El pont romà que porta a Ciudad Rodrigo
Ciudad Rodrigo va ser una ciutat que a l'Edat Mitjana se la rifaven per la seva situació estratègica a la frontera amb Portugal. Podeu presumir de ser una de les ciutats més antigues del nostre país ja que ja existia a l'època dels romans, quan es coneixia com a Miróbriga, raó per la qual el gentilici d'aquesta preciosa vila és mirobriguenca.
Tot i la seva mida, Ciudad Rodrigo té moltíssim patrimoni monumental a veure i visitar, traslladant-nos a una Edat Mitjana en què la ciutat va ser pugna constant entre el regne de Castella i Portugal.
Tal va ser la importància de Ciudad Rodrigo que Ferran II la va elevar a seu episcopal, motiu pel qual la vila té una preciosa catedral. És aquesta mateixa catedral el primer que s'albira de Ciudad Rodrigo, una ciutat emmurallada que ha envellit vestida de palaus i empolainada amb les intrigues i gestes de grans llinatges i nobles abolengos.
Castell d'Enric II, actual parador nacional de turisme
SEGÜENT L'ESTELA DELS NOBLES
Escapar-se a una ciutat medieval amb tant de patrimoni necessita més d'un dia si el que es pretén és acabar ben amarat de tota la seva riquesa cultural. Ciudad Rodrigo és Conjunt Artístic Històric des de 1944 i això és motiu d'orgull dels mirobriguencs.
Per començar a recórrer Ciudad Rodrigo cal tenir en compte que no es pot accedir al centre històric amb cotxe per això és important deixar-ho ben aparcat i no moure's per si veniu conduint. Com a punt de partida en aquest cas cal prendre com a referència el Castell d'Enric II, una fortalesa medieval la torre de l'homenatge del qual es pot visitar. És el punt més elevat de la vila i acull al seu interior el Parador Nacional.
Des d´aquí es pot fer ruta a través de la muralla medieval, testimoni del pas d'una història plena de conflictes a través de set portes. Al costat de les muralles es conserva un conjunt de baluards afegits del segle XVIII en molt bon estat de conservació i un petit mirador que ofereix la panoràmica del viatge, prenent com a referent la ribera del riu Àgueda, un punt d'interès natural que no cal passar per alt.
Pati del Palau dels Àguila
Pròxim al castell, pujant cap al carrer de Juan Arias s'arriba al Palau dels Àguila, un bonic palau renaixentista del segle XVI amb un imponent claustre.
A més de ser la seu de l'Oficina de Turisme, guarda en un lloc segur autèntics tresors de Goya, una col·lecció de 82 gravats de la Guerra del Francès. La vila té fort protagonisme a la contesa, protagonitzant el setge de Ciutat Rodrigo en 1812 pel qual va ser arrabassada als francesos i va convertir al general Wellington en duc de Ciutat Rodrigo.
Seguint en paral·lel a les muralles la següent parada cal fer-la a la catedral. Pel camí, direcció a la plaça del Salvador, apareixen la Casa de la Cadena i la Casa de la Marquesa de Cartago al costat del bisbat que bé mereixen una fotografia.
La catedral s'aixeca inicialment al segle XII en un romànic de transició i té tres portades. El seu interior amaga un ram de capelles barroques, mausoleu de famílies nobles i distingides com els Pacheco i la seu del Museu catedralici.
La Torre de les Campanes, ubicada sobre el Pòrtic del Perdó, encara conserva canonades de la Guerra del Francès, empremtes dactilars de la mà francesa que va prendre la ciutat amb foc i pólvora. La visita no és gratuïta, això sí.
Catedral de Santa Maria
Des de la catedral cal fer camí cap a la Plaça Major, per la qual cosa sortint per la Porta de les Cadenes i prenent el carrer Julián Sánchez apareix l´Església de Cerralbo, un temple herrerià del segle XVI que ens recorda la sobrietat d´aquestes terres. Es va construir com a panteó dels Pacheco i es diu que per fer ombra a la catedral. També són visibles les destrosses de la Guerra del Francès.
Al final del carrer es troba la Plaça Major, aorta de la ciutat i punt de trobada per a viatgers i parroquians. Es pot fer una volta més a través de les veïnes places del Bon Alcalde i del Comte per seguir admirant els palaus que amaga Ciudad Rodrigo intramurs, com el de Moctezuma o el dels Montarco.
A la Plaça Major es troben l'Ajuntament i el Palau del Primer Marquès de Cerralbo, tots dos del segle XVI i on l'art plateresc n'és protagonista. Antigament era el lloc que ocupava el mercat popular però avui dia està pres per terrasses on poder acabar la jornada amb un bon vi de la terra i la satisfacció d'haver conegut una mica més el que possiblement sigui un dels pobles més bonics de Salamanca.
L'Ajuntament de Ciutat Rodrigo
CASA DEL FARINAT I DE L'HORNAÇ
Si prendre uns vins a la Plaça Major no és suficient no cal posar el crit al cel. Som a Salamanca, un dels bastions gastronòmics de Castella i Lleó, un lloc on el porc i la carn de vaca morutxa tenen nom propi.
Mestres a la cuina d'aprofitament, com es fa amb els "menuts" dels ous per a l'elaboració de la xamfaina, no deixen de banda plats tan castellans com el llautó rostit en forn de llenya, les patates "meneás" i el famós fornazo salmantí, tota una institució gastronòmica al nostre país.
Encara que aquí es ve a descobrir el "farinat", un embotit de pa, mantega de porc ibèric i pebre vermell (entre altres espècies) que no falta a cap lloc de la ciutat.
I tan arrelat està que els habitants de Ciudad Rodrigo diuen també anomenar-se farinats, per si en quedava algun dubte. Si fa mandra i no es passa de la plaça Major, al Bar El Sanatori (Pza. Major, 14) el farinat el serveixen amb ous fregits, que és l'acompanyament estàndard.
Dues opcions molt bones per seure a la taula mirobriguenca són Zascandil (Correu Vell, 5) i el Mesón La Paloma (Paloma, 3). El primer és un restaurant petitó ideal per als que no saben decidir-se, per la seva cura menú degustació en què no falta de res, inclosa una original carta de postres.
Si opteu per una bona taula d'ibèrics o carn de morutxa, La Paloma és el lloc perfecte, bàsicament perquè el seu filet de morutxa amb ceps i foie treu el sentit. Això sí, imprescindible reservar amb una mica de temps.
Viure l'experiència del Parador és l'alternativa per als que volen un tot en un, des de dormir al castell d'Enric II fins a passejar per la cuina salmantina i portuguesa fent escala al xai rostit i el bacallà a bras. Cuina dautor amb arrels a la terra. Un deu.
Farinat ibèric, producte típic de Ciudad Rodrigo
BONUS TRACK PER A CURIOSOS
Tot i que el castell de Ciutat Rodrigo se'l coneix com el d'Enric II, en realitat va ser Ferran II l'encarregat d'ordenar-ne la construcció aprofitant la fortalesa que ja existia. La seva reconstrucció al segle XIV per part de Enric II de Trastámara va ser el que va popularitzar el nom del castell.
A Ciudad Rodrigo hi ha un Museu de l'orinal. S'hi poden trobar 1.320 peces entre orinals i escopidores de totes les èpoques, algunes fabricades en porcellana que són veritables obres d'art. Es té coneixement de lús daquests elements des de lèpoca de lEgipte mil·lenari i es deia que Lluís XIV de França tenia dos "netejadors" per a aquests menesters.
El retaule original de la catedral de Ciutat Rodrigo, obra de Fernando Gallego, no es troba a la catedral. L'obra, de finals de segle XV, va ser desmuntada i substituïda per un altre retaule de plata que es va perdre a la Guerra del Francès.
Les peces van anar desapareixent fins que van quedar 26 que van ser venudes el 1877 per 30.000 reals a una col·lecció privada de Sir Herbert Cook. Les taules van passar a les mans de la Fundació Samuel H. Kress a mitjans del segle passat que les va donar a la Universitat d'Arizona. Avui dia s'exhibeixen al Museu d'Art de Tucson.
A més de ser una petita ciutat mil·lenària, posseeix un dels patrimonis més fascinants de la nostra història