Per tal d'homenatjar la seva àvia, l'escriptora, historiadora de l'art i la crítica literària Mary Ann Caws –mare, per cert, de Matthew Caws, cantant i guitarrista del grup Nada Surf– es va embarcar en un viatge a la recerca de els epicentres de l'art.
“La meva àvia, Margaret Waltour Lippitt, va viure des del 1904 fins al 1914 a la colònia d'artistes de Wordspede, al nord d'Alemanya, on va conèixer Rilke i Lou Andreas-Salomé. Al costat de Barbizon (França), Wordspede va ser el lloc creatiu més efervescent de finals del segle XIX”, opina Ann Caws.
El que va descobrir rastrejant les colònies, residències, cafès i comunitats de les avantguardes –la seva investigació se centra en comunitats l'esplendor de les quals va coincidir amb finals del XIX i principis i mitjans del XX, com l'Académie Julian o St Ives – va cristal·litzar en un apassionant llibre-viatge salpebrat amb anècdotes personals, publicat recentment a Espanya sota el títol Trobades creatives. Llocs de reunió a la modernitat (Càtedra).
Portada de Trobades Creatives: Llocs de reunió de la modernitat (Càtedra).
Després de xerrar amb ella a través de Zoom abans que aquesta agafés un vol a Espanya, van sorgir les preguntes: Què caracteritza els centres contemporanis de creació? On són? Així que ens sortim dels confins del llibre per buscar les colònies actuals.
Típica casa bretona en un turó a Le Poldou, sobre la platja rocosa, on es van assentar artistes com Gauguin.
Horitzontals, autogestionades, col·lectives, reivindicatives, precàries, fràgils i apassionades. Així són la majoria de les associacions d'artistes amb què hem parlat. “Coincideixen en l'afany de crear iniciatives fora del que és institucional, en el compromís de traslladar recursos als marges i en teixir vincles amb la comunitat. Entre aquestes formes de resistència, abunden els projectes rurals (els costos són més baixos) i els seus models econòmics varien, n'hi ha completament autogestionats i els que perceben alguna aportació o compten amb un conveni institucional, també els que es basen en un sistema de quotes ”, resumeix Lucía Romaní, artista, docent i coautora de Impulsos creatius (Axóuxere Editora), un assaig sobre 14 llocs artístics a l'eix atlàntic gallec portuguès.
Projectes en què prevalen la convivència i la igualtat capaços d'agitar consciències. “És important dignificar el treball del que és creatiu, reconèixer el seu valor social. El que és interessant passa als marges, a la cuneta, per què allò institucional s'hauria d'emportar tots els recursos? La vida no és dins dels museus, sinó fora. Cal posar cor, motivar i implicar el públic de manera activa”, reivindica Romaní.
Filesole als anys 50.
Un esperit que entronca amb experiments del passat com Black Mountain College, a Carolina del Nord. “Potser el més influent del món”, postil·la Ann Caws, que defensa que “tot és possible al voltant d'una taula amb una ampolla de vi: es pensa que l'art es crea en solitud, però les converses són les que l'energitzen”.
EL SO DE LES VALLS: MÚRCIA I REPÚBLICA XECA
Iniciatives com AADK, al municipi murcià de Blanca, les motiven l´ètica amb el medi ambient i la deslocalització cultural. Aquest projecte, en què conviuen uns 20 artistes i per on han passat prop de 500, va ser inaugurat el 2012 a Centre Negra, un edifici elaborat amb materials locals i incrustat a la muntanya.
AADK.
“L'espai, aixecat amb fons europeus per a la reconversió d'entorns rurals a través de la cultura, es va mantenir buit durant dos anys per manca de fons. L'administració municipal ens ho cedeix, per la qual cosa els costos infraestructurals són baixos”, explica Elena Azzedin, directora del programa de residències de AADK Spain.
No és només que s'hagi convertit en un centre pioner de creació de música experimental a Europa –van guanyar la prestigiosa beca de la Fundació Daniel i Nina Carasso–, ni que hagin creat un segell propi (Ediciones Aldarrax). Ni que celebrin un festival anual, que estiguin a punt d'estrenar un documental (El so de una vall) o que tinguin un sistema de residències.
És el seu afany per diluir les distàncies entre els habitants de la zona i els artistes i per mostrar els secrets del procés creatiu el que els converteix en referent: “Oferir un espai de pensament, qüestionament i experimentació és vital, ja que ajuda a desxifrar el llenguatge artístic de manera col·lectiva”, explica Azzedin, motiu pel qual obren els estudis al poble una vegada al mes.
Casa de KRA.
En la mateixa línia treballa KRA, al poble Hranice o Malče, a Železné hory, les muntanyes d'acer de República Txeca. Sorprèn el cúmul d'iniciatives que uneixen art, medi ambient i tecnologia en què està involucrat Givan Bela, el seu fundador: “A part de field recordings –toquem al ritme del trino dels ocells–, hem implantat un sistema per sincronitzar els músics quan toquen a través de plataformes digitals des de diferents punts del globus i reduir així el retard; també ensenyem nens a construir instruments amb sensors i tenim projectes de biogranges per monitoritzar els cultius i el reg amb drones i sensors”, detalla Bela, que denuncia la despoblació rural, l'abandó de l'agricultura i el diferèndum artificial entre el camp i la ciutat.
“La ciutat no és només consum, ni el camp, producció. Aquesta contraposició és una fal·làcia inventada perquè no es produeixin intercanvis de qualitat”.
The Foundry.
UNA HETEROTOPIA ARTÍSTICA A GALÍCIA
“Si els artistes deixéssim de demanar beques per desenvolupar projectes a centres d'art contemporani i ens uníssim per crear universos nous on la sostenibilitat ecològica i la sensibilitat cultural fossin claus, viurem en un món més lliure”, planteja un dels col·laboradors de The Foundry, una comunitat per la qual han passat artistes, artesans i acadèmics des del seu naixement el 2018.
Una heterotopia creada gràcies a una fractura al sistema: la inversió del seu fundador a bitcoins fa deu anys li va permetre comprar diverses cases a Bravos (Galícia). “La proximitat amb el camp i la natura – vivim en un poble abandonat des dels anys 70– va canviar el nostre propòsit, que en tenia prou acadèmic. Hem anat restaurant edificis, fent-nos més autosuficients i substituint espècies invasores com l'eucaliptus per arbres autòctons. Plantar verdures és un acte tan polític com escriure un text”, planteja el col·laborador, que prefereix no divulgar el nom en nom de l'horitzontalitat del projecte.
Panoràmica de The Foundry.
“En llocs com The Foundry hi poden conviure fins a 20 persones. No canviarem el món, però sí mentalitats”, planteja e, inspirant-se en el sindicat del lloguer alemany, proposa la creació d'un sindicat de la terra que permeti crear heterotopies a zones rurals.
"Pel preu d´un pis a Berlín, pots comprar dos pobles a Espanya". Les Semelles, una comunitat de marionetistes assentada a Charleville-Mézières –entre París (233 km) i Brussel·les (190 km)– comparteix el mateix esperit. “Funciona amb el boca orella i té una mica de clandestí”, comenta Laurent Prost-Deschryver.
Inspirat per les colònies d'artistes de les avantguardes del segle passat i l'esperit del Black Mountain College, aquest director artístic de la companyia Attanour va comprar un immoble per treure'l de les urpes de l'especulació el 2019 i crear un espai de recerca on es barregen art i vida.
O Galpón, a Pontevedra.
EXPERIMENTACIÓ EN UN CONVENT DE BARCELONA
Konvent va néixer fa més de 15 anys a el convent de Cal Rosal, que servia de hostatge per a treballadores en una fàbrica tèxtil. “Amb el tancament del 1994, va començar la decadència dels edificis. Un grup de música va començar a assajar al convent abandonat i les estades es van anar omplint”, revela Rosa Cerarols, d'aquest col·lectiu que avui funciona com a centre autogestionat de recerca, creació i exhibició internacional (obert al públic cada cap de setmana dabril a novembre), que compta amb un programa de beques.
“La nostra essència és la llibertat, cosa que implica renunciar a molts dels requisits de la majoria dels organismes oficials. Konvent s'autogestiona mitjançant la feina voluntària. Ens agraden els projectes que interactuen amb realitats etnogràfiques i ecològiques de l'entorn rural i postindustrial, com ara El preu de la fruita de Berni Puig, que reflexiona sobre la problemàtica dels temporers de Lleida o Pedra i plàstic, de Roc Domingo i Marta Rosell, sobre el desplegament de l'internet d'alta velocitat sobre el Pirineu català”.
The Konvent, al convent de Cal Rosal de Barcelona.
RESISTÈNCIA URBANA: MADRID, A CORUNYA, PONTEVEDRA
Si bé els lloguers més elevats dificulten aquest tipus de propostes a les urbs, projectes multidisciplinaris i reivindicatius com La Marimala (Mesón de Paredes, 76) i autogestionats com Aquesta és una plaça (Doctor Fouquet, 27, Madrid) o Hàbitat Social (Praza de Azcárraga, 6 baix, La Corunya) proven que una altra realitat és possible.
Després O Galpó, un centre de Pontevedra que uneix tallers de dibuix i pintura, scrapbook, patronatge, costura i ceràmica, en què es reuneixen majoritàriament dones, estan Eva Fandiño i Iria Rodríguez. "Ens agrada pensar contribuïm a crear barri (Loureiro Crespo), integrant i dinamitzant a través d´aquest laboratori ciutadà".