'West Side Story'
Moltes ciutats han esdevingut l'escenari perfecte per a pel·lícules, però què passa amb els musicals? Aquests espectacles, tantes vegades portats al cinema, en què els protagonistes canten i ballen pels carrers de les ciutats i la gent se'ls suma com si fos la cosa més normal del món.
Molts es desenvolupen a París, Londres o Nova York i ja formen part de la història dels seus paisatges urbans. Ja sigui en versió cinematogràfica o sobre les taules d'un escenari, aquí us portem alguns exemples de musicals ambientats a grans ciutats i en destaquem algunes de les seves cançons més mítiques. Per si voleu anar assajant a la dutxa abans de visitar-les…
NOVA YORK
La ciutat que mai dorm, la dels gratacels infinits, bressol de Broadway i dels musicals per antonomàsia. La melodia que millor la defineix potser és New York New York , composta ex professo per a la pel·lícula del mateix nom dirigida per Martin Scorsese el 1977 i protagonitzada per Liza Minelli i Robert de Niro. Els actors interpreten una cantant i un saxofonista que es coneixen el mateix dia que s'acaba la Segona Guerra Mundial.
Qui no ha cantat (i ballat) alguna vegada la melodia d'I want to live in America? Doncs pertany a West Side Story , un musical inspirat en el Romeu i Julieta de Shakespeare però ambientat al Nova York dels anys 60.
Amb música de Leonard Bernstein , va guanyar 10 dels 11 Óscars als quals va ser nominada. Els Sharks (puerto-riquenys) i els Jets (americans d'origen europeu) s'enfronten en una lluita de bandes rivals a l'estil Montescos i Capuletos i deixen pel camí grans temes com Maria, Tonight o I feel pretty .
'West Side Story'
Rodada a la mateixa dècada dels 60, però ambientada un segle abans, Barbra Streisand va donar vida a una cantant que ascendeix des dels barris més baixos fins al més alt de la fama musical a Funny Girl.
Algunes de les cançons imprescindibles són les iròniques Second hand rose o His love makes me beautiful, així com la romàntica People i l'empoderadora Don't rain on my parade, quan Barbra es munta al ferri de Staten Island i gaudeix de les meravelloses vistes de l'estàtua de la Llibertat.
El Nova York dels anys 30 no seria el mateix sense l'entranyable orfe Annie i el seu gos Sandy. La protagonista decideix escapar de la malvada Miss Hannigan per trobar els seus pares i així deixar enrere l'horrible orfenat en què feien netejar els nens sense parar mentre cantaven It's a hard knock life.
Al final, Annie troba un Tomorrow millor, adoptada pel senyor Warbucks. John Houston va dirigir el 1982 la pel·lícula sobre aquest musical.
Als anys 90 del segle passat, Rent va narrar a ritme de rock la història d'un grup de joves bohemis que intenten obrir-se camí a Alphabet City, un veïnat perillós de l?East Village.
Inspirat en l'òpera La Bohème de Giacomo Puccini, aquest musical va suposar un pas més en la normalització de les diferents identitats LGBTQ+ i la visibilitat de la SIDA en una època en què encara no se sabia gairebé res de la malaltia.
La pel·lícula de 2005 és gairebé idèntica al musical i les seves cançons estan inspirades en el pas del temps –Seasons of love–, la llibertat sexual –The Tango Maureen–, l'amor i el desamor –Take me or leave me– o l'alegria de viure –La vie Boheme–.
'Rent' al Nederlander Theatre de Broadway
Sense sortir dels Estats Units, tenim el musical de Chicago ambientat als anys 20 i portat al cinema el 2002 amb Catherine Zeta Jones i Renée Zellweger com a protagonistes.
La història explica com dos artistes de cabaret maten els seus respectius amants i es converteixen en celebritats durant els seus judicis per assassinat, animades per la premsa sensacionalista. La introducció All that jazz presenta l'entorn on es mouen les protagonistes i els seus interessos, el tango de la presó Cell Block Tango narra els motius de cadascuna de les recluses per cometre els seus crims i com compten amb la “desinteressada” ajuda de 'Mama Morton' per tirar endavant –When you are good to Mama–.
Al final, la hipocresia del sistema permet que totes dues surtin airoses dels judicis i en lloc de discutir i seguir enfrontades, decideixen apel·lar a la sororitat de les cabareteres assassines i col·laborar amb I can’t do it alone.
El cor de la indústria del cinema no podia ser menys a l'hora d'acollir grans musicals com el mític Cantant sota la pluja de 1952. Gene Kelly i Debbie Reynolds donen vida a dos actors que viuen el canvi del cinema mut al cinema sonor i protagonitzen números musicals que han passat a la posteritat com Good morning o la inoblidable Singing in the rain.
El 2018, Bradley Cooper i Lady Gaga van tornar a versionar el musical A star is born (Ha nascut una estrella) del 1937 i van interpretar Jackson Maine, un cantant de country alcohòlic que coneix Ally Campana, cambrera i cantant aficionada, en un bar.
Ell la convida a cantar junts Shallow en un concert i la cançó es fa viral. Tots dos s'enamoren i mentre ella es fa més i més famosa, ell es va ofegant més i més a l'alcohol fins al punt que acaba suïcidant-se per no ser una càrrega per a ella.
Al seu funeral, Lady Gaga interpreta I'll never love again, la cançó d'amor que va compondre Jackson poc abans de morir en què afirma que mai no podrà tornar a estimar ningú com a ella.
'Ha nascut una estrella'
LONDRES
Canviem de continent i ens quedem a la vella Europa. El West End de Londres seria l'equivalent al Broadway de Nova York i un dels musicals més coneguts ambientats a la ciutat del Big Ben és Mary Poppins.
Aquesta pel·lícula musical de 1964 explica les aventures de una peculiar mainadera, pràcticament perfecta en tot, que va volant amb el paraigua al rescat de dos germans d'una família una mica disfuncional.
Va guanyar cinc dels tretze Òscars als quals va ser nominada, inclòs el de millor actriu per a Julie Andrews , i està considerada una de les millors pel·lícules de Walt Disney.
No ha tingut infància qui no conegui gairebé de memòria grans cançons com A spoonful of sugar, Supercalifragilisticespialidós, Chim Chim Cher-ee, Sister Suffragette o Feed the birds amb la catedral de St. Paul com a fons.
Dick Van Dyke (Bert), Julie Andrews (Mary Poppins), Karen Dotrice (Jane Banks) i Matthew Garber (Michael Banks)
Curiosament, aquell mateix any es va rodar My fair lady , interpretada al cinema per Audrey Hepburn (la veu és de Marni Nixon) ia Broadway i el West End per Julie Andrews . La casualitat va fer que les dues pel·lícules s'enfrontessin als Oscars del 1964 i haguessin de repartir-se els premis: cinc per Mary Poppins i vuit per My fair Lady.
L'acció comença una plujosa tarda de principis del segle XX a les escales del Covent Garden, quan la jove florista Eliza Doolitle (Audrey Hepburn) coneix el misogin professor Higgins (Rex Harrison), expert en fonètica, que assegura que pot ensenyar-lo a parlar com una princesa.
Algunes de les cançons més famoses són The rain in Spain, I could have danced all night, la romàntica The street where you live o The Ascot Gavotte, un autèntic espectacle estètic de vestuari i coreografia, en què cada vestit és un veritable delit per als sentits.
Finalment, destacar el zasca feminista i musical d'Eliza al professor quan tira d'ironia per recordar-li que no és ni el principi ni la fi del seu món, que la primavera arribarà sense, que hi haurà fruita als arbres sense ell i que ella podrà sobreviure perfectament sense ell.
'My Fair Lady' (1964)
Una mica abans, al segle XIX, s'ambienta el musical Oliver!, basat en l?obra de Charles Dickens, Oliver Twist, que es va emportar sis de les onzes nominacions als Óscars de 1968.
Algunes de les cançons que deixen entreveure el Londres de l'època són Considereu yourself, Pick a pocket or two o Who will buy?, en què es veu com clareja en un mercat, creat com a decorat a imatge i semblança de Bloomsbury Square.
PARÍS
Basada en la novel·la de Víctor Hugo, Los Miserables és un musical amb partitura de Claude-Michel Schönberg que es va estrenar a París el 1980 i cinc anys després va fer el salt a Londres.
Està ambientada a la França del segle XIX i explica la història de un exconvicte de bon cor, Jean Valjean, que adopta una nena, Cosette, i es viuran a París perseguits per l'inspector Javert.
L'obra té cançons meravelloses com la nostàlgica I dream a dream, que va llançar a l'estrellat Susan Boyle a Britain's got talent el 2009, Do you hear the people sing amb què es podria començar una revolució o la romàntica i no corresposta On my own.
Tom Hooper va dirigir l'adaptació al cinema el 2012 que va comptar amb actors de la talla de Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway, Helena Bonham Carter o Amanda Seyfried.
Els Miserables
Dirigida per Vicente Minelli i interpretada per Leslie Caron, Maurice Chevalier i Louis Jourdan, Gigi es va ambientar al París de finals del segle XIX i està basada en la novel·la curta de Colette.
Es va emportar els nou Òscars als quals estava nominada el 1959 i explica la història de la jove Gigi, destinada a convertir-se en cortesana com a àvia.
La posada en escena, el vestuari i les coreografies són espectaculars i algunes de les cançons més reconeixibles són Thank heaven for little girls, don't understand the parisians o el Vals al restaurant Maxim's.
No es pot parlar de musicals sense esmentar un clàssic com El fantasma de l'Òpera, basat en la novel·la gòtica victoriana de Gastón Leroux, ambientat a l'Òpera Garnier de París i amb música del genial Andrew Lloyd Weber.
Aquest musical de 1986 és el segon més taquiller de la història, només per darrere d'El rey León , i explica com la jove soprano Christine es converteix en Prima Donna gràcies a l'ajuda del turmentat fantasma emmascarat que s'amaga darrere de les bambolines del teatre.
Entre les cançons més conegudes es troba Think of me, The music of the night, The phantom of the Opera o The point of no return.
Un altre clàssic és Moulin Rouge, la pel·lícula musical de 2001 que es desenvolupa al barri de Montmatre durant la Bèlle Èpoque i explica la història d?amor entre Christian, un jove compositor que s?enamora de la bella Satine, l?estrella del cabaret Moulin Rouge.
Nicole Kidman i Ewan McGregor van ser els protagonistes d'aquesta història, inspirada en La Traviata de Verdi i La Dama de les Camèlies d'Alexandre Dumas fill.
Encara que és cert que la pel·lícula gairebé no compta amb música original pròpia, va integrar en l'argument, de forma més o menys ben portada, nombrosos èxits de la música pop o rock com Your song d'Elton John, Like a virgin de Madonna, El tango de Roxanne de The Police, Lady Marmalade de Labelle o Diamonds are girls best friend del musical de Broadway Els cavallers les prefereixen rosses.
Ambientat al París de 1934, Víctor o Victoria és un musical divertidíssim de 1982 en què Julie Andrews interpreta una soprano morta de gana, que per aconseguir feina es fa passar per un vescomte polonès gai que al seu torn es fa passar per dona als seus espectacles.
Amb el seu impressionant registre de veu aconsegueix triomfar als escenaris i les situacions absurdes i els malentesos se succeeixen quan s?enamora d?un home hetero que la sent cantar i no té clar si és un home o una dona.
Cançons per a la posteritat: Le jazz hot i The shady dame form Seville interpretada primer per Julie Andrews a la pel·lícula i després per Robert Preston a l'apoteosi final.
Víctor o Victòria?
Acabem el viatge per Europa a Berlín, on s'ambienta Cabaret, el musical del 1972 protagonitzat per Liza Minnelli, dirigit per Bob Fosse i inspirat en la novel·la de Christopher Isherwood, Goodbye to Berlin, que va guanyar vuit premis Óscar.
En el període d'entreguerres, Sally Bowles és l'estrella del Cabaret Kit Kat Klub. A la pensió on viu coneix l'escriptor britànic Brian Roberts i es fan amics i després amants davant l'imparable ascens de la ideologia nazi durant els darrers anys de la República de Weimar.
Pràcticament totes les cançons d'aquest musical han passat a la posteritat, però cal destacar Willkommen, Mein Herr, Maybe this time or Money, money.
'Cabaret' al Teatre Rialto de Madrid (2015)