Asseguts a la porta de l'església parroquial de Benlloc
Encara hi ha territoris desconeguts des del punt de vista turístic al nostre país. La Plana de l’Arc, a Castelló, n'és un. L'arc romà que li dóna nom és avui en una rotonda. No deixa de ser xocant, tot cal dir-ho, però, al capdavall, també es va construir en una cruïlla de camins, al costat de la Via Augusta, la calçada romana més llarga d'Hispània, que unia els Pirineus amb Gades (o sigui, Cadis).
L'antic traçat d'aquesta calçada hilvana els set pobles (Benlloc, Cabanes, Coves de Vinromà, Torre d’en Doménec, Vall d’Alba, Vilfamés i Vilanova d’Alcolea) d'aquest vall paral·lela a la costa mediterrània i separat de la mateixa per una serra muntanyosa que va des Peníscola fins Benicàssim . Cap a l'interior queden els pobles de la Plana, on el temps (i qualsevol viatge) transcorre a un altre ritme.
Nucli antic de Vilafamés, poble medieval a la Plana de l'Arc, a Castelló.
Una bona manera de començar a descobrir el territori és recórrer-ho amb bici. Pots llogar-ne una amb Ecokm Bike i partir pel teu compte o deixar que t'organitzin el recorregut empreses com La Sària o Viu Experiències. Veuràs que és una zona agrícola on abunden els camps d'ametllers. Van substituir la vinya fa dècades, però ara les vinyes tornen a poc a poc a reprendre el lloc que abans van ocupar.
Altres elements que també formen part del paisatge rural de la Plana de l’Arc sí que s'han conservat, encara que avui hagin perdut la funció per a la qual van ser concebuts. Em refereixo als safareigs, com el de la Font dels Tres Canelles, a Benlloc. Es va restaurar fa poc i és espectacular, amb les seves dues enormes piles de pedra que mantenen les lloses de les vores ben llises de tant llustre que li van anar donant durant segles les mans de les dones en fregar la roba. **
Acabat de restaurar, el safareig de la Font dels Tres Caños ens recorda com era l'ambient d'aquests antics llocs de reunió.
L'aigua, per cert, pot ser un fil conductor per als teus recorreguts per aquest territori. A més d'aquests safareigs, fonts i abeuradors, pots seguir la Ruta de les Sénies. Una sénia és una sínia, un enginy hidràulic que permet treure aigua d'un pou. Els àrabs van perfeccionar el disseny daquests instruments i els van adaptar per a lús exclusiu del reg.
Per tota la Plana de l’Arc trobaràs aquestes sínies però especialment al poble de Vall d’Alba, on hi ha una ruta de sis quilòmetres que pots recórrer a peu o amb bici i que permet conèixer com funcionaven aquests enginys i quins altres elements es van construir en relació amb la cultura hortelana i del regadiu, com els pous, els assuts, els canals, els aljubs o les cisternes.
La Ruta de les Sénies, o de les sínies, us condueix durant 6 km pels camins de l'aigua.
La ruta comença a l'entrada del poble, on va ser el descansador del Pou Ample, una cruïlla de camins on es va excavar un pou que permetia proveir d'aigua el bestiar local i el transhumant, i on descansaven tant els animals com els pastors que baixaven des de les muntanyes del Maestrat.
El pou segueix aquí, amb el seu brocal i tot, però el que ha desaparegut són els nombrosos abeuradors de què comptava. En aquest mateix lloc sí que continua la Senieta, un altre pou, destinat en aquest cas per al consum humà, i la sínia, és clar: la sénia del Rosso. A partir d'aquí la ruta s'endinsa pels camps de cultiu, seguint el Regall, la reguera, per on creixen figueres, canyars o diferents plantes i arbres donen compte de l'aigua que discorre pel subsòl.
A la Vall d’Alba es menja així de bé. Al Cal Paradís, el xef Miguel Barrera llueix una estrella Michelin.
Però el territori de la Plana de l’Arc també té part de costa, així que el tema de l'aigua continua al costat del mar a Cabanes, ja sigui a les seves platges o al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, una estreta franja costanera de maresmes i pantans, que és la principal zona d'aiguamolls de la província de Castelló.
Aquí a prop, a Torre la Sal, trobaràs igualment una de les torres fortalesa guaites de la comarca. La Torre de la Sal, com les altres, es va construir a la costa durant els segles XV i XVI per alertar de l'arribada de pirates, però l'emplaçament d'aquesta (i el seu nom, és clar) també està relacionat amb les antigues salines que existien aquí en època romana , així com amb la gabela de la sal de Peníscola, l'impost que es pagava al senyor feudal a l'Edat Mitjana.
Al restaurant de l'agroturisme de Pou de Beca tot el que provis és de Km 0.
Medievals i d'èpoques anteriors són moltes de les oliveres que poblen aquesta comarca. Alguns dels exemplars que podem veure en aquestes finques de muntanya aterrides no tenen res a envejar als més famosos del veí Maestrat. Són arbres grans, de troncs i branques recargolats, i de varietats autòctones com la farga, la canetera, la sevillenca o la borriolenca que donen olis diferents i que, probablement, no hauràs tastat fins ara, així que no dubtis a fer-te amb alguna ampolla.
I això ja ens porta a l'apartat gastronòmic. A Pou de Beca, un agroturisme a la part de serra de Vall d’Alba, podràs tastar, precisament, diferents olis de la zona. Nico està al capdavant d'aquest negoci basat en el contacte i el gaudi de la natura, les tradicions i el patrimoni de la comarca, especialment a través de la gastronomia. Per això segueixen la filosofia de l'slow food i la seva cuina està sustentada en preparacions amb producte de temporada, proximitat i quilòmetre 0. Prepara't per a la sorpresa de sabors intensos!
Susana mans a l'obra, elaborant la seva mítica coca vermella, al Forn Ca Pedro.
Amb una filosofia similar però amb una cuina més creativa i situada dins de les tendències d'avantguarda trobareu, al centre del poble, Cal Paradis. Els plats dels menús d'aquesta estrella Michelin es van adaptant als productes de cada estació però n'hi ha alguns que el xef Miguel Barrera no pot retirar, com el Tomàquet de colgar amb sardina de bota i alls a la brasa. Tampoc no et perdis el pa que elaboren ells mateixos.
Pel que fa als productes, a més dels olis, no cal perdre's els torrons i massapans de Torrons Agut, a Benlloc, on també hi ha el Forn Ca Pedro. Tot aquí és artesanal i surt d'un forn de llenya on Susana elabora dolços i coques tretes d'antigues receptes tradicionals . El producte estrella és la coca vermella, una coca de pebre vermell que és d'aquelles coses que un no es cansa de menjar, ja saps...
A la Masia Pepi, el celler Centelles és un d'aquells llocs on estar, sense més ni més, i on tastar els seus vins.
Entre Benlloc i Vilanova d’Alcolea trobaràs la celler Mas de Rander, oberta, a més, a l'enoturisme; ia Les Coves de Vinromà has de visitar la formatgeria Tot de Poble, on Óscar i Mayte elaboren uns formatges d'escàndol que pots tastar a les tasts-degustació que organitzen i en què no serà estrany que t'encapritris d'algun com l'anyenc, una cosa normal, és clar, ja que fa uns anys va guanyar el segon premi al El millor formatge d'Espanya.
A banda de tot això, has de saber que a Castelló hi ha un producte gastronòmic que és gairebé una religió: el carajillo. En diuen cremaet perquè a l'hora de preparar-lo cremen parcialment l'alcohol (rom, brandi o conyac), el sucre, dos grans de cafè i (segons la zona) un tros d'escorça de llimona. Després, s'hi afegeix el cafè i se serveix ben calent. Per assaborir a poc a poc, com cada element d'aquest viatge...
Un palau del segle XV acull l?interessant MACVAC, un increïble museu d?art contemporani.
Vilafamés és la darrera escala de litinerari. Pren-t'ho amb calma perquè hi ha molt a veure i, a més, com que el poble és a dalt d'un turó, toca pujar costes. El castell, amb la cridanera torre circular i les muralles de color vermellós remata el conjunt històric en què es conserva el traçat medieval dels carrers però on també apareixen edificis d'arquitectura gòtica o barroca, com el Palau del Batle, un esplèndid palau del segle XV que ha acabat albergant un dels museus més atractius del país, el Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cemi, MACVAC.
Tot va sorgir a finals de la dècada dels seixanta quan el crític d'art i assagista Vicente Aguilera Cerni va proposar a l'alcalde crear un museu monogràfic d'art contemporani. La primera exposició només tenia 15 obres. Avui la col·lecció està formada per unes 700 obres d'artistes referents de l'avantguarda nacional i internacional com Pablo Picasso, Andy Warhol, Olga Avançat, Eusebi Sempere, Joan Miró, Soledat Sevilla, Pep Agut, Dora Maar o Juan Genovés, entre molts altres. El recorregut augmenta l´atractiu perquè l´edifici conserva totes les sales de l´antic palau, així que es converteix en un immens laberint on cada nova sala (totes diferents) amaga alguna obra més inesperada que l'anterior. **Per si algú pensava que s'havien acabat les sorpreses a la Plana de l'Arc... **