Glasgow Herald building, més conegut com The Lighthouse
Capital mundial de la música, referent industrial i icona de la diversió: si hi ha una ciutat autèntica —i canalla!— al Regne Unit, no hi ha dubte que aquesta és Glasgow.
I fins a ella viatgem en aquest article en què, curiosament, no venim a parlar-te ni dels seus mítics clubs nocturns ni del seu street art. Ni tan sols de la seva històrica universitat o del seu estimat Clyde, que divideix en dos la ciutat.
Avui volem desvetllar-te, estimat amic, aquell altre costat artístic de Glasgow que és pura fantasia: el que li va atorgar un dels seus fills predilectes, Charles Rennie Mackintosh.
Glasgow Style
I QUI ÉS ELL?
Arquitecte, dissenyador i artista, corria l'any 1868 quan Glasgow veia néixer, en un entorn humil i molt a prop de la seva reconeguda catedral, a qui canviaria per sempre la imatge de la ciutat davant dels ulls del món. Perquè Mackintosh va portar amb si una revolució carregada de gom a gom de pura inspiració: la seva creativitat mai va trobar límits.
Fou ideador d'un moviment amb nom propi, el Glasgow Style, barreja entre la tradició baronial escocesa, la simplicitat japonesa i les corbes naturals de l'art nouveau, que va fer del seu llegat tot un tresor.
Les seves estilitzades línies, els seus peculiars dibuixos de roses, les seves vidrieres… van provocar que no hi hagi ningú que en el seu sa judici posi els peus en aquesta singular urbs sense capbussar-se al món del gran geni escocès.
Charles Rennie Mackintosh (1868 - 1928)
BÉ, I ARA, PER ON COMENÇAR?
Arranquem aquest viatge a l'univers Charles Rennie Mackintosh i ho fem en gran. Al mateix cor de Glasgow es troba la Glasgow School of Art, símbol arquitectònic considerat una de les escoles d'art i disseny més prestigioses del món. Va ser aquesta, sens dubte, la gran obra mestra de Mackintosh.
I diem “va ser” perquè aquí et portem un –exemple– petit “però”: aquest edifici projectat a finals del segle XIX ha estat pastura de les flames en dues ocasions, la primera el 2014 i l'última, el 2018.
Què vol dir això? Doncs que encara es troba en ple procés de restauració i que, per tant, no és possible visitar-lo. Però fem una cosa: tanquem els ulls i imaginem el següent.
Glasgow School of Art, a Renfrew Street
Fantasegem amb aquesta façana de pedra que, encara que a priori resulta tosca i austera, es troba plena de detalls gairebé imperceptibles en què l'esperit creatiu de Mackintosh es deixa veure gràcies a la forja, que regala figures d'ocells, arbres, insectes o campanes en una clara picada d'ullet a San Mungo, patró de Glasgow.
Els finestrals, amplis i allargats, deixaven traspassar la llum a l'interior aportant tota aquesta funcionalitat que es demanava a un espai que va ser utilitzat com a estudi d'artistes fins al desgraciat accident.
Les línies rectes es transformaven suaument en corbes que aportaven una delicadesa meravellosa a cada traç. La biblioteca va ser sempre un dels racons més llegendaris de la construcció, on Mackintosh es va lluir de debò: són paraules grans.
La biblioteca de la Glasgow School of Art
Per continuar parlant de joies —que en sabia, i molt, el nostre admirat artista— els nostres passos es dirigeixen una mica més al nord: a la Queen's Cross Church, també coneguda la Mackintosh Church, l'única església dissenyada per ell.
L'encàrrec que va rebre cap al 1896 malbarata Mackintosh a cada cantonada: malgrat la sobrietat en el disseny, aquestes vidrieres —ai!— decorades amb detalls florals tan típics de l'artista escocès —especialment la que governa el presbiteri— ens fan senzillament morir d'amor —l'art—.
Avui el lloc acull l'Associació Amics de Charles Rennie Mackintosh, un ens independent i sense ànim de lucre que des del 1973 treballa per mantenir viu el llegat de l'escocès mitjançant exposicions i conferències.
Per això, i per la passió que professen per tot el que soni a ell, sempre pul·lula per allà algun membre disposat a atendre els visitants i respondre de pas totes les curiositats.
Això sí, després de l'animada xerrada, res com prendre una rica xocolata calenta a la cafeteria de l'església i visitar tant la coqueta biblioteca com la botiga de souvenirs. S'hi trobaran els articles més insospitats sobre l'artista.
Queen's Cross Church, també coneguda la Mackintosh Church
AIXÍ VIU MACKINTOSH, AIXÍ, AIXÍ
No gaire lluny, veïna a l'eclèctic Kelvingroove Art Gallery & Museum —que, per cert, també compta amb una espectacular col·lecció de mobles de l'artista que no cal perdre's per res del món— es troba la Mackintosh House, una rèplica de la que va ser la llar del matrimoni de Charles i la seva esposa Margaret MacDonald entre els anys 1906 i 1914.
L'habitatge original va ser demolit fa 60 anys, però es va tornar a aixecar amb idèntiques característiques -des del mobiliari a la ubicació de les finestres i fins i tot l'orientació de la casa són els mateixos- al costat de la Hunterian Gallery a la Universitat de Glasgow.
Per recórrer les seves estades i descobrir una mica més sobre la vida d'aquests dos grans genis —la seva dona també comptava amb un talent que, ullet—, només n'hi ha apuntar-se a una de les visites guiades. Així es gaudirà, de nou, de l'originalitat i la imaginació que tots dos aplicaven a cada element ia cada detall, molt més en aquest cas, en què van donar forma a casa seva.
El que sorprèn més és la modernitat en absolutament cada aspecte: Mackintosh va crear tota una identitat reflectida en el disseny amb què va revolucionar allò establert fins aleshores, deixant clar que va ser un visionari, un avançat al seu temps. Després que contemplem el seu estilitzat menjador, les línies infinites de les butaques, cadires o llums, o el seu esplendorós saló, poca cosa més caldrà dir.
The Mackitosh House, drawing room, S.E. córner (2008)
Però diguem, que per això som aquí. I com fer-ho de tornada al centre de la ciutat? La primera parada la fem a Mitchell Street , entre alguns dels icònics murals que tant representen aquest esperit cultural de la ciutat.
Aquí es troba The Lighthouse, seu a l'origen del diari The Glasgow Herald, l'edifici del qual va ser el primer encàrrec públic que va rebre Mackintosh. Una imponent construcció en maó vermell la cantonada del qual compta amb una torre que emula un far —les vistes des de dalt i la seva peculiar escala de cargol mereixen la pujada—, d'aquí el nom.
Els detalls que delaten aquests llocs que pertanyen a l'univers Mackintosh són dispersos tant per l'exterior com a l'interior de l'edifici. Avui dia, l'enigmàtica construcció acull el Centre Escocès de Disseny i Arquitectura, que compta a més amb un Centre d'Interpretació sobre Charles Rennie Mackintosh i les seves creacions on no sols conèixer el seu llegat, sinó també entendre la gran influència que va exercir sobre molts dels grans artistes que li van succeir.
L'escala de cargol de The Lighthouse
QUÈ TAL UN CUP OF TEA AL MACKINTOSH?
Però com que tant art bonic mereix ser assimilat amb tranquil·litat, et proposem caminar uns passos fins al 217 de Sauchiehall Street. Allí es troba Mackintosh at The Willow, l'únic dels quatre bells salons de te que la jove emprenedora Catherine Cranston va fundar gràcies al disseny del mateix Mackintosh a finals del segle XIX.
Endinsar-s'hi és com introduir-se al mateix món de fantasia d'Alícia al País de les Meravelles. Asseguts en una d'aquelles cadires de respatller infinit tan Mackintosh, aquí toca gaudir d'un d'aquests icònics afternoon tees que tant ens agraden.
Mentre enganxem un primer mos al nostre scone amb melmelada, aprofitem per contemplar el bell mobiliari, els vitralls singulars i l'ambient cultural que encara avui, més de segle i mig després, se segueix respirant al seu interior. Per cert, la seva botiga souvenirs farà que, inevitablement, gastem algunes lliures.