumeix de tenir moltes de les coses més septentrionals del planeta, entre elles la universitat, l'església i fins i tot una cervesera, és el punt on necessàriament arribem —ja sigui amb avió o per mar a l'estiu— tots aquells que visitem Svalbard.
És aquesta una terra extrema en tots els sentits, d'hiverns gèlids, fauna salvatge i una orografia agresta coberta de glaceres que amb prou feines està conquerida per l'home.
Longyearbyen, l'assentament més gran de l'arxipèlag de les illes Svalbard
MÉS ENLLÀ DELS LÍMITS
Ja estem a la (molt) remota Longyearbyen, però ara falta arribar fins al Isfjord Radio Hotel , que queda a uns 90 quilòmetres de distància de la capital.
Les carreteres són un bé escàs a l'arxipèlag, per la qual cosa per moure's fora de la ciutat a l'hivern necessitarem una moto de neu o un trineu tirat per gossos. I també un guia experimentat que compti amb permís d'armes.
Veure persones armades a Svalbard és xocant per a molts, però fora dels límits de Longyearbyen és preceptiu portar un rifle reglamentari que permeti l'autodefensa davant la trobada eventual amb un ós polar. Al capdavall, s'estima que hi ha uns 3.500 óssos polars a Svalbard, gairebé un miler més que els seus veïns humans.
Ja sobre la moto de neu, abrigats fins a les celles —les temperatures mitjanes hivernals són de -10 ºC amb mínimes que poden baixar fins als -40ºC— i acompanyats per guies experts, realitzem una travessia per muntanyes gelades i glaceres d'una bellesa que deixa sense alè. **
Isfjord Radio, un vell lloc meteorològic i de comunicacions reconvertit en hotel boutique
PER FI: ISFJORD RÀDIO
Isfjord Radio, construïda el 1933, és un vell lloc meteorològic i de comunicacions que també va servir com a punt estratègic durant la Guerra Freda. Ubicat enmig del no-res i veient el seu tosc aspecte exterior ningú diria que de portes endins alberg semblant hotel boutique.
Les velles dependències dels operaris de l'estació de ràdio, separades en dos edificis, exerceixen avui com a habitacions. Un altre mòdul ningú no ho diria! ca la sauna, que té una paret de vidre que mira a l'oceà Àrtic.
Les vistes? naturalesa intocada, aus marines i de tant en tant balenes a poca distància. I la sauna no és una cosa nova aquí, de fet se'n va construir una als anys 50 per a ús i gaudi dels treballadors de l'estació.
La biblioteca de l'Isfjord Radio Adventure Hotel
A Isfjord Radio una altra de les experiències interessants és la gastronòmica, que es basa en la filosofia de l'arctic food. Sobre la taula ingredients obtinguts de manera sostenible al propi arxipèlag, és a dir, fruits vermells, peixos locals com el bacallà i carn de foca harmoniosament cuinats per el xef Simon Liestol Idso.
Durant els mesos d'estiu, el xef jove utilitza mètodes de conservació tradicionals com el salat, el curat, el fumat o el confitat per abastir el rebost per a lhivern. Després del sopar, l'opció és anar a l'habitació, o encara millor, si la fortuna ens és propicia, contemplar l'aurora boreal al costat de la xemeneia o per què no, des de la sauna.
La sauna amb vistes de l'Isfjord Radio