Espanya té una profunda història i uns paisatges amb tants contrastos que és normal que siguin escenaris ideals per desenvolupar, abans que les millors rutes literàries, els seus relats. I és que, què seria de la nostra vida sense els llibres?
Llegir ens proveeix de coneixement, cultura i també imaginació. Una imaginació que ens permet transportar-nos a llocs i temps desconeguts, modelant les escenes ajudats pel cisell de un escriptor en la ploma del qual resideix el pesat compromís fer-nos sentir vius mentre llegim la seva obra.
Els camps, muntanyes, boscos, platges, llacs, rius… Les tradicions i variats esdeveniments històrics que ofereix el nostre país a qualsevol que vulgui –o sàpiga– admirar-ho amb certa sensibilitat artística, converteix a Espanya en una musa ideal per a qualsevol escriptor.
Així, molts autors de renom van quedar enamorats del nostre país, convertint-lo en el escenari de les seues narracions. Seguir les millors rutes literàries per Espanya en què es van inspirar és una bella i magnífica manera d'explorar la nostra terra. Aquí n'hi ha algunes.
Pati de la casa de Miguel Hernández, a Oriola.
SENDA DEL POETA MIGUEL HERNÁNDEZ
Poc més de tres dècades de vida tenia el poeta oriolano Miguel Hernández quan va morir, presa de la malaltia, en una freda i lúgubre masmorra alacantina. Era març del 1942, ia través dels barrots de la seva cel·la intentava aspirar l'aroma a cítrics i tarongina que la primavera incipient arrencava als camps de la seva volguda terra natal.
La seva mort va ser plorada per tots els intel·lectuals de l'època i el seu nom roman per al record a les plaques de carrers de pobles i ciutats de tota la província de Alacant.
La Senda del Poeta va ser inaugurada el 1998, donant-li també el nom de Camí Hernandiano. Es tracta d'una ruta (senyalitzada com el GR-125) de poc més de 70 km que arrenca a la seva ciutat natal, Oriola, i finalitza a Alacant, passant per les localitats relacionades amb episodis de la vida del poeta.
A Oriola es visita la Casa Museu de Miguel Hernández. Al seu pati encara s'aixeca la figuera sota l'ombra de la qual s'asseia l'autor a compondre els seus versos. Camps de llimoners i tarongers precedeixen a poblacions com Redován –localitat natal del pare del poeta–, Callosa de Segura, Granja de Rocamora o Cox, lloc on Hernández va viure uns anys amb la seva família.
Albatera, Crevillent i Elx (a la Universitat Miguel Hernández es guarden els seus manuscrits) són les parades anteriors a Alacant, el cementiri del qual alberga la seva tomba, en la qual es pot llegir: “Encara que sota terra el meu amant cos estigui, escriu-me a la terra que jo t'escriuré”.
Tot i que la Senda del Poeta es pot fer en qualsevol moment de l'any, el millor és el cap de setmana més proper al 28 de març, quan, commemorant la mort de l'autor, s'organitza un recorregut ple d'esdeveniments culturals relacionats amb la figura.
Seguint el camí del Quixot.
RUTA DEL QUIXOT
‘Don Quixot de la Manxa’ és, sens dubte, l'obra més universal en català. Escrita per Cervantes en dues parts –publicades el 1605 i 1615, respectivament–, retrata la figura d'un trist gentilhome en l'ànim del qual encara perduren els honrosos temps dels herois de les novel·les de cavalleria. Un retrat enginyós, crític i vivaç de la societat de l'època que avui es pot rememorar al recórrer part del vast territori pel qual es movia el protagonista de la història cervantina.
I és que, malgrat que Don Quixot i el seu inseparable Sancho arriben a visitar ciutats com Barcelona, la Ruta del Quixot abasta un recorregut més limitat, passant per llocs com Camp de Criptana –amb els seus famosos molins de vent–, Consuegra, Tomelloso o la imperial Toledo, on la barreja de les tres cultures encara segueix impregnant els seus carrerons enrevessats.
Per descomptat, la ruta també visita El Toboso, on el Museu Cervantí presenta una oportunitat inigualable per sentir una total immersió al món quixotesc.
Burgos.
LA RUTA DEL CANTAR DEL MEU CID
El Cid Campejador és una altra de les icones de la nostra història que mereix el vostre espai en aquesta selecció de les millors rutes literàries. La figura real – segons expliquen les cròniques – va lluitar i cavalcar per camps repartits per Castella i Lleó, La Rioja, Aragó i el País Valencià.
La ruta actual és titànica, amb un recorregut de 1.400 km si es fa per senders, i uns 2.000 km si volem completar-la per carretera.
Tota una aventura que ens porta a visitar, entre versos i batalles, localitats tan belles i històriques com Burgos, Covarrubias, Medinaceli, Morella, Albarrasí, Terol, Sagunt i València . Els paisatges no es queden endarrerits en aquesta experiència per a la qual necessitarem almenys mes i mig de viatge.
Hemingway a Pamplona.
LA RUTA DE HEMINGWAY
Ernest Hemingway va internacionalitzar les festes de Sant Fermí amb la seva novel·la 'Fiesta' (el títol original de la qual en anglès, 'The Sun Also Rises', demostra que això de destrossar la llengua original en traduir títols de pel·lícules o llibres americans ve de lluny), enamorant-se perdudament de Pamplona, ciutat que va visitar en nou ocasions.
Allí va trobar el que ell demanava a la vida: festa, alegria, bon menjar i un bonic entorn. A Pamplona, la Ruta de Hemingway recorre llocs com l'emblemàtica Plaça del Castell, on es troben alguns cafès i bars on el literat es va prendre les seves copes (destacant el mític Cafè Iruña , fundat el 1888 i que conserva un racó dedicat a Hemingway), la Plaça de Toros, el Passeig Sarasate i el carrer Eslava, on hi havia la pensió que va acollir, el 1923, el primer somni de l'escriptor a Pamplona.
Ja sortint de la ciutat, la bella localitat de Burguete és un dels llocs on Hemingway es retirava a descansar i respirar aire fresc. El mateix passava amb Lekunberri i Aribe, a la ribera del bell riu Irati, les aigües del qual embadalien el nostre amic.
Els camins de Miguel Delibes.
EL VALLADOLID DE MIGUEL DELIBES
Miguel Delibes és un d'aquells escriptors que propaguen el nom de la seva terra gràcies a les seves obres literàries.
La Fundació Miguel Delibes s'ha pres la feina de dissenyar sis rutes diferents, cadascuna basada en una obra de l'autor, per tal que els viatgers puguem recórrer la província de Valladolid admirant els mateixos paisatges i pobles que el van inspirar.
Així, es poden descobrir llocs com Valladolid, Sant Miquel del Pi, Tordesillas o Villanueva del Duero, localitat on transcorre part de l'acció de la seva novel·la 'Amb l'escopeta a l'espatlla', escrita el 1970.
Una ruta perfecta per descobrir paisatges, tradicions culturals i, és clar, per degustar els bons vins de la Ribera del Duero.
Palau de l'Alguacil, a Écija.
LA RUTA DE WASHINGTON IRVING
Aquesta ruta recorda el viatge que va realitzar, al segle XIX, l'escriptor i diplomàtic nord-americà Washington Irving.
Es tracta de un periple que comença a La Rábida (Huelva) , passa per Sevilla i finalitza a Granada, tocant localitats com Pals de la Frontera, Moguer, Carmona, Écija, Marchena, Montefrío o Alhama de Granada.
Irving estava fascinat per l'imponent llegat hispanoàrab d'aquesta part d'Andalusia, així com per la història del descobriment de Cristòfor Colom i els enllaços d´unió entre Amèrica i el sud d´Espanya. Campinyes, pobles, llegendes, paisatges i literatura en una magnífica ruta.
Viatge a l´Alcarria, un homenatge al´obra de Camilo José Cela.
LA RUTA DEL VIATGE A LA ALCÀRRIA DE CAMIL JOSÉ CELA
Un jove Camilo José Cela va recórrer, en la dura època de la postguerra, un trosset de la Espanya rural situat a la província de Guadalajara.
Amb ell portava un bloc de notes i un llapis per apuntar el que veia, allò que li explicaven els paisans que anava trobant pel camí i, sobretot, tot allò que l'inspirava i el feia sentir. El resultat de les seves notes es va plasmar a la seva icònica obra 'Viatge a l'Alcarria', publicada el 1948. Un profund i veraç relat d'aquella Espanya rural que intentava restanyar les ferides a base d'humilitat, esforç i suor.
La ruta passa per pobles com Torija (on trobarem el Museu del Viatge a l'Alcarria allotjat en un bell castell), Brihuega (amb la bella Reial Fàbrica de Panys), Cifuentes, Trillo i Sacedón. Mentre els recorrem, no deixen de ressonar a la nostra memòria aquelles magistrals paraules del mestre: 'L'Alcarria és aquest bell país on a la gent no li dóna la gana d'anar'.